Corrent de Humboldt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - fins el Corrent + fins al Corrent
#viquiestirada
Línia 1:
{{element hidrografia}}
La '''corrent de Humboldt,''' també anomenada la '''Corrent de [[Perú]],''' és un [[corrent oceànic]] fred i de baixa [[salinitat]] que flueix cap al nord per la costa occidental d’[[Amèrica del Sud]].<ref name=":0">Montecino, Vivian, and Carina B. Lange. "The Humboldt Current System: Ecosystem components and processes, fisheries, and sediment studies." ''Progress in Oceanography'' 83.1 (2009): 65-79.</ref> És un [[Corrent oceànic#Oceà Pacífic|corrent límit oriental]] que flueix en direcció a l'[[Equador terrestre|equador]], i s'estén entre els 500 i els 1.000 km a la vora del mar. El '''corrent de Humboldt''' rep el nom del naturalista [[Prússia|prussià]] [[Alexander von Humboldt]].<ref>{{GEC|0033214|corrent de Humboldt}}</ref> El 1846, von Humboldt va informar de les mesures del corrent d’aigua freda al seu llibre ''[[Cosmos]]''.<ref name=":0" />
El '''corrent de Humboldt''' és un [[corrent marí]] superficial d'aigües fredes provinents de l'[[Oceà Antàrtic]], que se situa enfront de la costa occidental de l'[[Amèrica del Sud]], dirigint-se cap al nord. Fou descobert pel naturalista alemany [[Alexander von Humboldt]] durant la seva expedició pel continent americà.<ref>{{GEC|0033214|corrent de Humboldt}}</ref> L'aigua que transporta és d'una temperatura mitjana baixa per la latitud per on transita, uns 7 o 8 K per sota del normal. Aquesta particularitat tèrmica té efectes sobre el litoral i determina la creació d'una franja desèrtica costanera. El corrent duu una gran quantitat de [[plàncton]] que permet la subsistència d'una abundant fauna marina.
 
El corrent s’estén des del [[Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena|sud de Xile]] (~ [[Paral·lel 45º sud|45è paral·lel sud]]) fins al nord del Perú (~ [[Paral·lel 4º sud|4t paral·lel sud]]), on les aigües fredes i sensuals s’entrecreuen [[Zona tropical|aigües tropicals]] càlides per formar el front equatorial.<ref name=":0" /> Les temperatures de la superfície del mar a la costa del [[Perú]], al voltant del [[Paral·lel 5º sud|cinquè paral·lel sud]], arriben a temperatures tan baixes com a 16 ° C (61 ° F).<ref name=":1">Chavez, Francisco P., et al. "The northern Humboldt Current System: Brief history, present status and a view towards the future." (2008): 95-105.</ref> Aquesta és una característica poc característica de les aigües tropicals, ja que la majoria d'altres regions presenten temperatures superiors als 25 [[Grau Celsius|° C]] (77 [[Grau Fahrenheit|° F]]). El malestar aporta [[Nutrient|nutrients]] a la superfície, que donen suport al [[fitoplàncton]] i en última instància augmenten la productivitat biològica.<ref name=":0" />
El Corrent de Xile-Perú o de Humboldt s'alimenta d'una ramificació del [[Corrent circumpolar antàrtic|Corrent Circumpolar Antàrtic]] i de la mateixa recirculació del Gir Oceànic, que condueix aigües de la Plataforma Continental Micronèsia fins al Corrent per sobre del [[Paral·lel 40º sud|paral·lel 40ºS]].
 
El corrent de Humboldt és un [[ecosistema]] altament productiu. És el sistema actual de frontera oriental més productiu.<ref>Penven, P., V. Echevin, J. Pasapera, F. Colas, and J. Tam (2005), Average circulation, seasonal cycle, and mesoscale dynamics of the Peru Current System: A modeling approach, J. Geophys. Res., 110, C10021, doi:10.1029/2005JC002945.</ref> Suposa aproximadament entre el 18 i el 20% de les captures de [[Peixos|peixos marins]] mundials. Les espècies són majoritàriament [[pelàgiques]]: [[Sardina|sardines]], [[anxoves]] i [[verat]]. L’elevada productivitat del sistema admet altres recursos pesquers importants, així com mamífers marins ([[otàrids]] i [[cetacis]]) i [[aus marines]]. Periòdicament, l’augment que impulsa la productivitat del sistema és interromput per l’esdeveniment [[El Niño|El Niño-Oscil·lació Sud]] (ENSO), sovint amb grans impactes socials i econòmics.
El Corrent de Xile-Perú alimenta el [[Corrent Sud Equatorial Pacífic|corrent Sud Equatorial del Pacífic]] quan supera el [[Paral·lel 20º sud|paral·lel 20ºS]] en ramificar-se cap a l'oest i cap al nord-oest.
 
Humboldt té una influència de refredament considerable sobre el clima de [[Xile]], [[Perú]] i [[Equador]]. També és principalment responsable de l’aridesa del [[Desert d'Atacama|desert d’Atacama]] al nord de Xile i zones costaneres del Perú i també de l’aridesa del sud de l’Equador. L’aire marí es refreda pel corrent i, per tant, no és propici per a generar [[Precipitacions atmosfèriques|precipitacions]] (tot i que es produeixen [[Núvol|núvols]] i [[boira]]).
 
== Oceanografia física ==
[[Fitxer:Tropical_cyclones_1945_2006.png|dreta|miniatura|400x400px|La presència del corrent de Humboldt i la seva [[Cisalla del vent|cisalla de vent]] associada<ref>{{cite journal|last=Ruminski|first=Mark|date=Jan 1991|title=Two Unusual Tropical Cyclones in the Southeast Pacific|url=http://journals.ametsoc.org/doi/pdf/10.1175/1520-0493%281991%29119%3C0218%3ATUTCIT%3E2.0.CO%3B2|journal=Monthly Weather Review|volume=119|issue=1|pages=218–222|doi=10.1175/1520-0493(1991)119<0218:TUTCIT>2.0.CO;2|access-date=1 Jun 2016}}</ref> impedeix la formació de [[ciclons tropicals]] a la zona. (Pistes de ciclons tropicals mundials, 1945–2006.)]]
Els [[vents alisis]] són els principals motors de la circulació actual de Humboldt.<ref name=":0" /> La variabilitat d'aquest sistema es basa en els desplaçaments latitudinals entre la zona convergent intertropical i els vents comercials del nord. Els canvis a la part alta del Pacífic Sud a les latituds mitjanes, així com les tempestes ciclòniques i el moviment del sud dels vents de l'oest cap al sud també contribueixen als canvis del sistema. La variabilitat atmosfèrica davant del centre de Xile es veu agreujada per l’agreujament dels sistemes costaners de baixa pressió atrapats entre la capa límit marina i les muntanyes costaneres. Aquest és un problema atmosfèric destacat del [[Paral·lel 27º sud|27è paral·lel sud]] al [[Paral·lel 42º sud|42è paral·lel sud]].<ref name=":0" />
 
El corrent de Humboldt, que ocupa l'oceà superior, flueix a l'equador portant aigua superficial subaràctica fresca i freda cap al nord, pels voltants del [[Gir oceànic#Girs subtropicals|gir subtropical]].<ref name=":0" /> El principal cabal de l'actualitat exterior al sud del Perú, ja que una extremitat més feble continua fluint cap a l'equador. Al voltant del [[Paral·lel 18º sud|18è paral·lel al sud]], les aigües fredes i amb poca salinitat comencen a barrejar-se amb les aigües superficials subtropicals càlides i de gran salinitat. Aquesta col·lisió provoca subduccions parcials. Dins d'aquesta regió, el [[Corrent de Cromwell|subcurrent equatorial]] (EUC) flueix cap a l'est al llarg de l'equador, alimentant el [[subcurrent de Perú-Xile]] (PCU) que es desplaça a la dreta.<ref name=":0" />Fora de la costa del centre de Xile, hi ha una zona de transició costanera (CTZ), que es caracteritza per una alta energia cinètica d'angoixa. Aquesta energia forma remolins a més escala que s’estenen entre 600 i 800 km (370-500 milles) en alta mar. El CTZ té tres regions diferents dins dels seus límits:
 
# concentracions altes de [[clorofil·la a]] àmplies regions de la costa del Perú (10-15 ° S),
 
# altes concentracions de [[clorofil·la a]] àmplies regions de la costa de Xile (30 ° S) i
 
# altes concentracions de [[clorofil·la a]] estretes regions de la costa del nord de Xile (Montecino i Lange 2008). Generalment es troben concentracions elevades de clorofil·la a 50 km de la costa.<ref name=":0" />
 
L’extremitat de l’HCS que ve a la costa del Perú crea una disminució de la ventilació dins del sistema.<ref name=":0" /> Aquesta manca de ventilació és el motor principal d’una [[Zona d’oxigen intensa|zona mínima d’oxigen intensa]] (OMZ) que es forma a la sub-superfície fins a profunditats intermèdies. Al nord, la UEC ventila l'OMZ, i al sud, la PCU advina les aigües baixes d'oxigen cap al sud cap al nord de Xile.<ref name=":0" /> Aquesta OMZ és la quarta zona hipòxica permeant més gran dels oceans del món. Ocupa una superfície d’uns 2,18 ± 0,66 × 106 km3. El nucli d'aquesta zona està centrat fora del [[Perú]], creant un límit superior superficial que arriba des d'uns 100 m fins a 600 m.<ref name=":0" /> Un altre factor que contribueix a l’OMZ és l’enfonsament i la deterioració dels recursos productius primaris.<ref name=":1" />
 
En conseqüència, l'OMZ obliga a molts organismes a romandre prop de la superfície on es puguin obtenir nutrients i oxigen.<ref name=":1" /> La presència d'una OMZ superficial restringeix la migració del [[zooplàncton]] dins de la columna d'aigua. Entre els 0 i els 600 m, moltes espècies de zooplàncton ocupen aquest espai dins de l'OMZ. Això permet un intercanvi substancial de [[carboni]] entre la capa eufòpia i l’OMZ. El 75% del total de biomassa del zooplàncton es desplaça dins i fora de la OMZ. L’OMZ també serveix de refugi per als organismes que poden viure en condicions hipòxiques.<ref name=":1" />
 
L’augment costaner és el principal factor que contribueix a l’alta productivitat biològica del corrent de Humboldt.<ref name=":0" /> El funcionament actual no és uniforme en tot el sistema. Aquest corrent produeix tres subsistemes d'habitatge notables:
 
# l’augment estacional a Xile només durant la primavera i l’estiu, a causa del desplaçament del centre subtropical d’alta pressió durant el període gener-març,
 
# "ombra" positiva que és menys productiva, però encara gran al nord de Xile i al sud del Perú i
 
# foment durant tot l'any a Perú.<ref name=":0" /> L'ombra ascendent identificada entre els 35 ° S i els 15 ° S és causada pel gir subtropical oligotròfic que afecta a la costa. Això crea una zona acollidora estreta, però molt productiva.<ref name=":0" />
 
== Productivitat biològica ==
A causa de les zones que ocupen el corrent de Humboldt, la diversitat biològica és extremadament alta. El corrent de Humboldt es considera un ecosistema de classe I, altament productiu (> 300 gC / m2 / any). El corrent acull una àmplia gamma d’organismes que inclouen diverses espècies de [[plàncton]], [[mol·luscs]], [[eriçons de mar]], [[crustacis]], peixos i mamífers marins.<ref name=":0" /> La red d'aliments comença amb el fitoplàncton. Les condicions del corrent de Humboldt són primordials perquè aquests organismes prosperin. Això provoca un efecte en cascada en què s’organitzen organismes cada cop més grans a la zona.
 
== Pesca ==
El corrent Humboldt produeix algunes de les [[Expotació pesquera|pesqueries]] comercials amb més èxit del món<ref name=":0" /> Les principals captures inclouen: [[Sardina|sardines]], [[anxoves]], [[verat]], [[lluç]] i [[calamars]]. Tres grans poblacions d’[[Anxoveta peruana|anxoveta]] es distribueixen entre 4 ° S i 42 ° S dins de l’HCS. La pesca nord-central del Perú es compon principalment d’un estoc d’anxova. Les sardines, el [[bis]] i el [[bonítol]] també són captures habituals, però no tan destacades, al Perú.<ref name=":0" /> El sud del Perú i el nord de Xile acullen una important pesca de sardines. Altres existències comunes inclouen: un segon estoc d’anxova, [[sorell]], [[tonyina]] i [[peix espasa]]. L’anxoveta, la verat i la sardina són les principals accions comercials al centre de Xile.
 
L’anxoveta es troba a les aigües recentment subterrànies, a prop de la costa. Les sardines, en canvi, es troben normalment més a la vora del mar.<ref name=":0" /> El funcionament de la temporada té un paper fonamental en els comportaments de la generació de sardines i anxoves. En generar la fi de l’hivern, es millora molt la supervivència dels ous i les larves. Això es deu a l’afectació moderada, que provoca una menor turbulència, així com a un debilitament de la deriva Ekman al mar. Aquestes dues espècies experimenten canvis de població relacionats amb els canvis climàtics i esdeveniments ambientals com [[El Niño]]. Això es deu als canvis en la disponibilitat d’hàbitat de cada espècie. L’anxoveta és un component important en les dietes de mamífers marins, aus marines i peixos més grans. Els canvis en aquestes poblacions provoquen en última instància un canvi en el processament d’energia a l’HCS.<ref name=":0" />
 
El sorell és el segon més gran de la pesca a les HCS.<ref name=":0" /> Igual que amb l'anxova al Perú, es creu que aquesta espècie estava formada per un sol estoc. El jurel és una espècie que s’alça. Això significa que l'espècie es troba dins i fora de la zona exclusiva econòmica de 200 milles. Jurel es va convertir en una pesquera important als anys setanta per alleujar la pressió que es va imposar sobre el brou d’anxova. Durant els anys vuitanta, però, el xurel va disminuir en la grandària de la població a causa de la mala contractació i la [[sobrepesca]]. El 1998 es van imposar restriccions a la pesca del jurel que van provocar el retrocés de la població. Des del 2002, la població del jurel es troba en plena explotació.<ref name=":0" />
 
Entre 1993-2008, la pesca de lluç al Perú va disminuir significativament.<ref name=":0" /> Això es va deure a la sobrepesca, l’estrès ambiental i la disminució de la capacitat de reproducció. La població xilena de lluç al centre-sud de la captura de Xile va superar les 100.000 tones i va baixar a les 40.000 tones el 2007.<ref name=":0" />
 
== Influència d'El Niño ==
[[Fitxer:Sitting_at_the_Top_of_a_Cloud.jpg|miniatura|[[La Silla]] es troba a les afores del sud del [[desert d'Atacama]], un dels llocs més secs de la [[Terra]], pot ser una sorpresa veure fruit de les formacions de núvols del corrent de Humboldt.<ref>{{cite web|title=Sitting at the Top of a Cloud|url=http://www.eso.org/public/images/potw1449a/|website=www.eso.org|publisher=European Southern Observatory|accessdate=8 December 2014}}</ref>]]
La productivitat de la Corrent de Humbdolt es veu fortament afectada pels esdeveniments de [[El Niño]] i [[La Niña (clima)|La Niña]].<ref name=":0" /> Durant un esdeveniment d'El Niño, la [[termoclina]] i la zona superior de l'[[Zona d'oxigen mínim|OMZ]] aprofundeixen fins a més de 600 m. Això provoca una pèrdua de nitrogen i una disminució de l’exportació de carboni. El Niño també fa que els corrents augmentin en velocitat. Durant els anys que no són del Niño, la productivitat és molt elevada a causa dels alts continguts de nutrients, el reciclatge de nitrogen mitjançant processos com desnitrificació, augment de l’exportació de carboni i remineralització.<ref name=":0" />
 
Durant els esdeveniments d'El Niño, l'abundància i la distribució de peixos es veuen afectats de manera significativa, sovint provocant escletxes d'estoc i impactes econòmics i socials en cascada. Aquests esdeveniments han provocat canvis seqüencials, on sardines i anxoves s’han substituït de forma periòdica com a espècie dominant de l’ecosistema. Aquests canvis d'espècies poden tenir conseqüències negatives per a la indústria pesquera i les economies dels països que pesquen el sistema. La pesca d'anxova al Perú va créixer durant els anys seixanta.<ref name=":1" /> El 1970, es va reportar que les captures superaven els 12 milions de tones anuals. Això va representar el 20% de les captures mundials. Un esdeveniment a El Niño es va produir durant el 1972 i va provocar que la població de l'anxova es col·lapsés. No obstant això, les poblacions de sardina van experimentar un augment dramàtic en els propers 15-20 anys. En conseqüència, la pesca de sardines va créixer en aquest "[[canvi de règim]]".<ref name=":1" />
 
== Vegeu també ==
 
* [[Corrent del Golf]]
 
* [[Calamar gegant del corrent de Humboldt]]
 
* [[Corrent oceànic]]
 
* [[Gir oceànic]]
 
* [[Oceanografia física]]
 
* [[Circulació termohalina]]
 
== Referències ==
Linha 11 ⟶ 69:
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{Esborrany de geografia}}
 
{{ORDENA:Corrent De Humboldt}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Corrents de l'oceà Pacífic|Humboldt]]