Revisió del 10:47, 17 oct 2019 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Espais durs Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 01:45, 14 des 2019 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 433.753 edits Canvis menors, neteja, replaced: de la pedrera → del planter, de A → d'A AWB Edició següent →
Línia 2: [[Fitxer:Mineral_Pumnita_GDFL004.JPG\|miniatura\|Pumicita.]] [[Fitxer:Teidepumice.jpg\|miniatura\| Exemplar de pumicita d'elevada porositat provinent del volcà del [[Teide]] a [[Tenerife]], [[Illes Canàries]]. Densitat aproximada de 0.25 [[gram\|g]]/[[centímetre cúbic\|cm³]]. Escala en [[centímetre\|cm]].]] La '''pumicita''', anomenada popularment '''pedra tosca''' és una [[roca]] d'origen [[volcà~~\|volcànic~~]]nic, provinent de [[Magma (volcànic)\|magmes]] silícics o intermedis, d'aspecte vitri [[vesicular]], de baixa densitat i molt porosa, que es troba en abundància a les zones on s'han produït explosions volcàniques, especialment de les anomenades [[~~Flux_piroclàstic~~Flux piroclàstic\|piroclàstiques]]. Les pluges de pedra tosca són freqüents a les erupcions de tipus vesuvià, on arriben a sepultar grans extensions de terreny, arribant fins i tot a trencar teulades per cúmul. Línia 10: == Mineralogia == Pot estar formada per [[riolita]], [[dacita]] o [[andesita]]. Generalment presenta uns colors suaus, entre els que sovintegen el blancs, groguencs, grisos, marrons grisosos, i vermells pàl·lids. Té una porositat mitjana del 90%, i una densitat mitjana de 910  kg/m<sup>3</sup>, que en ésser inferior a la de l'aigua li permet surar per sobre d'aquesta. La versió [[basalt\|basàltica]] és coneguda amb el nom d'[[escòria]]. SeHom la considera un vidre, tot i que no presenta estructura cristal·lina. == Utilització == Línia 17: La pumicita també es fa servir per a la fabricació de [[formigó]] lleuger. Quan es fa servir com a additiu del [[ciment]], una versió de gra molt fi anomenada [[pozzolana]] es barreja amb [[calç]] per formar un formigó lleuger de pasta fina semblant a l'escaiola. Aquesta forma de formigó ja es feia servir en els temps dels antics romans. També es fa servir com a abrasiu, especialment en exfoliants cosmètics. Les pedres de pumicita s'usen sovint en salons de bellesa durant la [[pedicura]], per tal de llevar l'excés de pell del taló i planta dels peus, així com per les durícies. És llavors quan reben el nom popular de pedra tosca. La seva important capacitat d'absorció li permet emmagatzemar l'aigua i nutrients necessaris per a mantenir la bona salut dels [[bonsai]], ús en el qual troba una altra aplicació de les seves peculiars característiques. Línia 24: == Curiositats == Els anys 1979, 1984 i 2006, erupcions volcàniques submarines a prop de les illes [[Tonga]] van crear grans bosses de pumicita, algunes de fins a 30  km de grandària, que van anar surant a centenars de km fins a les illes [[Fidji]]. Després de l'explosió del [[Krakatoa]], grans bosses de pumicita de fins a 25 metres de llargària van flotar sobre l'Oceà [[Pacífic]] durant un parell d'anys, algunes amb palmeres i vegetació creixent al seu damunt. S'usa com un abrasiu, especialment en netejavidres, gomes d'esborrar, cosmètics exfoliants, i la producció de jeans gastats. S'utilitza sovint en els salons de bellesa durant el procés de pedicura per treure l'excés de pell de la part inferior del peu, així també com les dureses. Mòlta, s'afegeix a alguns dentifricis i per a la neteja de mans (com el sabó lava), com un lleu abrasiu.

Pumicita: diferència entre les revisions