Diferència entre revisions de la pàgina «Nomenclatura binomial»

m
m (bot: - com Carolus Linnaeus, + com a Carolus Linnaeus,)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils Advanced mobile edit
Linnaeus aconseguí unificar amb el seu sistema de classificació i nomenclatura els diversos sistemes utilitzats anteriorment. És per això que es consideren invàlids tots aquells noms científics definits abans de l'1 de gener de 1758, data de publicació a Estocolm de la desena edició de la seva obra ''Systema Naturae''. En aquesta obra, recollí 63 gèneres i 556 espècies d'aus. El sistema taxonòmic linneà es basa en la nomenclatura binomial de les espècies, segons el qual el nom científic de cada espècie consta d'un gènere (genus), un nom o un adjectiu substantivat amb la inicial escrita en majúscula, i d'un epítet específic, un adjectiu o un nom en genitiu (epònims) escrit sempre en minúscula. Així mateix, el nom ha de ser escrit en cursiva. Un mateix gènere inclou un grup d'espècies properes entre elles i suficientment diferents de la resta.
 
Contràriament al gènere, que ha de ser únic i no pot repetir-se mai, l'epítet específic sí que pot ser el mateix per diferents espècies que pertanyin a diversos gèneres (per exemple: ''Lanius minor, Phoenicopterus minor'' o ''Dendrocopos minor''). La forma binomial ha d'anar acompanyada del nom i cognom de l'autor i la data en què en publicà la forma binomial de nomenclatura. Si l'espècie actualment pertany a un gènere diferent de l'original, es fa constar el nom de l'autor original entre parèntesis annexat al nom actual de l'espècie. Per exemple, en el cas del pit-roig: ''Erithacus rubecula'' (Linnaeus, 1758) que va ser descrita per Linnaeus com ''Motacilla rubecula'' i posteriorment el gènere va ser modificat pel naturalista francès Georges Cuvier. Amb aquesta fórmula s'han descrit, modificat i reclassificat és de 50.000 noms científics d'ocells fins a l'actualitat.
Contràriament al gènere, que ha de ser únic i no pot repetir-se mai,
 
l'epítet específic sí que pot ser el mateix per diferents espècies que pertanyin a diversos gèneres (per exemple: ''Lanius minor, Phoenicopterus minor'' o ''Dendrocopos minor''). La forma binomial ha d'anar acompanyada del nom i cognom de l'autor i la data en què en publicà la forma binomial de nomenclatura. Si l'espècie actualment pertany a un gènere diferent de l'original, es fa constar el nom de l'autor original entre parèntesis annexat al nom actual de l'espècie. Per exemple, en el cas del pit-roig: ''Erithacus rubecula'' (Linnaeus, 1758) que va ser descrita per Linnaeus com ''Motacilla rubecula'' i posteriorment el gènere va ser modificat pel naturalista francès Georges Cuvier. Amb aquesta fórmula s'han descrit, modificat i reclassificat és de 50.000 noms científics d'ocells fins a l'actualitat.
 
Així mateix, Linnaeus establí una classificació jeràrquica de tots els organismes en un sistema taxonòmic jeràrquic que considerava els següents nivells de classificació (en sentit decreixent): regne, fílum, classe, ordre, família, gènere, espècie, subespècie i varietat (si s'escau). Cadascun d'aquests nivells jeràrquics pot contenir subdivisions i supradivisions (per exemple, podem trobar subfílum, supraclasse, subclasse, superordre, etc.). Als estudis tradicionals de descripció dels taxons, com són els d'anatomia (bec, potes, etc.), de patrons de coloració de les plomes i de zoogeografia, s'hi compta també en l'actualitat l'estudi de la biologia molecular i molt especialment del material genètic. És a partir de la caracterització de cada varietat biològica que es categoritzen les diverses espècies i subespècies i aquestes s'incorporen o es redefineixen en la classificació taxonòmica. La classificació de les espècies és, doncs, un sistema dinàmic i en constant ajustament.