Jurtxets: diferència entre les revisions

Per liquidar als [[kitan]] l'emperador xinès Houei-tsong (1101-1125) va decidir cridar a bàrbars més llunyans. Els [[Liao]] (la dinastia dels kitan) estaven prou adaptats a la cultura xinesa per ser uns veïns acceptables però no era el cas del poble que vivia més enllà, als boscos de l'[[Ussuri]] i nord-est de [[Manxúria]], coneguts com els jurtxets. L'ambaixador xinès que els va visitar el [[1124]]-[[1125]] els descriu com a verdaders bàrbars amb la residència del khan rodejada de bestiar i en mig de les pastures, sense cap edifici, ni carrer, ni parets; el khan seia en un tron cobert de dotze pells de tigre, i es feien festes bàrbares amb beguda, música, dansa, pantomimes de caceres i de combats i dones fent jocs de llums amb els miralls.<ref>Chavannes,'' Voyageurs chinois chez les Khitan et les Jou-tchen,'' J. A. 1897, I, 378; Wieger, ''Textes historiques'', II </ref> Just llavors els jurtxets estaven sent organitzats per un cap enèrgic de nom A-kou-ta, del clan reial Wan-yen ([[1113]]-[[1123]]).<ref> Wan-yen podria ser la transcripció al tungús de la paraula xinesa "''wang''", equivalent a rei o príncep, segons la hipòtesi de Pelliot </ref>

Després de l'aliança amb els xinesos,<ref> es va establir que el regne Liao es repartiria entre xinesos i jurtxets</ref> el [[1114]] es va revoltar contra el rei kitan i va llançar la seva horda a la conquesta del regne Liao, cosa que va fer en nou anys: [[Ning-kiang]] (al sud de la moderna [[Harbin]] a la riba d'un afluent del Sungari) el [[1114]], [[Leao-yang]] el [[1116]] (després d'aquesta ciutat tota Manxúria va passar als jurtxets). [[Lin-huang]] (capital septentrional dels kitan, al nord del modern [[Jehol]]) el [[1120]]; [[Ta-ting]] (capital central) i [[Ta-t'ong]] (al nord del [[Shanxi]]) el [[1122]]. [[PekínPequín]] havia de passar a la Xina segons els termes del tractat entre l'Imperi i els jurtxets, però els xinesos no van poder ocupar la ciutat i finalment foren els bàrbars els que ho van fer ([[1122]]) però la van entregar a la Xina el [[1123]]. El rei jurtxet, A-kou-ta va morir el [[1123]] i el va substituir el seu germà Wou-k'i-mai (1123-1135) que era molt ambiciós. El darrer rei kitan Ye-liu Yen hi es va refugiar a la zona de Kuku-khoto i va tractar de resistir a la comarca de Wou-tcheou ([[1124]]) però fou derrotat diverses vegades i finalment capturat el [[1125]].

El nou rei dels jurtxets va modificar el nom de la dinastia a ''Allchun'' (en tungús) que vol dir dinastia daurada ('''Kin''' en xinès, transcripció actual '''Jin''', nom amb què els xinesos anomenen el regne) i va intentar establir un estat regular organitzat a la manera xinesa.<ref> De Harlez, H''istoire de l'empire kin ou empire d'or, traduït de l'Aisin Gurun'', 1887</ref>

Aviat van esclatar disputes frontereres quan els xinesos van reclamar algunes viles al nord de Pekín i com que no els hi foren reconegudes, van donar suport a una revolta contra els jurtxets. Això va provocar el conflicte obert i el general de la dinastia kin, Nien-mo-ho va entrar altre cop a [[PekínPequín]] i la plana de eldel [[Hebei]] ([[1125]]) i cap a [[Taiyuan]] al cor de [[Shanxi]] ([[1126]]). Un altre general kin, Wa-li-pou, va creuar el [[riu Groc]], i se li va unir Nien-mo-ho, i junts es van presentar davant la capital xinesa [[K'ai-fong]]; els defensors, encapçalats per l'emperador Houei-tsong i el seu fill Kin-tsong, es van rendir (finals de [[1126]]) i junt amb tota la cort foren deportats a la capital dels kin, la ciutat de [[Ning-kiang]] als sud de [[Harbin]] (començament del [[1127]]). Entre els presoners fets pels kin, alguns membres de la tribu turca dels [[ongut]], enviats a Manxúria, i que van resultar ser nestorians; un d'aquestosaquests va explicar una visió del rei kin i aquest els va alliberar i els va permetre instal·lar-se al nord del riu Groc, a Tsing-tcheou.

El [[1129]] les forces kin a les ordes del general Nien-mo-ho van avançar cap a la part central de la Xina entre el baix Houai-ho i el baix [[Iang-Tsé | Yang-tse-kiang]]; després d'una pausa van atacar la línia del darrer riu amb dos exèrcits, un a l'oest, va passar del [[Hubei]] cap a [[Kinag-tcheou]] al Kiangsi ([[Jiangxi]]). L'avanç fou espectacular i ràpid (més que no ho fou un segle després el dels mongols). El segon exèrcit va passar el Yang-tse prop de [[T'ai-ping]] i va fer capitular [[Nanquín]]. L'emperador Kao-tsong va fugir cap a [[Ning-po]] (llavors anomenada Ming-tcheou) i després cap al port de [[Wen-tcheou]] (al sud de [[Zhejiang]] (Chekiang); el general Wou-tchou el seguia i es va dirigir a Hang-tcheou i Ning-po (finals del 1129 i començaments del [[1130]]), però això portava al seu exèrcit massa lluny de la seva rereguarda, al mig d'una població hostil, amb terrenys inundats, plens de rius, de camps d'arròs, de canals. Wou-tchou va intentar retornar cap al nord però no va poder creuar el Yang-tse protegit per les flotilles xineses. Per poder passar va haver de signar un tractat, i així va poder travessar el riu per Tchen-kiang a l'est de Nankin ([[1130]]). El sud es va desempallegar dels kin i l'emperador Kao-tsong va tornar a [[Hang-tcheou]], que va restar capital de la Xina fins a la conquesta mongola.

Després d'aquesta derrota els generals xinesos van començar a recuperar ciutats entre el Yang-tse i el riu Groc. El general Yo Fei va reconquistar la ciutat de [[Siang-yang]] ([[1134]]); el [[1138]] va atacar K'ai-fong, però abans de la victòria l'emperador Kao-tsong va signar la pau amb els kin, llavors governats per Ho-lo-ma ([[1135]]-[[1149]]) successor del seu cosí Wou-k'i-mai. El tractat delimitava la frontera al Houai-ho i després d'aquest les muntanyes entre el delta del riu Groc i les del Han superior; el delta del riu Groc (i la regió de Wei) restava en mans dels Kin i la regió de Han passava a mans dels xinesos; així els Kin conservaven [[Hebei]], [[Shandong]] i [[Shanxi]], així com la major part del [[Shaanxi]] i del [[Henan]], i alguns districtes dels nord de [[Jiangsu]] i [[Anhui]]. Aquesta divisió entre el sud dels Song i el nord dels Kin es va consolidar. Per part dels Kin la pau es va signar degut a causa de l'aparició d'un perill al nord, els mongols, que s'acabaven de federar sota el seu khan Qabul i havien atacat als Kin al [[Gobi]] oriental ([[1135]]), atac que a l'any següent del tractat es va reproduir ([[1139]]).

Un xaman de la casa reial dels Wan-yen, de nom Wou-che (en djürtchät el nom era Gochi) va crear l'escriptura del tungús adaptant els caràcters xinesos; el seu prestigi el va fer sospitós al rei Ho-lo-ma que el va fer matar el [[1139]].

El [[1447]] els kin van haver de cedir alguns districtes als mongols.<ref> Barthold, Turkestan, 381 </ref>

Els Kin (Jin) van conservar com a capital del nord [[Houeu-ning]], prop de [[Harbin]] (va ser la principal residència dels reis fins al [[1153]]) i [[Pequín]] va tenir el rang de capital meridional i secundària; una capital central, [[Ta-ting]], es trobava al nord del [[Jehol]]. Finalment el [[1153]] el rei Ti-kou-nai ([[1149]]-[[1161]])<ref> va pujar al tron després d'assassinar al seu predecessor Ho-lo-ma</ref> va convertir finalment Beijing en la capital del centre i principal, passant Ta-ting a ser la capital del nord i secundària, [[Leao-yang]] la de l'est, [[Ta-t'ong]] la de l'oest i[[K'ai-fong]] la del sud.

El [[1206]] la dinastia [[Song]] va reprendre la guerra contra els Kin o Jin i encara aquestosaquests foren prou forts per arribar al Yang-tse i van exigir el cap del ministre que havia encoratjat la guerra; finalment Ma-ta-kou va acceptar la pau sobre la base del retorn a l{{'}}''statu quo'' anterior i alguns regals en sedes i plata<ref> la cort xinesa feia cada any regals a la cort dels Kin, principalment de sedes i objectes de plata; en aquest cas el que es va pactar fou un increment d'aquest regals</ref> que de fet constituïen una mena de tribut ([[1208]]). El va succeir Tchong-hei (1209-1213) en el regnat del qual va començar la invasió mongola que va culminar el [[1234]].

Ara la dinastia Jin tenia capital a [[Pequín]] i governava a [[Manxúria]], i la [[Xina del Nord]] (al nord del Han i el Huai). Les capitals secundàries eren Ta-ting al [[Jehol]], Leao Yang, Tat'ong al Shansi ([[Shanxi]]) i Kaifong a Honan ([[Henan]]). Genguis Khan portava un modest títol xinès que li havien donat els Jin, pels seus serveis contra els tàtars. A la mort del rei Jin Ma-ta-kou (1189-1208) Genguis es podia considerar lliure de tota relació de vassallatge i va refusar el reconeixement de la preeminència al seu successor Tchong-hei ([[1209]]-[[1213]]) quan aquest va enviar a un ambaixador. El rei Jin fou tractat d'imbecil pel gran khan, i efectivament era un titella en mans dels seus generals, i no gaudia d'una autoritat forta. La [[Gran Muralla Xinesa]] del costat de la Mongòlia era vigilada per compte dels Jin, per un poble de turcs federats anomenats [[ongut]], cristians nestorians;<ref> M. Pelliot, ''Chrétiens d'Asie Centrale et d'Extréme Orient'', 1914 </ref> el cap ongut Alaquchtagin, havia agafat el [[1204]] el partit de Genguis khan, i ara els ongut van obrir les portes al conqueridor i li van entregar la marca fronterera de la que tenien encarregada la vigilància ([[1211]]). Em premi Genguis Khan va donar a una de les filles en matrimoni a Po-yao-ho (fill d'Alaquchtagin).<ref> aquesta filla tenia el nom de Alaghai-baqi segons indica M. Pelliot a ''Chrétiens d'Asie Centrale et d'Extréme Orient'', 1914 </ref>

Els mongols anomenaven al sobirà Jin amb el títol de d'Altan Khan que vol dir rei d'or (jin = or). Genguis es presentava com el venjador dels seus parents, els oncles Oqin-barqaq i Ambagaï, però també dels antics sobirans [[kitan]],<ref> els kitan eren de llengua mongola </ref> els quals van abraçar amb entusiasme el partit mongol. Genguis khan va dirigir les operacions del [[1211]] i [[1212]], en què foren saquejats sistemàticament (sense poder ocupar les fortaleses) els districtes fronterers de Ta-t'ong (el Si-Jing dels reis Jin) a l'extrem nord del Shansi (Shanxi), i la regió de Siuan-hua (llavors Siuan-to) i la de Pao-ngan, al nord del [[Hopei]]. Un dels prínceps kitan, Ye-li Liu-ko, de l'antic clan reial de Ye-liu, es va revoltar el [[1212]] a favor de Genguis khan a la regió del Leao-ho al sud-oest de [[Manxúria]], zona d'origen dels kitan, i va fer jurament de fidelitat al gran khan; aquest li va enviar un exèrcit de socors dirigit pel noble (''noyan'') Djebé. El gener de [[1213]] Djebé i Liu-ko van ocupar Leao-yang als Jin i el príncep es va instal·lar als antics dominis dels seus ancestres com a rei de Leao sota sobirania del gran khan.<ref> fins a la seva mort el [[1220]] fou un dels vassalls més fidels del gran khan</ref> Mentre Djebé conqueria Leao-yang, Genguis Khan no va aconseguir ocupar Ta-t'ong al nord del [[Shansi]] Fins al [[1215]] els mongols van assolar el regne Jin però sense reeixir mai a conquerir les fortaleses ben defensades pels guerrers tungús i protegides per la ciència xinesa en setges i fortaleses. El [[1213]] Genguis Khan va aconseguir dominar Siuan-hoa i va dividir les seves forces en tres cossos:

a) el primer, sota els seus fills [[Jotxi]], [[Txagatai Khan|Txagatai]] i [[Ogodai]], va penetrar cap al [[Shansi]] central en direcció a Tai-yuan i Ping-yang que presumiblement van ocupar<ref> segons el ''Yuanshi'' </ref> però van evacuar després per emportar-se el botí a zona més segura al nord.

b) El segon, sota el mateix Genguis Khan i el seu fill [[Tului]], va baixar per la plana de [[Hopei]] on van conquerir Ho-kien-fu, i pel [[Shantung]] ([[Shandong]]) on van capturar Tsinan. Van sobrepassar viles fortificades com Baijing, Tcheng-ting i Ta-ming (al [[Hopei]]) i van arribar fins al sud de Shantung.<ref> ''Yuanshi'', traducció de Krausse </ref>

c) El tercer, sota [[Qassar]], germà gran de Genguis Khan, i el seu germà petit [[Temugé]] Otchigin, que van marxar pel golf de Petchili, cap a terres de Yong-p'ing i Leao-si<ref> ''Yuanshi'', traducció de Krause </ref>

Finalment les tropes mongoles es van reagrupar a prop de [[Pequín]] per intentar almenys el bloqueig ([[1214]]). El rei Jin Tchong-hei (Wei-Shao Wang) havia estat assassinat uns mesos abans ([[1213]]) per un general de nom Hou-cha-hou que va posar al tron a un nebot del difunt, de nom Wu-tou-pu (o Hsuan Tsung, [[1213]]-[[1223]]). Aquest rei va demanar la pau a Genguis Khan que la va acordar, conscient de no poder conquerir Beijing. Els Jin van pagar una gran indemnització de guerra (or, seda, tres mil cavalls, nois i noies joves incloent una princesa per a Genguis khan) i el gran khan va retornar a Mongòlia pel [[Kalgan]], amb el seu botí ([[1214]]).

Just sortir els mongols, el rei Jin va traslladar la seva residència reial a Kai-fong-fu. Això va fer pensar a Genguis Khan que els Jin preparaven una nova guerra i immediatament va trencar la treva i va reiniciar les hostilitats. Hopei fou envaït i el setge davant Beijing es va tornar a muntar. Un exèrcit de reforç Jin fou dispersat a Pa-tcheu entre Pekín i Ho-kien-fu. El governador de Beijing,<ref> els mongols l'anomenaven Djungdu, del xinès Tchong-lu, segons indica la "Història Secreta"</ref> el general Wan-yen Tcheng-huei, es va suïcidar; els mongols van entrar a la ciutat i els habitants foren massacrats i la van incendiar ([[1215]]); la destrucció de la ciutat va durar un mes, ja que els mongols no estaven interessats a posseir una ciutat. Aquestes morts i saquejos no sempre eren per sadisme o interès; els nòmades estaven desconcertats i no sabien com actuar; i encara que els homes agafaven la seva part de botí hi ha casos com el del general Qutuqu, que va refusar rebre cap part del tresor Jin, que considerà propietat del gran khan.<ref>. Sobre les massacres de Pekín, una descripció interessant és la del ''Tabaqat-i-Nassiri'', de l'ambaixador khwarimz Baha al-Din Razi, que en fou testimoni ocular. El ''Yuanshi'', al considerar pòstumament a Genguis khan com emperador de la Xina, evita esmentar directament aquests fets que podrien embrutar la memòria del conqueridor </ref>

El principal general que va restar a territori Jin fou Muqali o Muquli, un dels seus millors oficials, però amb forces reduïdes (uns 23.000 homes i uns 20000 auxiliars indígenes<ref> Barthold dona la xifra total de 62.000</ref>). El [[1216]] el general Samuqa<ref> un ''bagadur'' de la tribu dels saldji'ut </ref> va separar el Shensi i el Honan per l'ocupació de Tong-kuan que dominava la vall del riu Groc; però fou una conquesta temporal, ja que els Jin després la van recuperar com van fer amb la major part dels seus antics territoris excepte Pequín.

Llavors Muqali va agafar la direcció de les operacions i en una campanya de set anys ([[1217]]-[[1223]]) en els quequals va aconseguir reduir altre cop als Jin al [[Honan]]:<ref>''Yuanshi'', traduït per Krause </ref> el [[1217]] es va apoderar de Ta-ming a [[Hopei]], fortalesa que havia resistit al mateix Genguis;<ref> però la conquesta degué ser efímera perquè el [[1220]] la fortalesa va haver de ser conquerida altre cop </ref> el [[1218]] va ocupar les capitals dels [[Shensi]], Tai-yuan i Ping-yang; el [[1220]], fou reconquerida Ta-ming, que probablement havien perdut el [[1219]] o abans, i conquerida la capital del [[Shantung]], Tsinan; aquest mateix any [[1220]] un dels seus lloctinents va ocupar Tchang-to, al nord del riu Groc; el [[1221]] foren conquerides diverses ciutats del nord del Shensi com Pao-ngan i Fu Tcheu; el [[1222]] dominaven [[Chang'an]], l'antiga capital del Shensi; el [[1223]] va reconquerir Ho Tchong (moderna Pu tchetou), a l'angle sud-oest del Shansi a un colze del [[riu Groc]], que ja havien conquerit abans però els Jin havien recuperat en un atac sorpresa. En aquesta darrera operació va morir Muqali; després de la mort del general els Jin van recuperar Ho Tchong i la lluita en aquesta zona, farcida de petites fortaleses, va esdevenir una inacabable guerra de setges. Ara els mongols es comportaven millor en els setges degut a causa de l'ajut d'auxiliars kitans i jurtxets passats al seu bàndol, i pels serveis d'algun enginyers xinesos, però en general els Jin van recuperar terreny.

Mentre [[Ogodai]] després de conquerir Ho-tchong, va creuar el [[riu Groc]] i va entrar també a [[Honan]] pel nord (febrer del [[1232]]), trobant a l'altre exèrcit a Kiun-tcheu, on pocs dies abans Tului havia derrotat als Jin.<ref> A Tului l'acompanyaven els generals del seu pare, Chigi-qutuqu i Tuqulqu-tcherbi, aquest darrer germà del gran general Bo'ortchu</ref> Els Jin van oferir una resistència molt forta; els generals es deixaven executar abans que unir-se al conqueridor. Els mongols van ocupar finalment Tong-kuan (març de [[1232]]); [[Subotai]] fou encarregat de conquerir Kaifong que finalment va ocupar després d'una llarga resistència, el maig del [[1233]]. La ciutat no fou destruïda per consell de Ye-liu Tch'ou ts'ai.

El rei Nin Kia-su havia abandonat ja la ciutat per intentar organitzar la resistència a províncies i s'havia refugiat primer a Kuei-to i després a Ts'ai-tcheu (moderna Juning); quan aquesta vila fou assaltada pels mongols el rei es va suïcidar (febrer o març del [[1234]]). Els Song xinesos van ajudar als mongols amb algun contingents d'infanteria i en recompensa Ogodai va cedir a l'imperi Song alguns districtes al sud-est del modern [[Honan]].<ref> el govern song i l'emperador Li-tsong (1225-1264) es van considerar mal recompensats i considerava que se'ls havia de donar tot l'Honan</ref> Amb les darreres operacions del [[1234]] el regne Jin va quedar totalment sotmès als mongols.

*Als mongols 1234-1368