Un '''merlethola''' o '''rastellfalo''' i '''muróla tinc llarga''' (i ant. '''dentell''') és cadascun dels espais massissos que alternen amb altres de buits damunt un [[parapet]], formant part d'un acabament fortificat d'un [[Muralla|mur]] o d'una [[torre]]. Aquesta [[fortificació]] servia de protecció dels defensors, que amagats al seu darrere podien vetllar l'enemic i llançar-li projectils pels espais buits o pels [[lladronera|matacans]] amb seguretat. Les mides i l'acabament superior dels merlets són característics de cada època i contrada. Els merlets es troben ja a [[Assíria]] i desaparegueren amb la difusió de l'artilleria i de les fortificacions amb [[bastió|bastions]] que en foren el resultat. Modernament s'han emprat amb una funció decorativa en edificis civils.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.18 |consulta=5 de novembre de 2014}}</ref>.
Al mig del '''merlet''' podia haver-hi una [[sagetera]] o una [[tronera]]. En el buit entre els merlets podia haver-hi també un [[mantellet]] abatible per a protegir-se dels projectils que es llançaven de dalt, un precedent dels [[lladronera|matacans]], o un escut posat a la banda de fora. Damunt els merlets podia haver-hi columnes que aguantaven una teulada.
