Tió de Nadal: diferència entre les revisions

El '''tió de Nadal''' (també dit simplement '''tió''', '''tronc(a) de Nadal''', '''soca''' o '''xoca''') és un dels elements de la [[mitologia catalana]] i [[mitologia aragonesa|aragonesa]] i una tradició molt arrelada a [[Catalunya]], [[Aragó]]<ref>[http://www.infoaragon.net/informacion/Sociedad-y-tradiciones/Festividades/Tronca-de-navidad.php La Tronca de Navidad]</ref> (on es diu en [[aragonès]] ''tronca'', ''toza'' o ''tizón de Nadal/Navidat''), [[Occitània]] (on es diu en [[occità]] ''cachafuòc'' o ''soc de Nadal'') i [[Andorra]]. Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aplegaraconseguir un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal,. normalmentNormalment el 8 de desembre, dia de la Puríssima Concepció, se'les col·loca en algun racó de casa amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un tros de suro, o una caixa, de mides diferents segons convingui per l'espai i mides dels regals, que haurà de cagar.<ref name="gencat1308">{{citar ref |títol =Festes d'arbres |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=5ad2352101fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Agost 2013 }}</ref>

Pels volts del dia de la [[Puríssima]] ([[8 de desembre]]), es comença a donar menjar cada dia al tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred. Al Tiótió li agraden les mateixes coses que als [[Perissodàctil|animals de peu rodó]] (excepte la palla), fruita, verdura, serradures oi ous, i tot se li ofrena cru. També se li dónadona aigua. En realitat, hi ha múltiples tradicions locals que a vegades prefereixen uns aliments o uns altres.

El tió es fa cagar per la [[Nit de Nadal]] o el mateix dia 25 de desembre, abans o després de l'àpat familiar. A les cases amb llar de foc hi ha qui hi posa el tió una estona abans de fer-lo cagar, o mentre ho fa, ja que per cagar ha d'estar encès. Però avui en dia, com que a la majoria de les cases no hi ha llar de foc, ja no se ls'encén.

Per fer-lo cagar, generalment s'envia la mainada a resar o a cantar nadales a un altre espai de la casa. Tot seguit se'l colpeja per torns o tots plegats al ritme de la cançó o vers oportú, dels quals existeixen múltiples variants. Aquest procediment es repeteix fins que el tió no caga més o bé fins que caga algun objecte que així ho indica, com una [[arengada]] ben salada, [[carbó]], un [[all]], o una [[ceba]], o bé es pixa a terra.

Tradicionalment, el tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els [[Tres Reis Mags d'Orient|Reis]]) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i [[Diada de Sant Esteve|Sant Esteve]], com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc. Actualment, però, ha pres importància en algunes llars, on és qui obsequia a la mainada o a tota la família amb els principals regals de Nadal, grossos o petits, a més dels obsequis tradicionals. Per a aquesta avinentesa hom acostuma a alçar el tió recolzant-lo en dues o més cadires o peces que permetin que cagui objectes més grossos.

A més dels tions propis hom n'estableix a casa de familiars, com ara a cals avis, oncles, etc., de manera que els infants poden arribar a fer cagar més d'un tió. Quan els mateixos nens no poden fer-los cagar tots, s'actua semblantment al matí de reisReis en qualsevol dels dies successius (aprofitant normalment alguna de les reunions familiars que es produeixen, com [[Diada de Sant Esteve|Sant Esteve]] o dies subsegüents) i la xicalla troba els regals que els han estat cagats pel tió el dia 24 o 25.