Benvenuto Cellini: diferència entre les revisions

Les seues gestes van facilitar la seua reconciliació amb els magistrats de Florència, i va poder tornar aviat a la seua ciutat natal. Ací es va dedicar principalment a l'elaboració de medalles, les més famoses de les quals (executades poc després del seu retorn) són "[[Hèrcules (heroi)|Hèrcules]] i el lleó de Nemea", en [[or]] repussat, i "[[Atlas (mitologia)|Atlas]] subjectant l'esfera", en or gravat. Aquesta darrera acabaria estant en possessió de [[Francesc I de França]].

Des de Florència va traslladar-se a la cort del duc de [[Màntua]], i des d'ací de nou a Florència i a Roma, on no sols va ocupar-se en l'execució de joies, sinó també en la fabricació dels motlles per a medalles privades i per a la [[ceca papal]]. A Roma, l'any [[1529]], va matar l'assassí del seu germà; i immediatament va haver de fugir a [[Nàpols]] a amagar-se arran d'una baralla amb un [[notari]], ''ser'' Benedetto, a qui va ferir. Amb la influència de diversos [[cardenal]]s va obtenir el perdó; i amb l'ascensió al tron papal de [[Papa Pau III|Pau III]], va tornar a gaudir d'una posició de favor, tot això malgrat haver comès, més per accident que per malícia, un altre recent homicidi d'un orfebre.

Una de les més importants obres dels darrers anys de la carrera de Cellini fou un Crist en la creu de mida natural en vori. Tot i que, originalment, estava pensat per a la seua tomba, va ser venut a la família Mèdici, que el va donar a [[Felip II d'Espanya]]. Hui dia, el crucifix pot contemplar-se en el rerecor de la basílica del [[San Lorenzo del Escorial|monestir de l'Escorial]], on s'ha exhibit tradicionalment amb certes alteracions: l'afegit d'una corona d'espines i d'un pany de puresa[[perizoni]].

Entre les obres importants desaparegudes, cal esmentar l'inacabatel [[calze (cristianisme)|calze]] inacabat que havia de ser per a Climent VII; una coberta d'or per a un llibre de pregàries com a regal del papa Pau III a [[Carles V, emperador romanogermànic|Carles V]] —ambdues descrites abundantment en la seua autobiografia-; grans estàtues de plata de Júpiter, [[Vulcà (mitologia)|Vulcà]] i Mart, realitzades per a Francesc I durant la seua estada a París; un bust de [[Juli Cèsar]] i una copa de plata per al cardenal de Ferrara. La magnífica agulla o botó feta per Cellini per a la capa de Climent VII, la competició per la qual es descriu ben gràficament en la seua autobiografia, sembla que va ser sacrificada pel [[papa Pius VI]], amb molts altres valuosos objectes d'orfebreria, per a pagar els 30.000.000 de francs demanats per [[Napoleó]] a la conclusió de la campanya contra els [[estatsEstats Pontificis]] l'any [[1797]]. D'acord amb les disposicions del tractat, el papa podia pagar fins a un terç de la suma en vaixella i joies. Afortunadament, a la sala d'art pictòric del [[British Museum]], hi ha tres [[aquarel·la|aquarel·les]] d'aquesta esplèndida agulla, realitzades per F. Bertoli, que van ser encarregades per un anglès anomenat ''Talman'' en la primera meitat del [[segle XVIII]]. L'anvers i el revers, així com les vores, estan representades a mida natural, incloent-hi els detalls de les gemmes que hi contenia, amb un diamant que es considerava el segon més gran del món.