Església Ortodoxa: diferència entre les revisions

Tal com s'establí el [[381]] en el credo o símbol ''nicenoconstantinopolità'',<ref>''[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0019584 Entrada "concili I de Constantinoble"]'', [[Gran Enciclopèdia Catalana]], (data d'accés: 21-09-09).</ref> partint del [[Credo de Nicea|Símbol nicè]] del [[325]], els cristians ortodoxos creuen en l'existència [[Santíssima Trinitat|trinitària]] d'un sol Déu: Pare, Fill i Esperit Sant, d'una sola naturalesa i indivisible. La Santíssima Trinitat són tres persones distintes i inconfusibles, cadascuna de les quals és una [[hipòstasi (catolicisme)|hipòstasi]] de la Trinitat, que comparteix una mateixa essència (del [[grec antic|grec]]: ''Ousia'', Οὐσία) increada, immaterial i eterna. A l'explicar la relació de Déu amb la seva Creació, els teòlegs distingeixen l'essència eterna de Déu de les seves ''energies increades'', encara que s'adverteix que aquesta distinció és artificial i no hi ha divisió possible en Déu. Tant les energies com l'essència són, de forma inseparable, Déu. La distinció és usada pels teòlegs per a explicar com Déu pot ser al mateix temps transcendent (la seva ''essència'' es manté fora i infinitament distant de la seva creació) i immanent, intervenint en la seva creació (les seves ''energies increades'' interaccionen amb la seva creació). És també en les seves energies com s'arriba a distingir les tres persones de la Trinitat.

 

Per la teologia ortodoxa, en algun moment dels seus inicis l'existència humana s'enfrontà a una elecció, a aprendre la diferència entre el bé i el mal a través de l'observació o la participació. La història bíblica d'[[Adam]] i [[Eva]] representa aquesta opció per l'home de participar en el mal. Aquest esdeveniment es coneix com la ''[[caiguda de l'home]]'', i representa un canvi fonamental en la naturalesa humana. Quan els cristians ortodoxos es refereixen a ''[[Pecat original]]'', es refereixen a l'adopció d'aquest mal en la naturalesa humana. Com a resultat d'aquest pecat, la humanitat es condemnà a ser separada de Déu. La solució a aquesta separació serà [[Jesucrist]], que era Déu i home absolutament. A través de la participació de Déu en la humanitat, la naturalesa humana canvia. El canvi efectiu inclou tots els que havien mort des del començament del temps, incloent-hi a Adam i Eva. Aquest procés és el que els cristians ortodoxos entenen per ''salvació''. El pecat ja no és una taca en l'ànima, sinó més aviat un simple error comès, que pot ser corregit només amb l'aprenentatge. Ens esforcem per arribar a ser perfectes, sense comptar els fracassos, i quan fallem, comencem de nou. L'objectiu final és la ''[[theosis]]'' (del [[grec antic|grec]]:Θέωσις),<ref>{{en}} ''[http://www.orthodoxinfo.com/general/orthodox-terms.pdf A Study of English Orthodox Theological Terms Compared to the Original Greek]'', Holy Monastery of St. Gregoriou, [[Mont Athos]] 2004, p.25</ref> una unió encara més estreta amb Déu, més a prop de la semblança amb Déu.<ref name="Losski">{{en}} [[Vladímir Nikolàievitx Losski|Vladímir Losski]], ''[http://books.google.cat/books?id=e-uBWoO-e7oC&printsec=frontcover&client=firefox-a&hl=ca&source=gbs_v2_summary_r&cad=0 The mystical theology of the Eastern Church]'', St Vladimir's Seminary Press 1976, cap.10: ''The way of union'', {{ISBN|0-913836-31-1}}</ref> Aquesta idea de ''theosis'', la trobem ja en els anomenats ''Pares de l'Església'': [[Sant Irineu|Sant Irineu de Lió]], [[Climent d'Alexandria]], [[Sant Atanasi d'Alexandria|Sant Atanasi]], [[Gregori de Nissa|Sant Gregori de Nissa]], i [[Màxim el Confessor|Sant Màxim el Confessor]].<ref>Hughs, Robert ''[http://www.uib.es/catedra/ramonllull/pdf/JIL.pdf Ramon Llull's use of the term «Deificatio» and its cognates in the context of Latin and Eastern-Christian views of salvation]'', comunicació a les I Jornades Internacionals Lul·lianes, [[Universitat de les Illes Balears|UIB]], 2004</ref>