Virregnat de Nova Espanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 90.174.4.162. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiquetes: Reversió Desfés |
Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, de A → d'A, de O → d'O, freqüentment → sovint, amb l'ajuda de → amb l'ajut de AWB |
||
Línia 42:
|notas = [[Gentilicio]]: español (a), novohispano (a)
}}
La '''Nova Espanya''' (''Virreinato de Nueva España'' en [[castellà]]) fou el primer [[virregnat]] de l'[[imperi Espanyol]] a [[Amèrica]], nascut per cèdula reial el [[17 d'abril]], [[1535]] i amb una duració de 286 anys, fins al [[21 de setembre]], [[1821]], data en què el virregnat aconseguí la seva independència i naixeria [[Mèxic]], aleshores conformat com a [[monarquia constitucional]] amb el nom d'[[Primer Imperi Mexicà|Imperi Mexicà]]. El virregnat, localitzat a [[Nord-amèrica]], abastava els territoris de l'actual [[Mèxic]], els estats [[estatunidencs]] de [[Califòrnia]], [[Nevada]], [[Colorado]], [[Nou Mèxic]], [[Arizona]], [[Texas]], petites porcions de [[Utah]], [[Wyoming]] i [[Oklahoma]], la major part de l'[[Amèrica Central]] llevat del [[Panamà]] (i posteriorment de [[Belize]] i altres territoris que van ser presos per l'[[imperi Britànic]] les últimes dècades del virregnat). A més a més, el virregnat administrava la [[Capitania General de Cuba]], que comprenia les possessions espanyoles insulars de la [[Mar Carib]], i les [[Filipines]] a l'[[Àsia]]. Durant un breu temps, el virregnat va administrar el territori annexionat de [[Louisiana (Nova Espanya)|Louisiana]].
La Nova Espanya va ser una peça clau de l'Imperi Espanyol, la possessió d'ultramar més poblada i més poderosa econòmicament<ref name="ficha">[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/1616.htm Protagonistas de la Historia: Ficha de la Nueva España]</ref> —eventualment monopolitzaria l'encunyació de la moneda de [[plata]] de l'imperi: el [[peso]]— i també un important centre cultural del continent.<ref name="hispanica">"Nueva España", ''Enciclopedia Hispánica'', Encyclopaedia Britannica Publishers, Inc. 1992-1993 EUA</ref>
Línia 62:
== Extensió territorial i organització política ==
Després de la [[conquesta de Mèxic]], [[Hernán Cortés]] va prendre el control del govern de Mèxic, el repartiment de les terres als conqueridors i la colonització. No obstant això, els flagrants abusos dels conqueridors van obligar [[Carles I de Castella|Carles V]] a instaurar una audiència com a òrgan de govern i administració dels nous territoris i en va ser designat com a president Nuño Beltrán de Guzmán. Després de la seva dolenta administració, es va adoptar per un virregnat, amb la centralització del poder en el virrei. A partir de llavors es va començar l'extensió dels territoris conquerits, originalment el centre-sud de Mèxic, cap a l'oest i al nord.
El virrei exercia la seva autoritat per mitjà de l'Audiència de Mèxic, amb seu a la [[ciutat de Mèxic]] i capital del virregnat. S'hi van afegir l'[[Audiència de Santo Domingo]], que s'havia creat el [[1511]], l'[[Audiència de Guatemala]], creada el [[1543]] i l'[[Audiència de Nova Galícia]] (posteriorment coneguda com l'Audiència de Guadalajara), creada el [[1548]]. Al nord, es trobaven els territoris de [[Las Californias]], Nou Mèxic, Texas, Coahuila, Nou Lleó i Nou Santander, també administrats pel virregnat. Després de la conquesta de les Filipines el [[1565]], projecte dut a terme directament des de la Nova Espanya, les illes van ser administrades políticament i econòmicament des de la ciutat de Mèxic.
Línia 69:
Al segle XVI, els espanyols al comandament d'Hernán Cortés conquistaren l'Imperi Asteca i s'apoderaren de les seves propietats. Durant el transcurs de la segona meitat del segle, Cristóbal de Olid, Pedro de Alvarado i Nuño Beltrán de Guzmán, s'apoderaren de gran part del territori mexicà, excepte el nord del país, on les tribus chichimecas perduraren fins a principis del segle XVII, quan foren exterminades. En aquest mateix segle, la feina dels capellans arribats a la Nova Espanya, permetí l'extenció dels nuclis poblacionals a Nou Lleó (Nuevo León), on es fundaren Cerralvo Cadereyta y Sabinas Hidalgo.
En aquell mateix període, la feina dels franciscans va fer possible la fundació de Pas del Nord, el 1682. [[Carlos de Sigüenza y Góngora]], intel·lectual i geògraf mexicà, es dedicà a tasques de cartografia a les Noves Filipines i al port de Panzacola, on s'edificà el port de San Carlos per defensar la localitat dels atacs [[Pirateria marítima|pirates]].
La Companyia de Jesús substituí gradualment la tasca dels franciscans, però l'amplià en l'aspecte cultural i educatiu. Eusebio Francisco Kino fou un missioner nascut a Trento, [[Itàlia]], arribat a la Nova Espanya als voltants de 1680. Les seves missions es difondrien per [[Sonora]] i [[Arizona]], però la seva major obra fou haver fundat [[Magdalena de Kono]], al nord del territori de Sonora. La seva feina de fundació i coneixement geogràfic quedà resumit en l'obra del també jesuïta Francisco Javier Alegre, Los apostólicso afanes, dedicada al Papa Benet XIV, i que va ser publicada a Roma el 1749.
Línia 79:
== Economia ==
El [[port de Veracruz]] va ser el principal port del virregnat a l'[[oceà Atlàntic]] i [[Acapulco]], el principal port a les costes de l'[[oceà Pacífic]]. Ambdós ports van ser fonamentals pel comerç ultramarí, rebent mercaderies de l'[[Àsia]] i transportant-les cap a [[Espanya]]. Un dels bucs principals va ser el ''Galeón de Manila'' (Galió de Manila), també conegut com la ''Nao de China'' (Nau de la Xina), que realitzava dos viatges per any entre [[Manila]] i [[Acapulco]]. Les mercaderies que s'hi portaven, eren traslladades per terra cap al [[port de Veracruz]], eren embarcades i sortien cap a [[Cadis]], [[Espanya]]. A més de les mercaderies asiàtiques, s'embarcaven els productes de la Nova Espanya, principalment l'[[or]] i la [[plata]]. No obstant això, els recursos no van assolir el desenvolupament d'[[Espanya]], ja que aquesta estava
L'arribada de la família Borbó al tron espanyol va significar un canvi per l'economia de la Nova Espanya. Conscients de la necessitat de realitzar importants canvis per tal de millorar la decadent economia de l'Imperi Espanyol, els monarques van promoure el desenvolupament d'aquest virregnat. La immigració de colonitzadors va augmentar, ja que, sota el sistema de castes, només ells tenien els privilegis econòmics i polítics. La població del virregnat va créixer considerablement el [[segle XVIII]], arribant als 7 milions d'habitants al final d'aquest segle, dels quals gairebé 6 milions habitaven al territori mexicà, fent-la la colònia més poblada i pròspera de l'Imperi Espanyol.
Línia 91:
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
| |||