Catedral de València: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 422:
 
També cal ressaltar el retaule, tallat en alabastre, que emmarca el Sant Calze, que procedeix de l'antiga façana gòtica del [[rerecor]], i que va ser col·locar ací el 1777, en ser substituït aquell per un altre de neoclàssic, hui desaparegut. És obra dels arquitectes [[Antoni Dalmau (arquitecte)|Antoni Dalmau]] i [[Julià lo Florentí]] (1441-1446), i a més van intervenir-hi els escultors Joan de Sagrera, Joan de Sogorb i Arnau de Brussel·les. En la part superior del retaule destaquen els dotze relleus de Julià lo Florentí, que són una de les primeres obres del [[Renaixement]] a [[Espanya]]. Les escenes inferiors corresponen a l'[[antic testament]], mentre que les superiors corresponen al [[nou testament|nou]].
La capella presenta a més una sèrie de bancs de pedra, que circumden el recinte, i van servir com a seient en l'antiga aula d'estudis. D'altra banda, en el mur de la dreta, hi ha ella púlpittrona gòticgòtica de pedra des delde la qual [[Sant Vicent Ferrer]] explicava la seua càtedra de teologia, mentre a la seua dreta hi ha el quadre l'Adoració dels Reis de Julià lo Florentí (1469-1472), pintat al fresc, restaurat i passat a llenç.
 
En el mur, a major alçària, es troben penjats dos grans trossos ―de cinquanta-nou i de setanta metres, respectivament― de grosses cadenes. Són les que antany tancaven el port de [[Marsella]], que tenia fama d'inexpugnable, i que el 19 de novembre de 1423 [[Saqueig de Marsella|va trencar]] la nau de [[Romeu de Corbera]], al capdavant de les altres galeres de l'estol d'[[Alfons el Magnànim]] en l'atac a la capital de la [[Casa d'Anjou]], rival del rei. Les cadenes del port foren preses com a trofeu, portades a València i donades pel mateix rei a la catedral.
Línia 443:
 
El [[Sant Greal|Sant Calze]] va estar en poder dels monarques de la [[Corona d'Aragó]] fins que l'any 1437 [[Alfons el Magnànim]], que havia portat a València la relíquia per a la capella del seu palau reial, havent-se d'absentar del [[Regne de València]], les va entregar a la catedral, que des de llavors alberga el Sant Calze.<ref> [[Joan Francesc Mira]] considera que si aquesta veneració pel Sant Calze s'haguera escampat més àmpliament o si els valencians hagueren tingut l'habilitat promocional dels gallecs, a hores d'ara la catedral de València seria un centre de pelegrinatge tan important com [[Santiago de Compostel·la]] (Mira i Casterà, Joan Francesc, pàgs. 30-32).</ref>
 
 
== Museu catedralici i diocesà ==