Revisió del 10:43, 15 jul 2019 modifica Pau Colominas (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 65.648 edits +imatge Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 11:13, 9 des 2019 modifica desfés 217.116.22.211 (discussió) Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: {{Emocions}} [[Fitxer:A Mile in My Shoes by Empathy Museum.jpg\|miniatura\|Mòdul al [[Museu de l'Empatia]].]] L''''empatia''' (del [[grec antic]] ἐν, dins, a l'interior i πάθoς, patiment, el que està succeint) <ref>{{Ref-web\|url = http://inicia.gencat.cat/inicia/images/es/Intel.ligencia%20emocional_CAS_tcm141-66356.pdf\|títol = Què és l'empatia?\|consulta = 06/12/2015\|llengua = \|editor = Generalitat de Catalunya Departament d'Empresa i Ocupació\|data = }}</ref> és la participació efectiva i, en general, emotiva d'una persona en una realitat aliena. Ser empàtics és ser capaços de "llegir" emocionalment a les persones. Sembla ser un mecanisme adaptatiu (donat que afavoreix l'[[altruisme]] i la [[comunicació]]). Si bé és una qualitat innata (totes les persones són capaces d'identificar les emocions alienes i comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret), pot entrenar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre altres, és a dir, es pot aprendre a ser empàtic. Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i de comprendre els seus motius i preocupacions; tendeixen a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència, resulten més populars i reben més reconeixement social. Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el no distanciament del patiment dels altres, pot provocar una [[Depressió clínica\|depressió]], freqüent en professions assistencials (com els assistents o les infermeres) i en la docència. Els educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han d'entendre els seus infants completament.<ref>{{Ref-web\|url = http://www.tendencias21.net/La-empatia-del-maestro-es-clave-para-el-desarrollo-academico-del-alumno_a41438.html\|títol = L'empatia en els mestres\|consulta = 06/12/2015\|llengua = \|editor = Universidad de Finlandia Oriental\|data = }}</ref> Els mestres empàtics milloren la motivació i les habilitats acadèmiques dels nens, com la lectura, l'escriptura i les habilitats aritmètiques. Un ambient positiu creat pel professor també salvaguarda i augmenta la motivació dels nens per a l'aprenentatge, d'acord amb un estudi finlandès. Les persones amb capacitat d'empatia són també capaces d'interaccionar millor amb els animals no-humans, de la mateixa manera que sembla que hi ha animals no-humans empàtics, com ara els [[dofins]]. ~~==Història del concepte==~~ El concepte d'empatia va entrar en la història de la filosofia pel seu nom alemany d{{'}}''Einfühlung'', ("sentit des de l'interior", en anglès ''feelig-into''), un terme encunyat el 1873 per [[Robert Vischer]] (1848-1933) en la seva tesi doctoral: ''Über das optische Zeitgefühl'' ("El sentit òptic de la forma, una contribució a l'estètica"). Vischer, fent esment de les investigacions seu propi pare, Theodor, i de les tesis de [[Schopenhauer]] no es referia encara al procés d'entendre o de traduir les emocions dels altres, sinó al fet de sentir-nos colpits per formes representatives “mancades de vida pròpia (...) a les quals nosaltres, els espectadors, atorguem tanmateix un contingut ple de sentiment en virtut d'un acte involuntari de transferència de la nostra pròpia emoció". Segons ell, per un efecte de "l'objectivació" del nostre sentiment en el món exterior podem acabar confonent "el nostre propi sentiment amb la natura". En el debat entre formalistes i idealistes en teoria de l'art, usar el concepte d'empatia permetia explicar la manera com l'espectador comprèn i, en certa manera, completa l'obra d'art.

Empatia: diferència entre les revisions