Diferència entre revisions de la pàgina «Benvenuto Cellini»

m
cap resum d'edició
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
m
Les primeres mostres del seu art a Roma van ser un [[cofre]] de plata, alguns canelobres de plata i un [[Got (vas)|got]] per al bisbe de [[Salamanca]], que el va recomanar favorablement al [[papa Climent VII]]. Posteriorment, va realitzar una de les seues obres més celebrades, el medalló d'or de "[[Leda i el cigne]]" —amb el cap i el tors de Leda treballats en pedra— per encàrrec del gonfaloniere Gabbriello Cesarino, que actualment es troba a [[Viena]]. També va tornar a la pràctica de la música, concretament a la flauta, i va formar part del grup de músics de la cort del papa. En l'[[Saqueig de Roma (1527)|atac a Roma]] comandat pel [[Carles III de Borbó|conestable de Borbó]], ocorregut immediatament després, la seua valentia i diligència van ser una prova clara de la seua lleialtat al [[Papa|pontífex]]. Si hom ha de creure el seu mateix relat dels esdeveniments, ell va ser qui va donar mort al Borbó, i posteriorment també va posar fi a la vida de [[Filibert de Châlon|Filibert de Châlon, príncep d'Orange]] (tot i que se sap que Orange no va morir fins al [[Guerra de la Lliga de Cognac|setge de Florència]], l'any [[1530]]).
 
Les seues gestes van facilitar la seua reconciliació amb els magistrats de Florència, i va poder tornar aviat a la seua ciutat natal. Ací es va dedicar principalment a l'elaboració de medalles, les més famoses de les quals (executades poc després del seu retorn) són "[[Hèrcules (heroi)|Hèrcules]] i el lleó de Nemea", en [[or]] repussat, i "[[Atlas (mitologia)|Atlas]] subjectant l'esfera", en or gravat. Aquesta darrera acabaria estant en possessió de [[Francesc I de França]].
 
Des de Florència va traslladar-se a la cort del duc de [[Màntua]], i des d'ací de nou a Florència i a Roma, on no sols va ocupar-se en l'execució de joies, sinó també en la fabricació dels motlles per a medalles privades i per a la [[ceca papal]]. A Roma, l'any [[1529]], va matar l'assassí del seu germà; i immediatament va haver de fugir a [[Nàpols]] a amagar-se arran d'una baralla amb un [[notari]], ''ser'' Benedetto, a qui va ferir. Amb la influència de diversos [[cardenal]]s va obtenir el perdó; i amb l'ascensió al tron papal de [[Papa Pau III|Pau III]], va tornar a gaudir d'una posició de favor, tot això malgrat haver comès, més per accident que per malícia, un altre recent homicidi d'un orfebre.
 
Una altra vegada, les intrigues de [[Pierluigi Farnese]], fill natural de Pau III, van obligar-lo a fugir de Roma vers Florència i [[Venècia]], i una vegada més va ser rehabilitat amb més honors que abans. En tornar d'una visita a la cort de Francesc I, amb trenta-set anys d'edat, va ser empresonat amb l'acusació (aparentment falsa) d'haver furtat durant la guerra les gemmes de la [[tiara]] pontifical. Va romandre un temps confinat al [[castel Sant'Angelo]]; va fugir, va ser recapturat i tractat amb gran severitat, i passà un temps amb la por contínua de ser portat a morir al patíbul.
A més de l'estàtua de Perseu i els medallons adés esmentats, entre les obres d'art que existeixen hui dia, cal destacar un medalló del [[papa Climent VII]] en commemoració de la pau entre els prínceps cristians, l'any [[1530]], amb un bust del papa en el revers i una figura de la Pau calant foc a una pila d'armes davant de [[Janus (mitologia)|Janus]], signat amb el nom de l'artista; una medalla de [[Francesc I de França]] amb el seu retrat, també signada; una medalla del cardenal [[Pietro Bembo]]; i el celebrat saler en or, esmalt i vori (conegut com la ''[[Saliera]]'') fet per a Francesc I i actualment a [[Viena]]. Aquest objecte, d'un valor estimat d'entre 35 i 50 milions d'euros (l'any 2006), va ser robat del [[Kunsthistorisches Museum]] l'[[11 de maig]] del [[2003]]. Aquesta intricada escultura de només 16 centímetres d'alçada està elaborada amb sorprenents i rics detalls que palesen una elevadíssima capacitat tècnica. Les principals figures són un déu de la mar i el cos d'una dona, ambdós nus i amb les seues cames entrellaçades -una representació simbòlica del planeta Terra. El lladre va escalar una bastida i va trencar una finestra per penetrar al museu. Les alarmes es van activar, però van ser ignorades com a falses, de manera que el robatori no va ser descobert fins a les 8,20 h del matí. El [[21 de gener]] del [[2006]], la ''Saliera'' va ser recuperada per la policia austríaca.
 
Una de les més importants obres dels darrers anys de la carrera de Cellini fou un Crist en la creu de mida natural en vori. Tot i que, originalment, estava pensat per a la seua tomba, va ser venut a la família Mèdici, que el va donar a [[Felip II d'Espanya]]. Hui dia, el crucifix pot contemplar-se en el rerecor de la basílica del [[San Lorenzo del Escorial|monestir de l'Escorial]], on s'ha exhibit tradicionalment amb certes alteracions: l'afegit d'una corona d'espines i d'un pany de puresa[[perizoni]].
[[Fitxer:Carlino ClementeVII.jpg|miniatura|esquerra|Monedes de [[Climent VII]], dissenyades per Cellini.]]
Cellini, mentre va estar contractat en la ceca papal a Roma durant el papat de Climent VII i posteriorment amb [[Pau III]], va executar els motlles de diverses monedes i medalles, alguns dels quals encara es conserven en aquesta extinta ceca. També va estar al servei d'[[Alessandro de Medici|Alessandro de Mèdici]], primer duc de Florència, per a qui va realitzar, l'any [[1535]], una peça de quaranta "soldi" amb el bust del duc en una cara i les figures dels sants Cosme i Damià en l'altra. Alguns autors, a més, han atribuït a Cellini diversos relleus: "Júpiter abatent els gegants", "Lluita entre Perseu i [[Fineu (fill de Belos)|Fineu]]", un "Gos", etc.
 
Entre les obres importants desaparegudes, cal esmentar l'inacabatel [[calze (cristianisme)|calze]] inacabat que havia de ser per a Climent VII; una coberta d'or per a un llibre de pregàries com a regal del papa Pau III a [[Carles V, emperador romanogermànic|Carles V]] —ambdues descrites abundantment en la seua autobiografia-; grans estàtues de plata de Júpiter, [[Vulcà (mitologia)|Vulcà]] i Mart, realitzades per a Francesc I durant la seua estada a París; un bust de [[Juli Cèsar]] i una copa de plata per al cardenal de Ferrara. La magnífica agulla o botó feta per Cellini per a la capa de Climent VII, la competició per la qual es descriu ben gràficament en la seua autobiografia, sembla que va ser sacrificada pel [[papa Pius VI]], amb molts altres valuosos objectes d'orfebreria, per a pagar els 30.000.000 de francs demanats per [[Napoleó]] a la conclusió de la campanya contra els [[estatsEstats Pontificis]] l'any [[1797]]. D'acord amb les disposicions del tractat, el papa podia pagar fins a un terç de la suma en vaixella i joies. Afortunadament, a la sala d'art pictòric del [[British Museum]], hi ha tres [[aquarel·la|aquarel·les]] d'aquesta esplèndida agulla, realitzades per F. Bertoli, que van ser encarregades per un anglès anomenat ''Talman'' en la primera meitat del [[segle XVIII]]. L'anvers i el revers, així com les vores, estan representades a mida natural, incloent-hi els detalls de les gemmes que hi contenia, amb un diamant que es considerava el segon més gran del món.
 
===Llista d'obres de Cellini===
128

modificacions