Lluís Puig de la Bellacasa i Deu: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona

|carrec = Diputats al [[Congrés dels Diputats]]

| escut_carrec = Escudo_de_España_1874-1931.svg

| k_nom2 = [[Barcelona]] ciutat

| partit_politic = [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]]

| conjuge = Carme Bartrina Soler

}}

'''Lluís Puig de la Bellacasa i Déu''' ([[Barcelona]], [[29 de setembre]] de [[1886]] - [[12 de gener]] de [[1960]]<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Necrológicas|publicació=[[La Vanguardia]]|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/01/11/pagina-24/32693107/pdf.html|data=11 gener 1961|pàgines=24}}</ref>) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

== Biografia ==

Lluís Puig de la Bellacasa va néixer al carrer Milans de Barcelona, fill de [[Josep Puig de la Bellacasa i de Fonolleras]], de [[Girona]], i d'Anna Deu i Majuelo, de [[Llançà]].<ref>[https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-599D-ZY?i=403&wc=QZ7W-FST%3A335015101%2C335015102%2C335371601&cc=2015324 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1886, número de registre 4969 del Jutjat Palau.]</ref> Es llicencià en dret a la [[Universitat de Barcelona]] i treballà com a passant de [[Francesc Cambó]] i en el despatx de [[Ramon d'Abadal i Calderó]]. Ingressà a les Joventuts de la [[Lliga Regionalista]], de les que en fou president, i el [[1916]] fou escollit regidor de l'[[ajuntament de Barcelona]], on fou un dels promotors de la creació de la companyia d'[[autobús|autobusos]]. Fou elegit diputat per [[Torroella de Montgrí]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1920]] i formà part de la direcció de la refundada [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]], amb la que fou elegit diputat per la [[província de Barcelona]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1933]], on no destacà en cap intervenció. Fou escollit novament diputat a les [[eleccions generals espanyoles de 1936]] per la mateixa circumscripció pel [[Front Català d'Ordre]].

En esclatar la [[guerra civil espanyola]] va veure amenaçada la seva vida per escamots incontrolats de la [[FAI]] i aconseguí marxar a França, gràcies al conseller de governació de la [[Generalitat de Catalunya]], [[Josep Maria Espanya i Sirat]]. Després de viatjar per Suïssa i Bèlgica, tornà a Espanya i s'establí a [[Pamplona]] i [[Hondarribia]]. En acabar la guerra tornà a Barcelona i no participà en cap més activitat política.<ref name="JuliàBelver">{{ref-llibre|autor1=Cèlia Cañelles Julià|autor2=Rosa Toran Belver|títol=Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): Eleccions, partits i regidors|url=https://books.google.com/books?id=DRzHAgAAQBAJ&pg=PT239|editorial=Ajuntament Barcelona Public|pàgines=239–|id=GGKEY:8RA88Z7DD1D}}</ref><ref name="Manent1999">{{cite book|author=Albert Manent|title=De 1936 a 1975: estudis sobre la Guerra Civil i el franquisme|url=https://books.google.com/books?id=PKr0ANVF1oQC&pg=PA53|year=1999|publisher=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-8415-068-8|pages=53–}}</ref>

 

 

== Referències ==