[[Fitxer:LA2-Blitz-0309.jpg|miniatura|Dibuixos de diferents bolets.]]
La '''micologia''' (del [[grec antic|grec]], ''mýkes'' "fong, bolet" + ''lógos'' "tractat"), és la [[ciència]] que estudia els [[fongs]], les seves propietats [[genètica|genètiques]] i [[bioquímica|bioquímiques]], la seva [[taxonomia]], i la seva utilitat per l'[[home]] com a font de [[medicament]]s (vegeu [[penicil·lina]]) i aliment ([[cervesa]], [[vi]], [[formatge]], [[bolet]]s), així com els seus perills, com ara [[emmetzinament]]s o [[infeccions]]. La Micologia ésmolt pròxima a la [[botànica]] i està relacionada estretament, junt amb la [[microbiologia]] i la [[parasitologia]], amb la [[fisiopatologia]]: l'estudi de les malalties. Els [[llevat]]s són els fongs més estudiats
== Història de la micologia ==
[[Fitxer:Elias Magnus Fries.jpg|miniatura|esquerra|[[Elias Magnus Fries]]]]
Els antics no varen deixar cap document veritablement científic sobre els fongs. En el cas de [[Plini el Vell]] ens resta la seva ''Historia naturalis'' i en [[Dioscòrides Pedaci]] la menció d'ús terapèutic de diversos fongs recollida en la seva obra ''De re medica''. Aquests texts només mencionen una vintena d'espècies però van deixar els termes que han perdurat fins avui com ''Myco'', ''Amanita'', ''Boletus'' o ''Tuber''.
L'estudi dels bolets es remunta al segle XVI amb :
* la classificació publicada el [[1526]], per l'humanista italià [[Hermolao Barbaro|Hermolaus]] (1454-1493),
* les obres de botànics com [[Pierandrea Mattioli|Matthiole]] ([[1569]]), que comentaren Dioscòrides.
* El [[1564]], [[Hadrianus Junius|Junius]]<ref>(°[[1512]] - +[[1575]]), metge i naturalista holandès, autor de la primera monografia micològica amb l'estudi del [[Phallus impudicus]].</ref> descriu ''[[Phallus impudicus]]'' recollit a Holanda;
* [[Reiner Solenander]] (°[[1524]] - +[[1601]]) va descriure ''[[Fistulina hepatica]]'';
* l'acadèmic italià [[Fabio Colonna|Fabi Columna]]{{mida|1=<ref>Fabio Colonna (1567–1650), napolità i acadèmic del Lincei, autor de nombroses obres cèlebe per l'impuls que donà a la sistemàtica botànica. Al seu llibre ''Ekphrasis'' (1606) presenta sis espècies de bolets, però amb precisió inigualada : el ''Cardoncello'' (''[[Pleurotus eryngii]]''), ''Pezicae Plinii'', ''[[Pleurotus ostreatus]]'', la ''[[Lepiota procera]]'' i ''[[Clathrus cancellatus]]''</ref>}} ([[1599]]) descriu i il·lustra ''[[Clathrus cancellatus]]''.
* El [[1592]], l'italià [[Giovanni Battista Porta|Porta]]{{mida|1=<ref>(1540-1615), tracta dels bolets als capítol 70 del llibre X de ''la Villa'' (1592). El seu gran mèrit va ser el primer a afirmar que els bolets es reproduïen per llavors invisibles a ull nu (espores), dos segles abans que Micheli en fes la demostració experimental. </ref>}} és el primer a afirmar que els bolets es reprodueixen per ''llavors''.
* [[Clusius]] (1526-1609) va fer pintar 86 aquarel·les representant 42 espècies de bolets comestibles repartits en 22 gèneres, 58 espècies de bolets verinosos en 25 gèneres i 5 espècies noves.
L'estudi científic dels bolets comença amb el suec [[Linaeus]] ([[1707]] - [[1778]]) i la seva obra ''[[Species plantarum]]'' (1753), encara que els bolets no ocupen un lloc veritablement separat de la resta de plantes. Va ser el botànic francès [[Jean-Jacques Paulet|Paulet]] (1740-1826) el primer a proposar (el 1795) la paraula ''« micologia »'' terme que s'imposà davant de ''fungologia'').
La primera obra consagrada totalment als bolets va ser publicada el [[1801]] pel sud-africà [[Christiaan Hendrik Persoon|Persoon]] (1755-1837) (''Synopsis methodica fungorum''), però és més important l'obra d'un altre suec, [[Elias Magnus Fries|Fries]] (1794-1878), que publicà ''Systema Mycologicum'' entre 1821 i 1832; després el treball de [[Pier Andrea Saccardo|Saccardo]] (1845-1920) publicà una monumental classificació científica a finals del segle XIX ''Sylloge fungorum omnium hucusque cognitorum''.
== [[Taxonomia]] i [[Sistemàtica]] dels fongs ==
[[Fitxer:Courtecuisse.jpg|miniatura|[[Régis Courtecuisse]]]]
La [[taxonomia]] és la ciència que té per objecte descriure i definir les espècies i reagrupar-les en entitats anomenades [[tàxon]]s, [[gènere (biologia)|gèneres]], [[tribu (biologia)|tribus]], [[família (biologia)|famílies]], etc, a fi de poder-les donar nom i classificar-les.
La [[sistemàtica]] és la ciència que té per objecte donar nom i classificar els tàxons en un cert ordre.
La sistemàtica de la micologia està privada d'un gran nombre de mitjans que sí que tenen altres branques de la història natural, ja que a més de trobar-se els bolets de forma gairebé capriciosa exigeixen l'observació ''in vivo'' i poques espècies es poden cultivar.
== Categoria taxonòmica dels fongs ==
La taxonomia dels fongs està sotmesa a una jerarquia similar a la de les plantes, els diversos sufixos permeten visualitzar la categoria taxonòmica. El cim de la jerarquia és el '''domini''' (eucariotes), seguit del '''regne''' ( ''Fungi'' o fongs), la resta de la nomenclatura es fa segons les terminacions llatines següents :
* -''mycota'' : divisió;
* -''mycotina'' : subdivisió;
* -''mycetes'' : classe;
* -''mycetidae'' : subclasse;
* -''ales'' : ordre;
* -''ineae'' : subordre;
* -''aceae'' : família;
* -''oideae'' : subfamília;
* -''ieae'' : tribu;
* -''inae'' : subtribu (les nocions de tribu i subtribu s'utilitzen rarament).
Segueix el gènere i l'espècie (amb possibles subespècies, varietats, subvarietats, formes, subformes, forma especial, raça).
Fins als anys 1990, es classificava els fongs en quatre divisions : [[Gymnomycota]], [[Deuteromycota]], [[Mastigomycota]], [[Mastigomycota]]. Avui hi ha quatre divisions però no són les mateixes : [[Chytridiomycota]], [[Zygomycota]], [[Ascomycota]], [[Basidiomycota]].
== Referències ==
== Vegeu també ==
|