Collège de France: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
refs, tret llista obsoleta impossible de mantenir actualitzada, i reemplaçat per un enllaç directe
Línia 1:
{{Infotaula d'organització}}
[[Fitxer:College de france.jpg|miniatura|Pati interior del Collège de France.]]
El '''Collège de France''' (Col·legi de França), és una institució prestigiosa d'ensenyament superior i de recerca. Ofereix conferències d'acadèmics escollits per l'eminència en els seus camps particulars sense referència a la titulació acadèmica,<ref>{{Ref-web|títol=Collège de France|url=https://www.britannica.com/topic/College-de-France|consulta=2019-12-13|llengua=anglès|editor=|data=12/09/2008|obra=Encyclopaedia Britannica|nom=Amy|cognom=Tikkanen}}</ref> només a la reputació i la competència. L'assemblea dels professors membres decideix.<ref>{{Ref-web|url=https://www.college-de-france.fr/site/chaires-et-professeurs/index.htm|títol=Liste des chaires: la liberté de la recherche|consulta=13/12/2019|llengua=francès|editor=Collège de France|data=}}</ref> Quan una matèria no entra en el plans d'universitat, toba el seu lloc al Collegi.<ref>{{Ref-llibre|títol=Escrits d'arquitectura, art i política|url=https://www.worldcat.org/oclc/56208092|lloc=Barcelona|isbn=84-7283-717-3|cognom=Puig i Cadafalch|nom=Josep|edició=|llengua=|data=2003|editorial=Institut d'Estudis Catalans|pàgines=238-240|editor=[[Xavier Barral i Altet]] (ed.)|capítol=Problemes actuals de la Universitat Catalana|enllaçautor=Josep Puig i Cadafalch}}</ref> L'ensenyament és gratuït i obert a tothom sense inscripció. Ésser anomenat professor del Collège de France es considera el major honor en l'àmbit de l'ensenyament superior francès.<ref name="GEC">{{GEC|0018694}}</ref> Aquest espèrit obert i sense pla aviat va donar résultats com testimoniegen les obres, entre molts altres d'[[André-Marie Ampère]], [[Claude Bernard]], [[Gaston Maspero|Gaston Maspero{{Sfn|Puig i Cadafalch|2003|p=239}}]][[Collège de France#cite%20note-FOOTNOTEPuig%20i%20Cadafalch2003239-5|<span class="mw-reflink-text">[5]</span>]][[Collège de France#cite%20note-FOOTNOTEPuig%20i%20Cadafalch2003239-5|<span class="mw-reflink-text">[5]</span>]][[Collège de France#cite%20note-FOOTNOTEPuig%20i%20Cadafalch2003239-4|<span class="mw-reflink-text">[4]</span>]] i una desena de premis Nobel.
 
== Història ==
Línia 12:
 
== Càtedres ==
Actualment, els antics «lectors reals» han passat a ser cinquantena de professors que treballen amb centenars d'investigadors, enginyers, tècnics i administratius. Els títols de les càtedres fan referència als àmbits més variats (matemàtiques, física, química, biologia, història, arqueologia, lingüística, orientalisme, filosofia, ciències socials…), d'acord amb el lema del Col·legi ''Docet Omnia''. Cap càtedra és permanent: l'assemblea dels professors decideix que serà el títol de la nova cadira quan una seu esdevé vacant. Aquest principi protegeix contra als plans d'estudis massa rígids del món acadèmic tradicional i permet d'adaptar-se amb flexibilitat al progrès en qualsevol tema de la ciència.<ref>{{Ref-web|url=https://www.college-de-france.fr/site/chaires-et-professeurs/index.htm|títol=Liste des chaires: la liberté de la recherche|consulta=13/12/2019|llengua=francès|editor=Collège de France|data=}}</ref> La llista actualitzada de totes càtedres, que canvia regularment en aplicació del mateix principi de flexibilitat del col·legi, es troba [https://www.college-de-france.fr/site/chaires-et-professeurs/index.htm aquí].
 
Entre molts altres, el 2019 hi havia, per donar un exemple de la diversitat de les cadires: ''Història intel·lectual de la Xina'' ([[Anne Cheng]]), ''Innovació tecnològica Liliane Bettencourt'' (Jean-Philippe Bouchaud),<ref>{{Ref-web|títol=Innovation technologique Liliane Bettencourt|url=https://www.college-de-france.fr/site/jean-philippe-bouchaud/|consulta=2019-12-13|llengua=francès|editor=|data=}}</ref> ''Medicina experimental'' (Alain Fischer)<ref>{{Ref-web|títol=Médecine expérimentale|url=https://www.college-de-france.fr/site/alain-fischer/index.htm|consulta=2019-12-13|llengua=francès|editor=CdF|data=''s.d''}}</ref>, ''Literatures modernes de l'Europa neolatina,'' (Carlo Ossola)<ref>{{Ref-web|títol=Littératures modernes de l'Europe néolatine|url=https://www.college-de-france.fr/site/carlo-ossola/index.htm|consulta=2019-12-13|llengua=francès|editor=CdF|data=''s.d''}}</ref>