Alfafara: diferència entre les revisions

Hi ha constància que els primers pobladors eren [[cultura ibèrica|ibers]], per les deixalles trobades al Cabeço de Mariola o de la Cova, Cabeço de Serrelles, Cabeço de les Montserrades, Lloma de Carbonell i la Cova del Bolumini. Fou un lloc [[musulmà]] com ho demostra el seu nom [[àrab]] ''alfawara'', que significa [[font]] o [[brollador]] i que, probablement, fa referència a la Penya del Xorro, un [[Cascada|salt d'aigua]] que cau amb força en èpoques de pluja. Després de la conquesta de [[Biar]], el lloc se li concedí en [[Senyoria d'Alfafara|senyoriu]] a [[Ximèn Peres d'Orís]], en [[1250]], i posteriorment, en [[1392]], fou venut a [[Pere d'Artés]]. L'any [[1370]], [[Pere el Cerimoniós|Pere IV el Cerimoniós]], la incorporà, mitjançant venda, a la Universitat de [[Bocairent]] de la qual es va separar el [[1632]] amb la concessió, per part de [[Felip IV de Castella|Felip IV]] del títol d'Universitat d'Alfafara. Fins al [[1707]] pertanyia a la Governació de [[Xàtiva]] i fins a [[1833]] a la de [[Orde de Montesa|Montesa]].