Efectes especials: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) |
||
Línia 16:
Una altra gran innovació en el món dels efectes especials es va introduir a partir de l'any 1907, quan els cineastes comencen a utilitzar la tècnica de la "pintura en mat", que consistia a pintar un escenari inexistent en la realitat i introduir-lo perfectament en el muntatge de la pel·lícula. Aquest recurs, no obstant això, no aconsegueix la seva època daurada fins a l'arribada del [[technicolor]]. ''El Mago de Oz'' (1939) és un gran exemple de l'ús aquest efecte especial.
Aquesta tècnica perdura encara avui, ja que, encara que de manera digital, es mostra pràcticament en totes les pel·lícules sense importar el seu gènere.<ref name="Breve01">«Breve Historia de los Efectos Especiales en el cine en 10 películas». ''maquinasfx.com''. Consultado el 4 de noviembre de 2018.</ref>
A més, cal dir que en aquest film de la MGM, també es comença a fer ús de goma-escuma o [[làtex]] per a caracteritzar als personatges, agregant-los nassos, orelles i altres parts del cos.<ref>Paroli, Fiorentina (Octubre de 2014). «Efectos digitales vs. efectos prácticos». ''Octubre de 2014''.</ref>
Línia 23:
Una altra figura important en els inicis dels efectes especials va ser [[Eugen Schüfftan]], qui va realitzar els efectes especials del llargmetratge [[Metropolis (pel·lícula)|Metropolis]] (1927). En la pel·lícula, no sols la ciutat en miniatura, sinó que va crear el [[Procés Schufftan]], que va permetre als actors interactuar amb aquest nou mitjà.
Les miniatures van permetre als directors recrear escenaris a escala en les seves pel·lícules, construint objectes i llocs que haurien estat massa cars d'haver-los fet a grandària real, i posar-los prou prop de la cambra o amb fotogrames a gran velocitat perquè semblessin reals. Això va permetre també als directors expandir la seva imaginació i crear veritables ciutats futuristes. Per a donar-los vida a aquestes ciutats van crear efectes pràctics amb miralls. El procés passava per inclinar un mirall a 45è davant de la cambra per a reflectir la miniatura. Després, es llevava una de les seccions de la superfície del reflex perquè els actors, que estan en l'estudi darrere del mirall, poguessin ser vists a través del cristall “net”. Amb un més que cuidat joc de llums, les miniatures reflectides havien de coincidir amb l'escenari en miniatura perquè la cambra pogués capturar totes dues perfectament.<ref
==== A ''King Kong'' ====
Línia 32:
==== Steven Spielberg ====
L'any 1975, [[Steven Spielberg|Spielberg]] roda la pel·lícula [[Tauró (pel·lícula)|Tiburon]]. Per a això, necessita construir un tauró animatrónics capacitat per a funcionar en l'aigua. Amb l'ajuda de Bob Mattey i gràcies a l'enginyeria, van crear l'animal fals. Malgrat haver-ho construït, la deterioració que va sofrir pel contacte amb l'aigua i la dificultat de manejar-lo, van obligar al director a, en comptes de mostrar-lo completament, insinuar-lo amb l'ajuda d'altres recursos com l'edició la intensificació de la música.<ref name="Breve">«Breve Historia de los Efectos Especiales en el cine en 10 películas». ''maquinasfx.com''. Consultado el 30 de noviembre de 2018.</ref>
No intimidat per les dificultats per a rodar ''Tauró'', Spielberg va tornar a utilitzar animals animatrónics en la seva pel·lícula de 1993 ''Jurassic Park''. Al costat de la animatrónica, els marionetistas i els homes disfressats, va anar així possible donar vida als dinosaures del parc juràsic. Encara que, cal dir que el director també es va ajudar ja d'una mica de treball digital en la postproducció per a això.
==== Rick Baker ====
Els [[anys 1980]] van ser la dècada de l'auge dels efectes pràctics, que van arribar al cim del refinament. Especialment, va haver-hi un auge en l'art del maquillatge de caracterització, sobretot al cinema de terror. Una de les pel·lícules més representatives d'això és Un home llop americà (John Landis, 1981). En aquest film, [[Rick Baker]] es va encarregar de la caracterització de l'home que es transforma en llop, arribant així a guanyar un [[Oscar]] al millor maquillatge. Baker, amb aquella transformació, es pot dir que va crear escola i va ser pioner de grans caracteritzacions posteriors com la dissenyada per Rick Bottin en The Howling.<ref
=== Efectes digitals ===
Entrats els anys 1990, els efectes pràctics comencen a sofrir la competència del digital (com va succeir en ''Jurassic Park'', es comencen a combinar amb ells).<ref
Així, gràcies a les noves tecnologies i a les millores en computació, els efectes digitals comencen a tenir gran protagonisme (encara que els pràctics no arriben a desaparèixer totalment).
Línia 50:
==== Peter Jackson ====
Un altre dels emblemes en efectes especials va ser [[Peter Jackson]], el creador dels efectes en [[El senyor dels anells]] (inicis dels anys 2000). En aquesta, de nou, es combinen efectes especials digitals (per a crear personatges com Gollum) i pràctics (en els maquillatges, miniatures, pròtesis, etc).<ref
Quant als pràctics, per a crear la sensació que els Hobbits eren més petits que els altres individus, es va usar la tècnica tradicional trucada "perspectiva forçada". Aquesta consisteix a allunyar de la cambra al personatge que ens interessa minimitzar. Pel fet que la càmera no detecta l'espai que hi ha entre personatges, es crea una il·lusió òptica.<ref>«Efectos Especiales». ''webs.ucm.es''. Archivado desde el original el 10 de diciembre de 2018. Consultado el 3 de diciembre de 2018.</ref>
Línia 109:
El fer que els objectes semblin moure's a l'inrevés era alguna cosa que també podia realitzar-se amb la cambra, ja des de [[1899]], movent la [[pel·lícula]] en sentit invers a l'habitual; però, tots aquests efectes, avui dia, s'aconsegueixen igual amb una copiadora òptica, dispositiu que permet separar la pel·lícula negativa de la positiva —en comptes d'obtenir-los per contacte— durant el procés de copiat.
La imatge del [[negatiu]] es projecta fotograma a [[Fotograma (cinema)|fotograma]] mitjançant un sistema de lents per a caure sobre el fotograma del positiu, la qual cosa permet que es puguin incorporar altres lents, filtres, o caixets entre les dues pel·lícules per a alterar la imatge segons vulguem.<ref name="https">https://www.ecured.cu/Efectos_Especiales#T.C3.A9cnicas_y_tipos_de_efectos_especiales</ref>
=== Efectes de muntatge ===
Línia 132:
Un altre tipus d'efectes són els que realitzen la presa de diverses formes diferents. En la més simple d'aquestes, una màscara negra (o caixet) es posa davant de l[[Objectiu|'objectiu]], o dins de la cambra, per a evitar que part de la pel·lícula s'impressioni. Després es filma un altre motiu, impressionant-lo just sobre l'àrea dels [[Fotograma (cinema)|fotogrames]] que no ha estat impressionat, usant un contra caixet que cobreix just l'àrea que es va impressionar en la primera exposició.<ref>Artículo: Efectos especiales. Disponible en: Softonic. Consultado el 24 de agosto de 2012.</ref>
Tals efectes daten també dels orígens del cinema. Van ser inventats per dos dels seus pioners, G. A. Smith i [[Georges Méliès]], i posteriorment perfeccionats per [[Edwin S. Porter|Edwin Porter]] i per [[Norman Dawn|Norman O. Dawn]], que va ser l'inventor del caixet sobre cristall (en el qual es dibuixa el fons que es vol veure incrustat sobre la imatge).<ref
== Incrustacions en moviment ==
Línia 139:
Es van idear diverses formes d'incrustació en moviment. En el bàsic, els actors es graven davant d'una pantalla amb un color apropiat, filmació de la qual s'obté una silueta negra en moviment que es pot incrustar sobre el fons gravat per separat quan els dos es combinen al final en el copiat. Hi ha moltes variacions complexes d'aquest procés bàsic, però normalment és una pantalla blava —el [[Croma|chroma]] key— la que es col·loca darrere dels actors.
Una forma més senzilla d'aconseguir el mateix efecte, molt utilitzada en les dècades de [[1930]] i [[1940]] era la retroprojecció. Consisteix a filmar primer el fons, que després es projecta des de darrere sobre una pantalla gran translúcida, amb un projector sincronitzat amb la càmera que filma als actors davant d'aquesta pantalla (es coneix vulgarment com a transparència). Un mètode alternatiu emprat des de [[1969]] és la projecció des de davant dels actors, sobre una pantalla especial col·locada darrere d'ells, que reflecteix la llum direccionalment. La part de l'escena que cau sobre els actors no es registra en la pel·lícula perquè és marcadament menys lluminosa que les parts de l'escena al seu voltant que reflecteix la pantalla.<ref
== Maquillatge ==
| |||