Diferència entre revisions de la pàgina «Antoni Maria Alcover i Sureda»

→‎Biografia: Nord-català duu traç, com tots los composts de punts cardinals (nord-americà, sud-africà...)
(→‎Biografia: Corregit "francès" per "nordcatalà")
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
(→‎Biografia: Nord-català duu traç, com tots los composts de punts cardinals (nord-americà, sud-africà...))
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils Advanced mobile edit
A poc a poc entrà dins el camp de la [[filologia romànica]] i viatjà per tot el territori de la llengua: València, [[Tarragona]], [[Rosselló]], Menorca, etc. L'objectiu era aconseguir un diccionari de la llengua catalana amb totes les paraules antigues i modernes, parlades i escrites. Viatjà per Europa: [[Alemanya]], [[França]], [[Suïssa]], [[Bèlgica]], [[Anglaterra]], [[Itàlia]], etc. per entrar en contacte amb els millors filòlegs i romanistes del moment.
 
El mateix desembre de 1901, aparegué el [[Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana]], la primera revista filològica d'Espanya, i tingué un ampli ressò entre els romanistes com el nordcatalànord-català [[Pere Vidal]], l'alemany [[Wilhelm Meyer-Lübke]] o el castellà [[Ramón Menéndez Pidal]]. Alcover fou un dels millors investigadors i científics de la [[filologia romànica]] del seu temps a Europa. Amb l'ajut de [[Francesc de Borja Moll]] aconseguí treure a llum el ''[[Diccionari català-valencià-balear]],'' una obra única a Europa encara avui. Per això i per la seva gran capacitat de feina, que el va fer destacar en tots els camps que es proposà, arribà a ser anomenat "l'apòstol de la llengua catalana".
 
En política era deixeble de [[Fèlix Sardà i Salvany]] i fou capdavanter del [[Partit Integrista]] a Mallorca. Inicialment va donar suport al moviment autonomista de la [[Solidaritat Catalana]]. Tanmateix, després de la seva baralla amb l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i la [[Lliga Regionalista]] cap a final de la dècada de 1910,<ref>{{ref-llibre|cognom=Massot i Muntaner|nom=Josep|títol=Antoni M. Alcover i la llengua catalana: II Congrés Internacional de la Llengua Catalana|any=1985|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|isbn=84-7202-745-7|pàgines=49-50|ref=https://books.google.es/books?id=GTjjuRy0lvQC&pg=PA49#v=onepage&q&f=false}}</ref> s'oposà al [[catalanisme]] polític i es va fer [[Antoni Maura i Montaner|maurista]] i col·laborador del [[Partit Liberal Conservador|Partit Conservador]].<ref>{{ref-llibre|títol=Mayurqa, núm. 23|pàgines=112|editorial=Universitat de les Illes Balears|any=1990-96|issn=301-8296|url=https://books.google.es/books?id=3g6oMmTaYlwC&pg=PA112}}</ref>
1.252

modificacions