Torre mestra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|200px -> |miniatura |
he posa't un petit detall apres a classe de socials |
||
Línia 6:
La torre mestra sovint s'anomena '''torre de l'homenatge''', però aquesta denominació és un calc de la [[portuguès|portuguesa]] (''torre de menagem'') i [[castellà|espanyola]] (''torre del homenaje''), d'on l'han presa els diccionaris catalans, i no existeix en [[francès]], [[anglès]] ni [[italià]], més que com a calc també de la portuguesa i espanyola. També ha estat tradicional anomenar-la simplement '''homenatge''', com que era on el [[castlà]], castellà o [[alcaid]] practicava la cerimònia de l'[[homenatge]], on jurava defensar i guardar el castell per al seu senyor com a acte de [[vassallatge]] i en la qual el senyor lliurava al [[vassall]] un [[feu]] a canvi d'''auxilium et consilium''. A més a més, servia per destacar alguna [[gesta]] del senyor feudal.
La torre mestra constitueix l'estructura central del [[castell]] medieval. És una torre destacada, més alta que la muralla, i en general es podia aïllar de la resta de la fortalesa. És la torre principal, la que serveix de residència del [[senyor]] i compleix amb les funcions més destacades del castell, alberga les estances més importants i, de vegades, els magatzems de queviures. Es troba en la posició més abrigada en relació amb un possible atac exterior, de manera que si sucumbissin la resta de les defenses, aquesta torre proporcionaria un últim refugi. Amb el pas dels segles, la torre mestra va anar augmentant de mida i en molts casos era flanquejada per una o diverses torres menors on habitaven els convidats i servents.S'utilitzava per guardar els esclaus en cas d'aglomeració.
Com a curiositat, el castell hongarès de Diósgyőr, remodelat amb trets gòtics pel rei [[Lluís I d'Hongria]] (1342-1382), té la particularitat de tenir un pati de tornejos i justes al bell mig de la gegantina torre mestra. Aquest pati de tornejos, de 380 m², és el més gran de l'Europa Central.<ref>Varga Domokos: ''Magyarország virágzása és romlása, Magyarország a XIV-XV. században.'' Budapest: Móra Ferenc Könyvkiadó, 1984.</ref>
<center><gallery>
</gallery></center>
| |||