Peròxid d'hidrogen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Propietats: Reaccions |
Ampliació |
||
Línia 4:
== Història ==
El peròxid d'hidrogen fou obtingut per primera vegada el 1818 pel químic francès [[Louis Jacques Thénard|Louis-Jacques Thénard]] (1777-1857) a partir del [[peròxid de bari]] que tractà amb [[àcid sulfúric]] i l'anomenà ''aigua oxigenada''.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Thénard|nom=L.J.|article=Observations sur des combinaisons nouvelles entre l'oxygène et divers acides|publicació=Annales de Chimie et de Physique|url=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6571134s/f312.image|data=1818|pàgines=306-313|volum=8}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Thénard|nom=L.J.|article=Observations sur l'influence de l'eau dans la formation des acides oxigénés|publicació=Annales de Chimie et de Physique|url=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k65706613/f322.image|data=1818|pàgines=314-317|volum=9}}</ref>
El 1939 els alemanys H.J. Riedl i G. Pfleiderer desenvoluparen el procés d'obtenció del peròxid d'hidrogen emprant l'[[antraquinona]].<ref>{{Ref-web|títol=Production of hydrogen peroxide|url=https://patents.google.com/patent/US2158525A/en|consulta=2019-12-04|llengua=en}}</ref>
== Estructura ==
Linha 41 ⟶ 43:
El peròxid d'hidrogen també el trobem de forma natural en les [[cèl·lules]] de tots els organismes aeròbics, com a producte residual de la [[β-oxidació]] peroxisomal. L'acció de l'[[enzim]] [[catalasa]] neutralitza el peròxid d'hidrogen, ja que redueix l'[[energia d'activació]] de la reacció abans esmentada, fet que produeix una acceleració del procés.
== Obtenció ==
Prop del 99% del peròxid d'hidrogen que es produeix de forma industrial es realitza mitjançant el procés de l'[[antraquinona]] conegut com a procés de Riedl-Pfleiderer.<ref>{{Ref-web|títol=Hydrogen peroxide|url=http://www.essentialchemicalindustry.org/chemicals/hydrogen-peroxide.html|consulta=2019-12-04|llengua=en-gb|nom=John|cognom=Lazonby}}</ref>
[[Fitxer:Riedl-Pfleiderer process.svg|miniatura|440x440px|Cicle del procés de Riedl-Pfleiderer]]
La primera etapa és l'oxidació d'un derivat de l'antraquinona amb un hidrocarbur no polar, com ara la 2-etilantraquinona. Es prepara una dissolució de 2-etilantraquinona en un dissolvent polar i es mescla amb una suspensió d’un catalitzador basat en níquel o pal·ladi en un suport sòlid. Per aquesta mescla es fa passar hidrogen a una temperatura de 320 K, i es produeix la hidrogenació a 2- etilantraquinol.
A la segona etapa la dissolució de 2-etilantraquinol s'oxida amb aire a un hidroperòxid, que reacciona amb aigua per recuperar la 2-etilantranquinona i produir una solució diluïda de peròxid d'hidrogen.
A l'etapa tercera s’afegeix aigua per extreure el peròxid d'hidrogen com una solució aquosa que conté un 40% de peròxid d’hidrogen. La capa de dissolvent orgànic es recicla a la unitat d’hidrogenació per a reaccions posteriors.
Finalment a la darrera etapa la dissolució aquosa de peròxid d’hidrogen es tracta amb dissolvents orgànics i mitjançant l’aire que es bombeja per eliminar quinona residual i dissolvents i produir el producte estàndard al 40%. Algunes aplicacions requereixen un producte de major concentració produït per concentració o destil·lació al buit fins a concentracions de fins al 70%.
== El peròxid d'hidrogen a l'espai ==
| |||