Broma (mol·lusc): diferència entre les revisions

El cos de la broma és elongat i vermiforme, i deixa un tub calcari que s'obre a l'exterior a través d'un petit orifici a la fusta, difícil d'identificar, que és usat per l'entrada inicial a la fusta. Durant la vida de l'animal, l'orifici roman obert i permet la sortida d'aigua, excrements i dels elements reproductors a través de dos sifons, i també és usat com a entrada de [[plàncton]] per a l'alimentació. Aquesta obertura pot ser tancada per dues paletes calcàries, localitzades lateralment als sifons i accionades per forts músculs, impedint l'entrada de partícules o d'animals indesitjables. Mitjançant contraccions del [[múscul adductor]], la broma fa que els denticles de la regió anterior de la closca raspin la fusta, retirant partícules que serveixen d'aliment, essent el seu "gust" per la fusta variable d'acord amb el gènere a què pertany.

 

 

Les bromes viuen en fustes submergides o flotants, en aigües salades o salabroses i en tots els estuaris. Però no poden sobreviure en aigües marines poc salades com les del [[mar Bàltic]]. Tampoc poden sobreviure en algunes fustes tropicals que els resulten tòxiques, així com en fustes massa dures. Colonitzen més lentament les fustes de més duresa, com ara el roure, que d'altres com la del pi, que pot ser degradada en pocs mesos. Necessiten una aportació suficient d'oxigen, per la qual cosa no es troben en els sediments marins. S'alimenten de la fusta que esmicolen i digereixen en simbiosi amb un [[bacteri]], el ''Teredinibacter turnerae'', però es nodreixen també, com la majoria dels bivalves, filtrant l'aigua que circula en el seu organisme mitjançant el sifó situat a l'extrem posterior del seu cos.