Revisió del 11:43, 13 des 2019 modifica Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.103 edits m →‎Història Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 13:02, 13 des 2019 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.103 edits refs, tret llista obsoleta impossible de mantenir actualitzada, i reemplaçat per un enllaç directe Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: ~~{{FR\|data=juliol de 2016}}~~ {{Infotaula d'organització}} [[Fitxer:College de france.jpg\|miniatura\|Pati interior del Collège de France.]] El '''Collège de France''' (Col·legi de França), és una institució prestigiosa d'ensenyament superior i de recerca. Ofereix conferències d'acadèmics escollits per l'eminència en els seus camps particulars sense referència a la titulació acadèmica.,<ref>{{Ref-web\|títol=Collège de France\|url=https://www.britannica.com/topic/College-de-France\|consulta=2019-12-13\|llengua=anglès\|editor=\|data=12/09/2008\|obra=Encyclopaedia Britannica\|nom=Amy\|cognom=Tikkanen}}</ref> només a la reputació i la competència. L'assemblea dels professors membres decideix.<ref>{{Ref-web\|url=https://www.college-de-france.fr/site/chaires-et-professeurs/index.htm\|títol=Liste des chaires: la liberté de la recherche\|consulta=13/12/2019\|llengua=francès\|editor=Collège de France\|data=}}</ref> Quan una matèria no entra en el plans d'universitat, toba el seu lloc al Collegi.<ref>{{Ref-llibre\|títol=Escrits d'arquitectura, art i política\|url=https://www.worldcat.org/oclc/56208092\|lloc=Barcelona\|isbn=84-7283-717-3\|cognom=Puig i Cadafalch\|nom=Josep\|edició=\|llengua=\|data=2003\|editorial=Institut d'Estudis Catalans\|pàgines=238-240\|editor=[[Xavier Barral i Altet]] (ed.)\|capítol=Problemes actuals de la Universitat Catalana\|enllaçautor=Josep Puig i Cadafalch}}</ref> L'ensenyament és gratuït i obert a tothom sense inscripció. Ésser anomenat professor del Collège de France es considera el major honor en l'àmbit de l'ensenyament superior francès.<ref name=":0GEC">{{GEC\|0018694}}</ref> Aquest espèrit obert i sense pla aviat va donar résultats com testimoniegen les obres, entre molts altres d'[[André-Marie Ampère]], [[Claude Bernard]], [[Gaston Maspero\|Gaston Maspero{{Sfn\|Puig i Cadafalch\|2003\|p=239}}]][[Collège de France#cite%20note-FOOTNOTEPuig%20i%20Cadafalch2003239-5\|<span class="mw-reflink-text">[5]</span>]][[Collège de France#cite%20note-FOOTNOTEPuig%20i%20Cadafalch2003239-4\|<span class="mw-reflink-text">[4]</span>]] i una desena de premis Nobel. == Història == [[Fitxer:Collegeroial.jpg\|miniatura\|esquerra\|Le Collège Royal per Claude Chastillon - 1612]] Es va fundar el 1530 com a ''Collège du Roi'' (col·legi del rei) pel rei [[Francesc I de França]]. El gran traductor d'obres antigues [[Guillaume Budé]] «mestre de biblioteca», havia instigat el rei a instituir col·legi «de lectors Reials».<ref name=":0GEC" /> L'insititució reial va pagar humanistes encarregats ~~de l~~d'~~ensenyament~~ensenyar, ~~de matèries~~el que no era possible a la [[~~Universitat de~~La ~~París~~Sorbona\|Sorbona]] notancada ~~impartia~~i conservadora que prohibia l'estudi de texts sagrats altres que en llatí.{{Sfn\|Puig i Cadafalch\|2003\|p=239}} Va començar amb dues càtedres, una de grec i una altra d'hebreu, però aquest nombre es va incrementar ràpidament fins a deu, amb l'ensenyament de francès, llatí, matemàtiques i medicina. El ''Collège'' adopta aleshores el lema de ''Docet Omnia'' («ensenya tot») i romàn un centre d'ensenyament d'excel·lència en la transferència de coneixements a França fins avui.<ref>{{Ref-publicació\|cognom=\|nom=\|article=Les grandes heures du Collège de France\|publicació=La GaZeTTe\|url=https://www.edition-originale.com/fr/la-gazette-actualites/die-blutezeit-des-college-de-france-178\|data=''s.d''\|pàgines=\|editorial=Librairie Le Feu Follet\|consulta=13/12/2019\|llengua=francès}}</ref> Ans al contrari de les universitats clàssiques, és una institució docent sense pla. En l'actualitat, el Collège està dividit en set grups de disciplines (matemàtiques, ciències físiques, ciències naturals, filosòfiques i sociològiques, les ciències històriques, filològiques i arqueològiques). El ''Collège de France'' ofereix cursos d'alt nivell científic i literari. L'educació és gratuïta i oberta a tothom, sense matrícula ni notes finals, cosa que elen ~~converteix en~~fa un lloc a part en la vida intel·lectual francesa. Una famosa fotografia mostra la multitud que intenta escoltar [[Henri Bergson]] que imparteix una lliçó amb les finestres obertes per fer sentir la seva veu a la gent fora l'aula.▼ ~~== Missió ==~~ Des del 2007, el ''Collège de France'' desenvolupa un important programa de difusió en línia (cable RSS, podcasts, vídeos, etc.). A partir d'ara, es poden escoltar les classes i seminaris de molts professors, així com veure els vídeos d'algunes ensenyaments, gràcies a un abonament gratuït o descarregant de la pàgina web de la institució. Aquest programa ha tingut un gran èxit, ja que durant el primer trimestre de 2008 es van descarregar 960.000 hores de classes. El 2008 es va crear una fondació, la Fondation du Collège de France, per a col·lectar diners per finançar beques, projectes de numerització, comprar equip científic etc.<ref>{{Ref-web\|títol=Fondation\|url=https://www.college-de-france.fr/site/fondation/index.htm\|consulta=2019-12-13\|llengua=francès\|editor=Collège de France\|data=2008}}</ref>▼ En l'actualitat, el Collège està dividit en set grups de disciplines (matemàtiques, ciències físiques, ciències naturals, filosòfiques i sociològiques, les ciències històriques, filològiques i arqueològiques). Hi ha 57 càtedres, que van des de la «comunicació cel·lular »(Jean-Pierre Changeux) a «les equacions diferencials i sistemes dinàmics» (de Jean-Christophe Yoccoz) a través de la «història del sincretisme de l'antiguitat tardana» (Michel Tardieu) i la «filosofia del llenguatge i el coneixement» (Jacques Bouveresse), però caldria afegir els molts científics europeus de totes les disciplines que són convidats a participar en les activitats de la institució. El 2004, una nova càtedra de la creació artística ha estat establerta. == Càtedres == ▲El ''Collège de France'' ofereix cursos d'alt nivell científic i literari. L'educació és gratuïta i oberta a tothom, sense matrícula ni notes finals, cosa que el converteix en un lloc a part en la vida intel·lectual francesa. Una famosa fotografia mostra la multitud que intenta escoltar [[Henri Bergson]] que imparteix una lliçó amb les finestres obertes per fer sentir la seva veu a la gent fora l'aula. Actualment, els antics «lectors reals» han passat a ser cinquantena de professors que treballen amb centenars d'investigadors, enginyers, tècnics i administratius. Els títols de les càtedres fan referència als àmbits més variats (matemàtiques, física, química, biologia, història, arqueologia, lingüística, orientalisme, filosofia, ciències socials…), d'acord amb el lema del Col·legi ''Docet Omnia''. Cap càtedra és permanent: l'assemblea dels professors decideix que serà el títol de la nova cadira quan una seu esdevé vacant. Aquest principi protegeix contra als plans d'estudis massa rígids del món acadèmic tradicional i permet d'adaptar-se amb flexibilitat al progrès en qualsevol tema de la ciència.<ref>{{Ref-web\|url=https://www.college-de-france.fr/site/chaires-et-professeurs/index.htm\|títol=Liste des chaires: la liberté de la recherche\|consulta=13/12/2019\|llengua=francès\|editor=Collège de France\|data=}}</ref> La llista actualitzada de totes càtedres, que canvia regularment en aplicació del mateix principi del col·legi, es troba [https://www.college-de-france.fr/site/chaires-et-professeurs/index.htm aquí]. ~~== El Collège Digital ==~~ ▲Des del 2007, el ''Collège de France'' desenvolupa un important programa de difusió en línia (cable RSS, podcasts, vídeos, etc.). A partir d'ara, es poden escoltar les classes i seminaris de molts professors, així com veure els vídeos d'algunes ensenyaments, gràcies a un abonament gratuït o descarregant de la pàgina web de la institució. Aquest programa ha tingut un gran èxit, ja que durant el primer trimestre de 2008 es van descarregar 960.000 hores de classes. Entre molts altres, el 2019 hi havia, per donar un exemple de la diversitat de les cadires: ''Història intel·lectual de la Xina'' ([[Anne Cheng]]), ''Innovació tecnològica Liliane Bettencourt'' (Jean-Philippe Bouchaud),<ref>{{Ref-web\|títol=Innovation technologique Liliane Bettencourt\|url=https://www.college-de-france.fr/site/jean-philippe-bouchaud/\|consulta=2019-12-13\|llengua=francès\|editor=\|data=}}</ref> ''Medicina experimental'' (Alain Fischer)<ref>{{Ref-web\|títol=Médecine expérimentale\|url=https://www.college-de-france.fr/site/alain-fischer/index.htm\|consulta=2019-12-13\|llengua=francès\|editor=CdF\|data=''s.d''}}</ref>, ''Literatures modernes de l'Europa neolatina,'' (Carlo Ossola)<ref>{{Ref-web\|títol=Littératures modernes de l'Europe néolatine\|url=https://www.college-de-france.fr/site/carlo-ossola/index.htm\|consulta=2019-12-13\|llengua=francès\|editor=CdF\|data=''s.d''}}</ref> <!--- He tret la llista de cadires que ja no era actualitzada i que és impossible de mantenir actualitzada, en tenir compte del mateix principi de flexibilitat del mateix institut. ---> == Professors del Collège distingits amb el Premi Nobel == * [[Henri Bergson]] * [[Claude Cohen-Tannoudji]] Linha 28 ⟶ 25: * [[Jean-Marie Lehn]] * [[Jacques Monod]] ~~== Professors i càtedres actuals{{Quan}}==~~ Actualment, els antics «lectors reals» han passat a ser cinquanta-sis professors que treballen amb diversos centenars d'investigadors, enginyers, tècnics i administratius. Els títols de les càtedres fan referència als àmbits més variats (matemàtiques, física, química, biologia, història, arqueologia, lingüística, orientalisme, filosofia, ciències socials…), d'acord amb el lema del Col·legi ''Docet Omnia''. Els professors són triats lliurement pels seus homòlegs, en funció de l'evolució de les ciències i del coneixement. El nomenament de cada nou professor succeïx a la creació d'una nova càtedra que pot recuperar, almenys en part, l'herència d'una càtedra anterior o instaurar un nou ensenyament. * [[Artavanis Spyros-Tsakonas]] Biologia i Genètica del Desenvolupament * [[Edouard Bard]] Els canvis en el clima i els oceans * [[Gerard Berry]] Ciències de la Computació i Digital * [[Alain Berthoz]] Fisiologia de la percepció i l'acció * [[Jacques Bouveresse]] Filosofia del llenguatge i el coneixement * [[Pierre Briant]] Història i Civilització del Món Aquemènida i l'imperi d'Alexandre * [[Michel Brunet]] Paleontologia Humana * [[Roger Chartier]] Escrit i cultures a l'Europa moderna * [[Anne Cheng]] Història intel·lectual de la Xina * [[Antoine Compagnon]] la literatura francesa i història contemporània, la teoria crítica * [[Alain Connes]] Anàlisi i Geometria * [[Pierre Corvol]] Medicina Experimental * [[Patrick Couvreur]] Innovació Tecnològica Liliane Bettencourt * [[Armand De Ricqlès]] Biologia històric i evolucionisme * [[Stanislas Dehaene]] Cognitiva experimental * [[Mireille Delmas-Marty]] Estudis Jurídics Comparats i Internacionalització de la Llei * [[Philippe Descola]] Antropologia de la Natura * [[Michel Devoret]] Mesoscòpics Física * [[Jean-Marie Durand]] Assiriologia * [[Jon Elster]] Racionalitat i Ciències Socials * [[Marc Fontecave]] Química dels processos biològics * [[Gerard Fussman]] Història del Món de l'Índia * [[Georges Antoine]] Física de la Matèria Condensada * [[Cristiano Goudineau]] Nacional d'Antiguitats * [[Nicolas Grimal]] La civilització faraònica: Arqueologia, Filologia, Història * [[Roger Guesnerie]] La teoria econòmica i organització social * [[Serge Haroche]] Quàntic * [[John Kellens]] Llengües i religions indo-iranianes * [[Denis Knoepfler]] Epigrafia i la història de les ciutats gregues * [[Philippe Kourilsky]] Immunologia Molecular * [[Antoine Labeyrie]] Astrofísica Observacional * [[Henry Laurens]] Història contemporània del món àrab * [[Jean-Marie Lehn]] Química de les Interaccions Moleculars * [[Louis Pierre-Lions]] Pdès i aplicacions * [[Jean-Louis Mandel]] Genètica Humana * [[Jacques Nichet]] Creació Artística * [[Carlo Ossola]] Literatura Moderna d'Europa neollatina * [[Christine Petit]] Genètica i Fisiologia cel·lular * [[Peter Piot]] Coneixement contra la pobresa * [[Alain Prochiantz]] Morfogenètica processos * [[Roland Recht]] Història de l'art medieval i modern europeu * [[Pierre Rosanvallon]] La política moderna i contemporània * [[Thomas Römer]] Bíblia mitjans de comunicació * [[Philippe Sansonetti]] Microbiologia i Malalties Infeccioses * [[John Scheid]] Religió, societat i les institucions de l'antiga Roma * [[Nicholas Stern]] Desenvolupament Sostenible, Medi Ambient, Energia i Societat * [[Gilles Veinstein]] I la història turca otomana * [[Gabriele Veneziano]] Partícules elementals, Gravitació i Cosmologia * [[Pierre-Etienne]] Història de la Xina moderna * [[Jean-Christophe Yoccoz]] equacions diferencials i sistemes dinàmics * [[Don Zagi\|Don Zagier]] Teoria de Nombres * [[Michael Zink]] Literatura de la França medieval == Referències ==

Collège de France: diferència entre les revisions