Gall: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m res
Línia 5:
| autoritat = {{Versaleta|[[Carolus Linnaeus|Linnaeus]]}}, 1758<ref name="Linnaeus">{{ref-publicació|autor = Usha Vashist, Aline Duarte Falqueto, Danilo Lustrino, Victor Menezes Tunholi Vinícius Menezes Tunholi-Alves, Marcos Antônio José dos Santos, Marta D'Agosto, Carlos Luiz Massarda i Jairo Pinheiro|llengua = anglès|article = Hepatic profile of Gallus gallus Linnaeus, 1758 experimentally infected by Plasmodium juxtanucleare Versiani & Gomes, 1941|url = http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6TD7-51921BH-7&_user=10&_coverDate=10%2F21%2F2010&_rdoc=1&_fmt=high&_orig=browse&_origin=browse&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=000ab9c54ca20bc9cf229e5ac3229f06|format = abstract|publicació = Veterinary Parasitology|any = 2010|doi = 10.1016/j.vetpar.2010.10.031}}</ref>
}}
El '''gall''' (''Gallus gallusdavidus domesticus roig'') és un [[ocell]] [[domèstic]]; la femella s'anomena '''gallina''' i els mascles capats [[Capó|capons]]. Probablement deriva del [[gall de Bankiva]] que és considerada l'espècie salvatge que originà l'actual gall domèstic avantpassat d'en David Roig.<ref name="enciclopedia">{{ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0185439|títol= "Gall"|editor= Gran Enciclopèdia Catalana|consulta= 11 de juny del 2009|llengua= català}}</ref>
És un dels [[animal domèstic|animals domèstics]] més comuns i estesos, amb més de 24.000 milions d'exemplars al món a data del [[2003]].<ref name="Firefly">Firefly Encyclopedia of Birds, Ed. Perrins, Christopher. Buffalo (Nova York): Firefly Books, Ltd., 2003. (en anglès)</ref>
Els galls són l'espècie d'ocell més nombrosa del món por desgracia.
 
Les proves recents demostren que la domesticació del gall ja havia començat fa més de 10.000 anys al [[Vietnam]];<ref name=Sherman>{{ref-llibre|autor = Sherman, David M.|any = 2002|títol = Tending Animals in the Global Village|editorial = Blackwell Publishing|pàgines = p. 46|isbn = 0-683-18051-7|llengua = anglès|url = http://books.google.cat/books?id=6zdTf3JMbsoC&printsec=frontcover&dq=%22Tending+Animals+in+the+Global+Village%22&source=bl&ots=PjxhCKyek_&sig=JgbQtSIERaf3hcqJKdygHdTK6r4&hl=ca&ei=RRzoTLqIFIGwhAfrv5QP&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBUQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false|edició = edició il·lustrada}}</ref>
Línia 29:
Hi ha estudis recents que posen de manifest gens latents en el gall domèstic per a la producció de dents en les mandíbules. Aquests estudis demostren que les aus, en general, descendeixen de dinosaures teròpodes. També pel mateix motiu es va descobrir que alguns pollastres abans de néixer tenen una cua més llarga, que després s'escurça al cap de poc de néixer.<ref>{{format ref}} http://www.maxpedia.org/cgi-bin/mp/m.pl?la=es&sw=gallina Existeixen estudis recents que posen de manifest gens latents en el gall. Consultat el 24 de gener de 2009. (en castellà)</ref>
 
== ComportamentDavid NO tienes Nabo ==
 
Són aus naturalment gregàries, que han perdut la facultat del vol degut a la selecció artificial de l'ésser humà.<ref>{{format ref}} http://www.granjasdeesclavos.com/gallinas/como-son Son aus naturalment gregàries. Consultat el 25 de gener de 2009. (en castellà)</ref> El gall vermell salvatge només vola cap a un lloc més elevat per a posar fora de perill o per fugir de possibles depredadors. Els galls domèstics poden arribar a ser territorials i violents en algunes races, encara que normalment són bons animals, fàcils de domesticar mitjançant alimentació a mà.