Diferència entre revisions de la pàgina «Mencía de Mendoza»

m
Correccions lingüístiques
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
m (Correccions lingüístiques)
{{Infotaula persona}}
'''Mencía de Mendoza''' ([[Jadraque]], [[Castella - la Manxa]], [[30 de novembre]] de [[1508]] - [[València]],<ref>{{GEC|0041915}}</ref> [[4 de gener]] de [[1554]]), fou una [[noblesa|noble]] i [[polític|política]] castellana, deixebledeixebla de l'humanista [[Lluís Vives]]. Virreina de València, és considerada la dona més culta de la seva època.<ref name=dd>{{ref-web|cognom=Diccionari biogràfic de dones|url=http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=823|consulta=24 setembre 2015|títol=Mencía de Mendoza|editor=[[Xarxa Vives d'Universitats]] ([[CC-BY-SA]] via [[Viquipèdia:Autoritzacions/Diccionari Biogràfic de Dones|OTRS]])}}</ref>
 
== Biografia ==
Era filla de [[Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza|Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza]] ([[Comte del Cid]] i primer [[Marquesat del Cenete|MarquésMarquès de Cenete]]) i [[María de Fonseca i Toledo]]. Va nàixer a Jadraque ([[província de Guadalajara|Guadalajara]]), però molt prompte marxaria a [[La Calahorra]] ([[província de Granada|Granada]]) i, més tard, a [[Aiora]] ([[València]]).
[[Fitxer:Juramento de la villa de Ayora a la marquesa de Cenete (1522).jpg|miniatura|esquerra|Acta de possessió i jurament de la vila d'Aiora a Mencía de Mendoza, l'any 1522]]
Succeí a son pare als catorze anys, heretant una gran fortuna procedent de la seua poderosa família, els [[Casa de Mendoza|Mendoza]], això va fer que es convertira en una de les pretendents més desitjades. La casaren amb personatges de la Cort de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], primer es pensà amben [[Fernando Álvarez de Toledo]], però el seu primer matrimoni fou amb [[Enric III de Nassau-Breda|Enric III de Nassau-Dillenburg]], vescomte d'Anvers i senyor de Breda, casant-seamb qui es casà el [[1524]] a [[Burgos]]. Mentre, esEs quedaren a Castella, mentre es renovava el [[castell de Breda]], per [[Rombout II Keldermans]], seguint les idees del matrimoni de convertir un palau medieval en un de [[renaixentista]]. El 1530 es traslladaren a [[Breda (Països Baixos)|Breda]] i Mencía, educada en la Cort, va fer del castell un lloc d'encontre per a artistes i [[humanistes]]. AcíAllà va convidar humanistes com el valencià [[Joan Lluís Vives]], a pintors com [[Jan van Scorel]] i [[Bernard van Orley]], a més de reunir-hi una col·lecció pictòrica important, amb pintors com [[Hieronymus Bosch]] inclòs. El mateix faràva fer amb la literatura, escrivint ellella mateixmateixa en [[grec]], [[llatí]] i [[Neerlandès|holandésholandès]]. També emprénemprengué obres importants, com l'ampliació del castell dirigida per un [[Bolonya|bolonyésbolonyès]], la decoració de la Capella del Príncep (''Prinsenkapel'') i de l'església d'[[Grote Kerk (Breda)|Església de la Nostra Senyora de Breda]], on estàes troba aquesta capella.
 
Quan Enric va morir el [[1538]] i el seu fill [[Renat de Chalon]] el va succeir com a [[Senyor de Breda]], Mencía va abandonar els [[Països Baixos]]. TornadaRetornada a la Península, es va tornar a casar enel [[1541]] amb [[Ferran d'Aragó, duc de Calàbria|Ferran d'Aragó]], [[duc de Calàbria]] (virrei de València i vidu de [[Germana de Foix]]) amb qui es va instal·lar a [[València]].
 
A València, com a virreina consort, va continuar la seua tasca com a mecenes, enfortint els contactes culturals de València amb els Països Baixos. Continuà amb la seua col·lecció d'art, demanant al seuaseu agent d'[[Anvers]], Arnoa del Plano, que li enviara noves obres de [[Hieronymus Bosch]]. Una d'aquestes obres és del Tríptic de la Passió, d'un seguidor de El Bosch, actualment conservada al [[Museu de Belles Arts de València]]. Després de la seua mort passà per disposició testamentària a la Capella dels Reis del [[Convent de Sant Doménec]], després d'haver estat al [[castell d'Aiora]], i amb les desamortitzacions passà al referit museu.<ref>{{ref-web|url=http://museobellasartesvalencia.gva.es/ficha_obra.html?cnt_id=1864|títol=Tríptico de la Pasión - Museo de Bellas Artes de Valencia|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20101002003702/http://museobellasartesvalencia.gva.es/ficha_obra.html?cnt_id=1864 | arxiudata=2 d'octubre de 2010}}</ref>
 
Mencía va morir sense descendents, escollí soterrar-se amb una senzilla làpida als peus del sepuclre dels seus pares a la Capella dels Reis del convent de Sant Doménec de València.
16.975

modificacions