Costa-Gavras: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
film és incorrecte en aquest sentit Tema:Vcbh42efre3l1qxy |
|||
Línia 3:
|títol=El cineasta Costa-Gavras és el guanyador del XXIX Premi Internacional Catalunya|publicació=El Punt Avui|llengua=|url=http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1186847-el-cineasta-costa-gavras-es-el-guanyador-del-xxix-premi-internacional-catalunya.html|data=5-7-2017 }}</ref>
És el pare de [[Romain Gavras]], cofundador de la societat de producció ''Kourtrajmé'', i de Julie Gavras, ajudanta i realitzadora (''La Culpa a Fidel'', 2006).
Línia 10:
Quan deixa [[Atenes]] per anar a [[París]] s'estrena amb un treball literari, després entra a l'[[Institut d'Alts Estudis Cinematogràfics]] (IDHEC) i treballa com a ajudant per a [[Henri Verneuil]], [[Jacques Demy]] i [[René Clément]].
La pel·lícula ''[[Le Jour et l'Heure]]'', per al qual treballa com a assistent, li permet conèixer [[Simone Signoret]] i Yves Montand, dels quals es farà molt amic. Després de descobrir el llibre ''Compartiment tueurs'', de [[Sébastien Japrisot]], en va fer el guió i va aconseguir interessar-hi el productor Julien Derodé;
En una estada a Grècia descobreix el llibre de [[Vasilis Vasilikós]], ''[[Z (llibre)|Z]]'', que descriu l'assassinat d'un líder de l'esquerra organitzat per la policia i camuflat en un trivial accident. A la tornada n'escriu el guió en col·laboració amb [[Jorge Semprún]]. Com que no trobava el finançament, en parla a [[Jacques Perrin]], a qui va conèixer en
En el muntatge de ''[[Z (pel·lícula)|Z]]'', en el transcurs del sopar de Nadal, [[Claude Lanzmann]] parla de Lisa i [[Artur London]], que havia estat viceministre d'Assumptes Estrangers de [[Txecoslovàquia]] i era un dels tres supervivents del [[procés de Praga]], eguel [[1952]]. Molts intel·lectuals de la seva generació s'havien entusiasmat amb l'[[estalinisme]] {{cita|perquè obria perspectives que semblaven formidables. Fins que, a poc a poc, un s'adona del que hi ha darrere del decorat.||}} [[Yves Montand]] s'adhereix també al projecte de ''L'Aveu'', i el finançament es desbloca gràcies al succés de ''[[Z (pel·lícula)|Z]]''.
''L'Aveu'' va sortir després de «[[Z (pel·lícula)|Z]]», en una època prou maniquea: se li ha retret que ataqui la dreta i després l'esquerra, mentre que no volia més que denunciar els totalitarismes.
El guió
La pel·lícula va ser molt polèmic als [[Estats Units]], ja que posa el focus en l'acció dels agents del govern americà i la seva responsabilitat en aquell cop d'estat. L'extrema dreta americana demanà: «''Però què hi ve a fer, aquí, aquest comunista europeu?''» Tanmateix,
El 2017, el director de pel·lícules com ''[[Z (pel·lícula)|Z]]'', ''[[Missing]]'' i ''[[Amen.]]'' va rebre el 29è [[Premi Internacional Catalunya]]. «El cinema és una dolça subversió contra els prejudicis», va manifestar el cineasta després de recollir el guardó al Palau de la Generalitat.<ref name="Premi Internacional Catalunya">{{Ref-web|url=http://www.ara.cat/cultura/COSTA-GAVRAS-pitjor-lautocensura_0_1834016758.html |títol=Costa-Gavras rep el Premi Internacional Catalunyal|consulta= 18 de juliol de 2017|editor=ara.cat}}</ref>
|