Revisió del 01:44, 3 nov 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.783.639 edits m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi ← Edició anterior		Revisió del 18:37, 15 des 2019 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.124 edits mCap resum de modificació Etiqueta: edició visual: canviat Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula instrument musical}} [[Fitxer:Clavicordi, de Johann Christ Haazer.jpg\|miniatura\|Clavicordi atribuït al constructor Johann Christ Haazer, St. Petri in BudiBin, any 1728, MDMB 466, al fons del [[Museu de la Música de Barcelona]]]] El '''clavicordi''', '''monocord''' o '''monocordi'''<ref>~~http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0156891~~{{GEMUS\|160\|monocord}}</ref> és un instrument musical europeu de [[Teclat (música)\|teclat]], de corda percudida, amb el so molt feble. Cal no confondre aquest instrument amb el [[clavicèmbal]] o clavecí, l'[[espineta]] o el [[virginal]].<ref>{{GEC\|0091105}}</ref><ref>{{~~ref-llibre~~GEMUS\|~~títol = Gran Enciclopèdia de la Música\|capítol = clavicordi\|urlcapítol = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEM-~~164~~.xml~~}}</ref> Les tecles del clavicordi són simples palanques que quan es toquen percudeixen la corda amb una petita pua de [[metall]] que té inserida a l'altre extrem. Aquesta pua determina la llargada de la corda en dividir-ne la longitud. La longitud entre el pont i la pua determina l'altura o [[freqüència]] del [[so]]. Hi ha la possibilitat que l'intèrpret faci un petit [[vibrato]] per mitjà d'un efecte amb el dit (anomenat "''bebung"'', en [[alemany]]): consisteix a fer variar la força amb què es manté premuda la tecla mentre la pua fa contacte amb la corda. Quan la pua abandona la corda, aquesta deixa de sonar i té una [[corba d'extinció]] ràpida. El clavicordi presenta ''resposta al tacte'': segons la força de l'atac, varia la intensitat del so, encara que aquesta sempre sigui dèbil. A partir del mecanisme del clavicordi, que permet tocar amb diferents intensitats entre piano (fluix) i el forte (fort), al voltant de [[1700]], [[Bartolomeo Cristofori]] va crear a [[Florència]] el [[pianoforte]] (que aviat va originar l'actual [[piano]]), el qual va fer que caiguessin en desús els seus dos antecessors, el clavicordi i el [[clavicèmbal]]. A Barcelona antigament va haver-hi un taller dissenyador de clavicordis anomenat "Manuel Bordas".<ref>{{ref-publicació \|cognom= \|nom= \|article= \|url~~= \|llengua= \|consulta~~= \|publicació=Butlletí dels museus d'art de Barcelona \|volum=vol.IV \|exemplar=n.32 \|data=febrer de 1936 \|pàgines=7 }}</ref> Alguns clavicordistes són [[Maria Anna Mozart]], [[Eileen Joyce]], [[Charlotta Seuerling]], [[Elizabeth de la Porte]] i [[Isolde Ahlgrimm]]. == Referències ==

Clavicordi: diferència entre les revisions