Pius XII: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
Cap resum de modificació |
||
Línia 23:
=== Primers anys ===
[[Fitxer:Eugenio1882.jpg|120px|miniatura|esquerra|Eugenio Pacelli a l'edat de 6 anys, el 1882]]
Va néixer en el si d'una família [[aristòcrata|aristocràtica]], la història de la qual els unia al papat, ja que pertanyien a l'anomenada "[[Noblesa Negra|noblesa negra]]". El seu nom de naixença era Eugenio Maria Giuseppe Giovanni Pacelli Graziosi. Era el tercer dels quatre fills de Filippo Pacelli, príncep d'[[Acquapendente]] i de [[Sant'Angelo in Vado]], i de la seva esposa la ''nobildonna'' Virginia Graziosi. El seu avi patern, Marcantonio Pacelli, havia estat secretari segon del Ministeri de Finances dels [[Estats Pontificis]] i després secretari de l'Interior sota el papat de [[Pius IX]] (al qual va acompanyar a l'exili de [[Gaeta]]) des de 1851 fins a 1870; va fundar el diari del Vaticà [[L'Osservatore Romano]] l'any 1861. El seu cosí, Ernesto Pacelli, va ser un dels més importants consultors financers del papa [[Lleó XIII]]. El seu pare, Filippo Pacelli, va ser degà de la Sacra [[Rota Romana]] i el seu germà, [[Francesco Pacelli]], va ser un important advocat especialitzat en [[dret canònic]], conegut per les negociacions dels [[Pactes del Laterà]] de 1929 que van resoldre a la [[Qüestió Romana]]; més tard [[Pius XI]] el nomenaria marquès. A l'edat de dotze anys va anunciar les seves intencions d'ingressar en un seminari en lloc de ser advocat. La majoria de la informació biogràfica que existeix sobre la infància de Pacelli prové de l'obra de la germana Margherita Marchione
Va fer els seus primers estudis en una escola catòlica privada. Després d'acabar els primaris, Pacelli va emprendre els secundaris clàssics en el liceu «Ennio Quirino Visconti» de Roma, una escola amb tendències [[Anticlericalisme|anticlericals]] i [[Anticatolicisme|anticatòliques]]. El 1894, a l'edat de divuit anys, va ingressar al ''Collegio Capranica'' per a assolir la seva ordenació sacerdotal. No obstant això, no va suportar l'internat, per la qual cosa l'estiu de 1895 va abandonar el Capranica i es va matricular per al següent curs a l'Institut ''Apollinare''. L'any 1899, ja sacerdot, es va matricular a la [[Pontifícia Universitat Gregoriana]] i a la [[Pontifícia Universitat Lateranense]]. Des de 1895 fins a 1896, va estudiar filosofia a la [[Universitat La Sapienza]], a Roma. El 1899 es va doctorar en [[teologia]] i ''[[In utroque jura|in utroque iure]]'' ([[dret civil]] i [[dret canònic|canònic]]). Durant l'estada a l'''Apollinare'' havia rebut una dispensa especial per a viure a casa seva a causa de problemes de salut; era [[hipocondria|hipocondríac]] i no suportava les mosques ni altres insectes, i quan ja era papa els jardiners del Vaticà havien de mantenir els camins lliures de qualsevol bestiola inoportuna. Vincenzo Vannutelli, cardenal del títol de ''S. Silvestro a Capite'' i avesat diplomàtic, que era amic personal del seu pare, el va prendre sota la seva protecció i el va tutelar en els seus estudis.
| |||