Peròxid d'hidrogen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Estructura: Correccions
→‎Història: Ampliació
Línia 12:
 
El 1932 James H. Walton i George W. Filson proposaren la producció de peròxid d'hidrogen per una oxidació i posterior reducció d'hidrazobenzens. George Pfleiderer de l'empresa alemanya [[BASF]] desenvolupà després un procés per a la auto-oxidació alcalina d'[[hidrazobenzè]] per obtenir [[peròxid de sodi]] <chem>Na2O2</chem> emprant una [[Amalgama (química)|amalgama]] de sodi com a reductor. A [[Finlàndia]] una fàbrica a Kuusankoski de l'empresa Kymmene AB operà amb aquest procés. A la BASF, Hans Joachim Riedl el millorà emprant [[Hidroquinona|hidroquinones]] i entre 1935 i 1945 la [[BASF]] inicià la construcció de dues plantes a Heidebreck i Waldenberg per operar amb aquest procés de Riedl-Pfleiderer, però degut a la finalització de la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]] no començaren a operar.<ref name=":1" />
[[Fitxer:V-2 Rocket On Meillerwagen.jpg|esquerra|miniatura|Coet V-2]]
El govern del [[Tercer Reich|III Reich]] durant la II Guerra Mundial desenvolupà l'aplicació del <chem>H2O2</chem> al 80% com a propulsor de vehicles. Hellmuth Walter el 1933 inicià el desenvolupament de submarins amb una turbina de 400 CV impulsada per <chem>H2O2</chem> amb injecció líquida. Tanmateix l'aplicació més important fou el generador de gas de [[V-2]], el primer coet de combustible líquid realment funcional. El V-2 cremava etanol amb l'oxigen obtingut per la descomposició del <chem>H2O2</chem> en reaccionar amb una dissolució de permanganat de potassi.<ref>{{Ref-publicació|article=Research on Preparation and Propulsive Applications of Highly Concentrated Hydrogen Peroxide|url=http://www.davidpublisher.org/index.php/Home/Article/index?id=26756.html|publicació=Jour. of Aerospace Science and Technology|data=2016-01-28|volum=2|exemplar=1|doi=10.17265/2332-8258/2016.01.006|cognom=Grzegorz Rarata|cognom2=Wojciech Florczuk|cognom3=Jaromir Smetek}}</ref>
 
El francès [[Paul-Antoine Giguère]] el 1950 mitjançant [[espectroscòpia infraroja]] determinà l'estructura de la molècula de peròxid d'hidrogen.<ref name=":2" /><ref name=":3" /> El 1953 l'empresa estatunidenca [[DuPont|EI Du Pont de Nemours]] fou la primera que inicià la producció basada en el procés de Riedl-Pfleiderer.<ref name=":1" />