Beatriu de Borbó: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Beatrix Bourbon.jpg|300px|thumb]]▼

Beatriu fou la filla petita del duc [[Lluís I de Borbó]] i [[Maria d'Avesnes]].<ref name = Capet>{{ref-web|cognom=Marek |nom=Miroslav |url=http://genealogy.euweb.cz/capet/capet22.html#BL1 |títol= Complete Genealogy de the Casa de Capet |editor= Genealogy.EU}} </ref> El 28 de setembre 1330, la reina [[Elisabet de Bohèmia]], esposa del rei [[Joan de Bohèmia]], va morir:▼

Malgrat el fet que Joan i Elisabet es van distanciar durant els últims anys del seu matrimoni, el rei va romandre vidu durant els següents quatre anys. El rei [[Felip VI de França]] va voler lligar Joan més estretament amb França, i va suggerir al rei de Bohèmia un segon matrimoni. La núvia proposada era Beatriu, la filla menor del duc de Borbó i membre d'una branca menor de la Casa dels Capet. tot i així Beatriu ja estava compromesa amb Felip, el segon fill de [[Felip I de Tàrent]], el 29 de maig del 1321. El compromís es va trencar poc després d'iniciar les negociacions matrimonials amb Bohèmia.<ref name="Borbó">{{citar ref | url=http://fmg.ac/Projects/MedLands/Borbó.htm#BeatrixClermontdied1383 | títol = Borbó|data= agost 2012}}</ref>▼

El matrimoni del rei Joan de Bohèmia i Beatriu de Borbó va ser solemnitzat al [[Castell de Vincennes]], al desembre de 1334, moment en què ella tenia catorze anys. Però com que els dos estaven relacionats en un grau prohibit (eren primers segons a través de la seva descendència comuna del comte[[Enric V de Luxemburg]] i la seva dona [[Margarida de Bar]]), [[Benet XII]] va haver de donar [[dispensa]] per al matrimoni, concedida a Avinyó 1335 el 9 de gener, a petició de Felip VI.<ref name = Borbó/>▼

El contracte matrimonial estipulava que si naixia un fill de la unió, el [[Comtat de Luxemburg]] (herència paterna del rei Joan), així com les terres pertanyents a la mateixa, anirien a ell.<ref name=Brill>''Luxemburg in the Middle Ages'', Brill Archive</ref> fills del rei Joan del seu primer matrimoni, [[Carles IV de Luxemburg|Carles]] i [[Joan Enric]], no van ser informats del contingut del contracte matrimonial, però dos prínceps es van veure obligats a acceptar que, juntament amb els cavallers i ciutadans de Luxemburg l'agost del 1335.▼

==Vida a Bohèmia==▼

Beatriu arribà a Bohèmia el 2 de gener del 1336:▼

:"... El nostre pare va arribar a Bohèmia i duent una muller, anomenada Beatriu, filla del duc de Borbó i parent del rei del francesos ..." <ref>{{citar ref|nom= Carles IV |títol= Charles IV: Autobiography|editorial= Odeon| place = Prague | publication-date = 1979 |pàgina= 73}}</ref>▼

A la cort de Bohèmia Beatriu es va fer càrrec de l'esposa del seu fillastre més antiga Carles, [[Blanca de Valois]]. Ambdues podrien fàcilment comunicar-se en francès. La reina aviat es va sentir intranquil·la a [[Praga]], on sempre es va comparar desfavorablement amb la marcgravina de Moràvia (títol de Blanca com a muller de l'hereu de Bohèmia). A més la població txeca s'ofengué per la seva fredor, la insolència i aversió a l'aprenentatge de la seva llengua.▼

La nova reina de Bohèmia i la comtessa de Luxemburg va portar amb ella un ingrés anual de 4.000 lliures extretes del [[Comtat de Clermont-en-Beauvaisis]] del seu pare. El 25 de febrer a 1337, la reina va donar a llum a Praga al seu únic fill, un fill anomenat [[Venceslau de Luxemburg|Venceslau]] després del sant patró de la casa [[premíslida]], i per llavors tenia disset anys. Potser amb aquest gest la reina o el seu marit van tractar de guanyar el favor dels bohemis. No obstant això, la relació entre Beatriu i els seus nous súbdits es mantingué distant: La seva coronació com a reina de Bohèmia a la [[catedral de Sant Vit]] tres mesos més tard, el 18 de maig,<ref name=Cibulka>Josef Cibulka, ''The Crown Jewels de the Bohèmian Kingdom'', Odeon, t. PG1, 1969</ref> va ser un esdeveniment espectacular d'indiferència per part dels ciutadans de Praga.▼

Poc després de la seva coronació, al juny de 1337, Beatriu va deixar Bohèmia deixant enrere al seu fill, i marxà a viure a Luxemburg. Després d'això, poques vegades visita el [[Regne de Bohèmia]].▼

==Darrers anys==▼

El 26 d'agost 1346 el rei Joan fou mort a la [[batalla de Crécy]] i Beatriu va deixar de ser reina consort. El seu fillastre, Carles esdevingué Rei de Bohèmia, va confirmar les disposicions del seu contracte matrimonial. Beatriu, ara vídua reina de Bohèmia, va rebre terres a perpetuïtat al [[Comtat d'Hainaut]], una pensió de 4.000 lliures i les ciutats d'[[Arlon]], [[Marville]] i [[Damvillers]] (on es va instal·lar la seva residència) com la propietat de la seva vídua. Aquests ingressos s'utilitzen no només per les seves pròpies necessitats, sinó també per a l'educació del seu fill. Rei Carles també va deixar tots els béns mobles i ingressos de les mines a Kutná Hora. A més, quan el seu pare el duc Lluís I de Borbó va morir el 1342, va rebre la suma de 1.000 lliures, garantides per la ciutat de [[Creil]].<ref name = Borbó/>▼

Cap a l'any 1347, Beatriu es va casar per segon cop amb [[Eudes II]], senyor de [[Grancey]] (llavors vidu) en el seu estat de [[Damvillers]]. Malgrat el seu nou matrimoni, retingué el títol de reina de Bohèmia. La parella no va tenir fills.<ref name = Capet/><ref name = Borbó/> Poc després del seu segon matrimoni, que va organitzar el compromís del seu fill Venceslau amb la vídua [[Joana de Brabant]], filla i hereva del [[ducat de Brabant|duc de Brabant]] [[Joan III de Brabant|Joan III]], quinze anys més gran que ell. El matrimoni s'oficià a [[Damvillers]] quatre anys més tard, el 17 de maig del 1351.▼

Malgrat totes les concessions de terres i els diners donats a Beatriu, el rei de Bohèmia va retardar la investidura del seu jove germanastre Venceslau com a comte de Luxemburg. De fet Bestriu retingué el títol fins al 1353 quan Venceslau finalment va obtenir la sobirania sobre el Comtat. Un any més tard (13 de març del 1354) el Comtat fou elevat a la categoria de [[ducat]].▼

Beatriu va morir el 27 de desembre de 1383,<ref name=Cibulka-2>Josef Cibulka, ''The History de Paris from the Earliest Period to the Present Day'', G. B. Whittaker, 1825</ref> després d'haver sobreviscut al seu fill (a només setze dies) i tots els seus fillastres. Va ser enterrada a l'església, avui dia demolida, del [[Convent dels Jacobins]] de [[París]]. La seva efígie acabà a la [[Basílica de Saint-Denis]].<ref name = Borbó/> El seu segon marit li sobrevisqué sis anys.<ref>[http://roglo.eu/roglo?lang=en;i=337659 Genealogy Database by Daniel de Rauglaudre]</ref>▼