Cor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 191:
La consciència més comuna que tenim és que el cor "salta", sigui a causa dels esforços sigui amb les emocions.
En una investigació lingüística sobre la paraula cor, des del [[llatí]], el [[grec]], les [[Llengua indoeuropea|llengües indoeuropees]] i el [[sànscrit]], el terme cor significa ''el saltador''.<ref name="mite"/> En frases com: «em saltà el cor», «tragué el cor per la boca», etc., aquesta relació entre cor i emoció és més comuna en les cultures occidentals. Aquestes sensacions emocionals han estat descrites en la literatura i l'art en general: «em trenca el cor», «se m'ha aturat el cor», «estic corprès», etc. La imatge de [[Cupido]] i [[Eros (fill d'Ares)|Eros]] llençant fletxes al cor per enamorar les persones,<ref>{{ref-publicació|cognom= Ashliman, DL |títol= Cupid and Psyche |pàgines=pàgs: 7|publicació= Folklore and Mythology Electronic Texts. University of Pittsburgh |volum= 2015; Feb 24 (rev) |url= https://www.pitt.edu/~dash/cupid.html | llengua= anglès| consulta= 28 novembre 2019|}}</ref> la literatura i la [[pintura religiosa]], sobretot la [[cristianisme|cristiana]], en van plenes d'exemples: el cor ferit de Crist i de la verge Maria com a símbol del seu amor per la humanitat, o bé la llum que surt del [[Sagrat Cor de Jesús|cor de Crist]], per exemple. El culte al Sagrat Cor de Jesús es va incrementar considerablement després de la divulgació de les experiències [[Misticisme|místiques]] de la [[monja]] francesa [[Margarida Maria Alacoque]] (1647-1690),<ref>{{ref-publicació|cognom= Croiset, J |títol= La Devocion al Sagrado Corazon de Jesus |pàgines=pàgs: 306|publicació= Imprenta de Mauro Marti, Barcelona |volum= 1741, Vol. I |url= https://books.google.es/books?id=WhMTpqc8fr8C&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false | llengua= castellà| consulta= 5 desembre 2019|}}</ref> en bona part gràcies la influència dels [[jesuïtes]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Herradón Figueroa, MA |títol= Reinaré en España. La devoción al Sagrado Corazón de Jesús |pàgines=pp: 93-218|publicació= Revista de Dialectología y Tradiciones Populares |volum= 2009 Jul-Des; 64 (2) |doi= 10.3989/rdtp.2009.014 |issn= 1988-8457 |url= http://dra.revistas.csic.es/index.php/dra/article/view/86/87 | llengua= castellà| consulta= 5 desembre 2019|}}</ref>
El cor és tractat com un símbol del que és humà, emotiu i espiritual, en moltes èpoques i cultures. És el símbol d'allò irracional i intuïtiu, de les accions poc meditades, en contraposició al que és racional, al cervell i el cap: «Pensa amb el cap, no amb el cor».
| |||