Juan Ramón Jiménez: diferència entre les revisions

El 1936, any que marca en la seva obra el pas de l'etapa ''intel·lectual'' a l'etapa ''suficient'' o ''veritable'', va esclatar la [[GuerraCivil Espanyola]] i Jiménez va donar suport decididament a la República. No obstant això, se sentia insegur a Madrid, on el diari socialista ''Claridad'' va emprendre una campanya contra els intel·lectuals,<ref>[http://cvc.cervantes.es/literatura/escritores/jrj/cronologia/plenitud.htm]</ref> i va ser [[Manuel Azaña]] qui va ajudar a sortir de la capital al matrimoni per via diplomàtica.<ref>[http://4.bp.blogspot.com/-Ps25Z2BoJto/U7Z-hV2Fi2I/AAAAAAAAE6U/ekp90-P_bo4/s1600/CCI04072014_00000.bmp]</ref> Es va instal·lar a [[Puerto Rico]], on també van viure exiliats artistes com [[Pau Casals]] o [[Francisco Ayala]]. La seva influència sobre els escriptors portorriquenys marca fortament les obres d'autors com [[Giannina Braschi]], [[René Marqués]], [[Aurora de Albornoz]] i [[Manuel Ramos Otero]].<ref>{{cite news |title=‘Elemental Creature’ |url=http://www.the-tls.co.uk/tls/public/article1529106.ece |quote=His lyrical and philosophical work influencing Puerto Rican writers such as Manuel Ramos Otero and René Marqués. |date=March 10, 2015 |newspaper=[[The Times Literary Supplement]] |access-date=February 17, 2018 |archive-url=https://web.archive.org/web/20160421050435/http://www.the-tls.co.uk/tls/public/article1529106.ece |archive-date=April 21, 2016 |language=es}}</ref> El 1937 es va traslladar a [[Cuba]] per impartir tres conferències; el 1938 el seu nebot falangista, uan Ramón Jiménez Bayo, va morir al [[front de Terol]], cosa que va deixar Jiménez absolutament desolat. Segons Zenobia, «el dolor va deixar Juan Ramón absolutament estèril durant quasi un any i mig».<ref>Zenobia Camprubí, ''Diario'' II, Madrid: Alianza, 1995, pàg. 150.</ref> D'ell en va escriure el poeta en la seva autobiografia ''Vida'':