Viaducte de Millau: diferència entre les revisions

m
format
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
m (format)
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
{{Infotaula edifici}}
El '''Viaducte de Millau''' (occità: ''Viaducte de Milhau'') és un [[pont]] [[pont atirantat|atirantat]] multicable a l'autopista A-75 (Clarmont d'Alvèrnia - Montpeller) que salva la vall del riu [[Tarn]] a prop de la localitat de [[Millau]] ([[Llenguadoc]]). El [[viaducte]] cobreix una distància total de 2464  m mitjançant 6 llums de 342  m i dues més de 204  m (les extremes). Fou inaugurat pel president de la República Francesa, [[Jacques Chirac]], el [[14 de desembre]] de [[2004]] i obert al trànsit [[16 de desembre|dos dies després]]. Amb la construcció d'aquesta estructura es van batre dos rècords del món:
# La segona pila (comptant des de Clarmont d'Alvèrnia) és la pila més alta del món: 334  m.
# La rasant de la carretera just a sobre del riu Tarn (entre les piles 2 i 3) és la rasant de carretera situada a més altura respecte a terra: 270  m, lleugerament més alta que la del [[New River Gorge Bridge]] als [[Estats Units]]. De tota manera, cal tenir en compte que no és el rècord absolut en ponts, ja que hi ha una passarel·la de vianants també als Estats Units, [[Royal Gorge Bridge]], amb una altura superior: 321  m.
 
El projecte fou fruit de la col·laboració de diversos [[enginyeria de camins, canals i ports|enginyers de camins, canals i ports]] del grup [[SETRA]], dirigits per [[Michel Virlogeux]], que van estudiar, durant anys diverses solucions. Les 5 solucions finalistes foren posteriorment depurades paisatgísticament per diverses enginyeries i estudis d'[[arquitectura]], i finalment va ser escollida l'opció depurada per l'enginyeria anglesa [[Ove-Arup]] i l'estudi d'arquitectura de [[Norman Robert Foster|Norman Foster]]. El projecte constructiu va ser desenvolupat per l'estudi [[GREISCH]], encapçalat per l'enginyer [[Jean Marie Crémer]].
El pont serà de peatge, en principi, fins a l'any [[2080]], sota concessió de la ''Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau'', que va finançar les obres. Les seves tarifes seran variables segons l'època de l'any.
 
Les 7 piles són de [[formigó]] i presenten una secció en caixó variable, que es desdobla en dos caixons, passada ja mitja altura, que acaben convergint al seu cap. D'aquesta manera es minimitzen els moviments de la pila al cap, requeriment fonamental per l'efectivitat de l'atirantament. Al peu, la secció mesura aproximadament 17 metres en el sentit longitudinal del pont i 27 en el seu sentit transversal. Així, la [[inèrcia]] de la pila enfront d'accions longitudinals al tauler arriba a la mitjana dels 910 &nbsp;m<sup>4</sup>. Les piles, s'eleven gairebé 89 &nbsp;m per sobre de la rasant, d'on surten 11 tirants per costat.
 
El tauler és d'[[acer estructural]] S355J2G3 i té una amplada de 32 &nbsp;m i un cantell constant de 4.,20 &nbsp;m. La secció és tricel·lular amb una àrea de 1.152 &nbsp;m<sup>2</sup> i la seva flexió transversal és reduïda mitjançant unes gelosies transversals d'acer que es van succeint periòdicament. La plataforma alberga dos carrils per sentit, de 3.,5 &nbsp;m d'amplada, dues vorades de 3 &nbsp;m d'amplada i una mitjana de 4.,5 &nbsp;m travessada pels tirants.
 
El traçat en planta presenta una lleugera [[curvatura]] per permetre als ocupants dels vehicles una bona panoràmica del pont. En alçat, la calçada presenta un pendent constant del 3.,025&nbsp;% (baixada en direcció Clermont-Ferrant).
 
La barrera de peatge té 18 vies amb coberta [[CERACEM]], material procedent de les tecnologies del Formigó Especial Industrial (Béton Spécial Industriel: BSI)