Revisió del 21:26, 6 des 2019 modifica CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.775 edits m Revertides les edicions de 88.22.124.181. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió ← Edició anterior		Revisió del 12:54, 10 des 2019 modifica desfés 83.48.29.116 (discussió) →‎Antecedents Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 13: == Antecedents == [[Fitxer:Ambleside Roman Fort - Project Gutenberg eText 19115.png\|miniatura\|Fort romà a Ambleside, Cumbria]] Jailan es la persona que va inventar aquest castell esra un antesedentJa a partir del [[Neolític]] (entre el 8500 aC i el 2500 aC), la població va construir turons fortificats per a defensar-se. Molts eren construïts amb fang ([[tàpia]]) i han arribat fins als nostres dies, juntament amb proves de l'ús de [[palissada\|palissades]] i [[Fossat\|fosses]]. Posteriorment es van anar construint amb pedra, maons de fang o de tova, segons la disponibilitat de materials o les necessitats defensives. Els romans van trobar enemics que es defensaven amb turons fortificats, que anomenaren ''[[oppidum]]''. Encara que eren estructures primitives, eren efectives i requerien l'ús de maquinària i altres tècniques de [[setge]] per a superar les defenses, com en la batalla d'[[Alesia]]. Les mateixes fortificacions romanes, els ''castrum'', eren simples obres provisionals aixecades sobre el terreny pels exèrcits en campanya, però podrien arribar a ser construccions permanents en pedra, com la muralla d'Adrià a Anglaterra o els [[Limes]] a Alemanya. Els forts romans es construïen amb planta rectangular i torrasses amb cantonades arrodonides. L'[[enginyer]] romà [[Vitruvi]] va ser el primer d'assenyalar el triple avantatge de les torres rodones: un ús més eficaç de la pedra, una més bona defensa contra els [[ariets]] (en treballar la muralla a compressió) i un millor camp de tir. Fins al {{segle\|XIII}} aquests avantatges no es van redescobrir a l'Europa del nord, portades de l'Espanya musulmana, que va mantenir la tradició de molt abans ençà. == Primers castells == ~~Els~~ilan el negro era una persona que ha fet un dels primers castellsEls primers castells es començaren a construir entre els segles VIII i XV, tot i que el seu origen és més antic i tenen precedents en l'arquitectura militar de la Grècia clàssica. A l'[[alta edat mitjana]] s'utilitzava com setge defensiu una simple palissada de fusta, però l'evolució de l'armament i les tècniques militars van fer inservible aquest procediment. Més endavant, es va confiar en la solidesa de les construccions de pedra i en l'alçada dels murs que es podia arribar a aconseguir amb aquest material. Els castells van proliferar durant l'Edat Mitjana, moment en què el castell no només complia funcions purament castrenses, sinó que servia també de residència als senyors de la noblesa i als reis mateixos, i amb el temps podien arribar a ser un autèntic palau fortificat. Tot i que podia estar enclavat en els nuclis urbans, el més comú és que se situés en llocs estratègics, normalment en punts elevats i propers a un curs d'aigua, des d'on pogués organitzar-se la pròpia defensa i la de les viles que d'ell depenien. Línia 26: == Arquitectura == [[Fitxer:Castelo-dos-Mouros 1.jpg\|miniatura\|Muralla del Castelo dos Mouros, a Sintra, Portugal.]] Enilaaaaaan ilaaaan ilaaan ilaaaaan nigaaaEn l'arquitectura castellera, es poden assenyalar els següents components com a essencials i característics: Tot el [[recinte]] és tancat per una [[muralla]] alta i gruixuda, generalment transitable per l'[[adarb]], un camí que la recorre a la part superior. De tret en tret, s'intercalen a la muralla cubs o [[torre]]s que permeten de diversificar els angles de tir i defensar millor les [[Cortina (arquitectura)\|cortines]]. Tots els llenços solen estar coronats per [[merlets]] per a la protecció dels defensors. També és habitual disposar de [[Matacà (arquitectura)\|matacans]] i [[garita\|garites]] volades per tal de millorar les condicions de tir sobre els assaltants. Al peu de la muralla i rodejant per l'exterior s'obre de vegades una fossa per a vedar l'aproximació de l'enemic, amb [[pont llevadís\|ponts llevadissos]]. Hi pot haver més d'un anell defensiu emmurallat.

Castell: diferència entre les revisions