Diferència entre revisions de la pàgina «Color»

91 octets eliminats ,  fa 3 mesos
→‎Colors primàries: Colors en masculí
(→‎Colors primàries: Colors en masculí)
=== Color dels objectes ===
[[Fitxer:Optical grey squares orange brown.svg|miniatura|Els discs taronja i bru tenen el mateix color objectiu i estan envoltats del mateix to de gris. Basant-se en les diferències de context les persones perceben el que hi ha al voltant amb diferents reflectàncies, i es poden interpretar els colors com a diferents categories de color. ]]
elEl color d'un objecte depèn de les característiques físiques de l'objecte en el seu context ambiental i de les característiques de la percepció en l'ull i en el cervell. Físicament, els objectes tenen el color de la llum que és reflectida per la seva superfície, la qual normalment depèn de l'espectre lumínic i de la il·luminació incident, així com, potencialment, dels angles d'il·luminació i vista. Alguns objectes no sols reflecteixen la llum, també transmeten o emeten llum per si mateixos, la qual cosa contribueix també a el color. I la percepció de l'observador del color de l'objecte depèn no sols de l'espectre de la llum que emet la seva superfície, sinó també del context de colors, de manera que el color tendeix a ésser percebuda com a relativament constant: la qual és, relativament independent de l'espectre lluminós, l'angle de visió, etc. Aquest efecte és conegut com a '''''constància del color'''''.
 
* La llum que arriba a una superfície [[opac]]a es pot [[Reflexió|reflectir]] especularment, tal com fan els [[mirall]]s, [[Dispersió (física)|dispersar]] (això és, reflectida amb dispersió difusa) o [[absorció (radiació electromagnètica)|absorbir]]; o combinacions d'aquestes.
D'un punt de vista teòric, un cercle cromàtic de dotze colors estaria format per les tres [[color primari|colors primàries]]; entre aquestes, se'n situarien les tres secundàries i entre cada secundària i primària la terciària que s'origina de la seva unió. Així, en activitats de síntesi additiva, es poden distribuir els tres primàries, cian, magenta i groc separades en el cercle; enmig entre cada dos primàries, la secundària que formen aquestes dos; entre cada primària i secundària, es posaria la terciària que s'origina en la seva barreja. Així, tenim un cercle cromàtic de síntesi additiva de dotze colors. Es pot fer el mateix amb les tres primàries de síntesi sostractiva i arribaríem a un cercle cromàtic de síntesi sostractiva, on els colors primàries són el cian, el magenta i el groc.
 
=== Colors secundàriessecundaris ===
Al mig de les tres colors primàries, tenim les tres [[color secundari|colors secundàriessecundaris]], que en barreja additiva són el cian, el magenta i el groc (CMY). En la barreja sostractiva, els colors secundàries són el vermell el verd i el blau (RGB). Si ens fixem bé, ens adonem que els colors primàries en la barreja additiva són les secundàries en la barreja sostractiva, i al contrari, els colors primàries en la barreja sostractiva són les secundàries en la barreja additiva.
 
=== Colors terciàriesterciàris ===
Per a completar les dotze colors de la roda de color, les [[color terciari|colors terciàriesterciaris]] són les que estan situades al mig d'una color primària, i els resultants de barrejar una color primària amb una color secundària adjacent.
 
=== Colors elementals ===
|}
 
=== Colors complementàriescomplementaris ===
En el cercle cromàtic, s'anomenen [[color complementari|colors complementàriescomplementaris]] o colors oposadesoposats als parells de colors situadessituats diametralment oposadesoposats en la circumferència, unidesunits pel seu diàmetre. En situar juntesjunts i no barrejadesbarrejats colors complementàriescomplementaris, el contrast que s'aconsegueix és màxim.
 
La denominació ''complementàriacomplementari'' depèn en gran manera del model de cercle cromàtic emprat. Així, en el sistema RGB (de l'anglès Red, Green, Blue, 'vermell', 'verd', 'blau'), lael complementàriacomplementari del color verdaverd és el color magenta, el del blau és el groc i el vermell el cian. En el model de color RYB (Red, Yellow, Blue = 'vermell, groc, blau') que és un model de síntesi sostractiva de color, el groc és el complementari del violeta i el taronja el complementari del blau. Avui en dia, els científics saben que el conjunt correcte és el [[model CMYK]], que utilitza cian en lloc del blau i magenta en lloc del vermell.
 
En la [[teoria del color]], es diu que duesdos colors es denominen ''complementàriescomplementaris'' si, en ésser barrejadesbarrejats en una proporció donada, el resultat de la barreja és unaun color neutral (gris, blanc, o negre).
 
== Contrasts de color ==
[[Johannes Itten]] (1888-1967), pintor, pedagog artístic i mestre de la [[Bauhaus]], va definir set contrasts de color en el seu llibre ''The Art of Color''. És el més simple dels set contrasts, consisteix a utilitzar un mínim de tres colors ben diferenciadesdiferenciats, ben saturadessaturats i oposadesoposats. El contrast més fort l'aconseguim amb lesels tres colors primàriesprimaris, el blanc i el negre. A mesura que ens allunyem de lesdels tres colors primàriesprimaris, disminueix la força del contrast de colors en si.
 
[[Fitxer:Colorensi.png|150px|Contrast de color en si.]]
 
=== Contrast de càlid-fred ===
elEl color més [[color càlid i fred|càlidacàlid]] és el roig i el color més fredafred és el blau-verd. El groc i el carabassa, el vermell i el violat-vermell són consideradesconsiderats colors càlidescàlids, i el groc verdós, el verd, el blau, l'indi i el violat són consideradesconsiderats colors fredesfreds. S'ha d'utilitzar unaun color càlidacàlid i unaun de fredafred, que tinguin el mateix valor de lluminositat. LaEL mateixamateix color violadaviolat apareix com a color càlidacàlid si lael contrastem amb el blau, i com a color fredafred si lael comparem amb el vermell.
 
[[Fitxer:Calid-fred.png|150px|Contrast de càlid-fred.]]
 
=== Contrast de complementàries ===
Si utilitzem duessdos colors oposadesoposats en la roda de color, tenim el contrast més fort de to, el contrast de complementàriescomplementaris. El contrast de complementàriescomplementaris crea un límit vibrant entre lesels duesdos colors. En lletres, dificulta la seva lectura del tot.
 
[[Fitxer:Contrastdecomplementaris.png|150px|Contrast de complementaris]]
 
=== Contrast simultani ===
Per contrast simultani, entenem l'efecte que ens produeix unaun color poc saturadasaturat al costat d'unaun color purapur. El nostre ull intenta convertir-lalo en lael seu complementàriacomplementari. Així, unaun mateixamateix color neutraneutre, lael podem percebre diferent, en funció del color que té al seu voltant.
 
[[Fitxer:Contrast-simultani.png|320px|Contrast simultani.]]
=== Contrast de qualitat ===
[[Fitxer:Constrastdequantitat.png|150px|Contrast de quantitat]] [[Fitxer:Contrastdequantitat2.png|150px|Contrast de quantitat]]
És el contrast que es percep d'unaun color purapur i saturadasaturat, al costat d'unaun altraaltre poc saturatasaturat. Conservant la mateixa lluminositat i la mateixa tonalitat. El contrast de quantitat consisteix a utilitzar més o menys quantitat d'unaun color per a aconseguir un determinat efecte. UtilitzadesUtilitzats amb la mateixa proporció, hi ha colors que destaquen sobre d'altres, Goethe va fer unes relacions numèriques de cada color. Els valor que correspon al groc és 9, al taronja 8, al vermell 6, al violat 3, al blau 4 i al verd 6.<ref>{{ref-llibre|cognom=Itten |nom=Johannes |títol=Art de la Couleur |editorial=Dessain et Tolra|edició=Edition abrégée|lloc=Allemagne|data= 2001|isbn=2-04-021788-6}}</ref>
 
== Efectes psicològics de elsdels colors ==
{{AP|Simbologia dels colors}}
 
LesEls diferents colors ens produeixen sensacions, moltes d'aquestes de manera natural, i d'altres les hem apreses culturalment i no són les mateixes per als països occidentals que per als països orientals.<ref>{{ref-llibre|cognom=Heller |nom=Eva |títol=Psicología del color |editorial=Editorial Gustavo Gilo,S.A.|lloc=Munich|data= 200|isbn=84-252-1977-9}}</ref>
 
; [[Blanc]]: El blanc simbolitza la puresa, la innocència, la netedat. Encara que no se li associa cap concepte negatiu en la cultura occidental, en les cultures orientals, significa la mort.
 
; [[color blau|Blau]]:el color blavablau és lael que més persones defineixen com a lael seu color preferidapreferit. És el color del cel, de la mar, de l'aigua, de la llunyania. Culturalment, s'associa amb el fred. Té un efecte relaxant. Es diu que el color més fredafred és el blau verdós.
 
; [[Groc]]:És el color del sol, de l'or i també del sofre. És unaun color molt lluminosalluminós i, per una banda, ens produeix alegria i diversió, però també s'associa amb la traïció, amb l'enveja i amb la gelosia.
 
; [[Negre]]:El negre és el color de la foscor, de la nit. En la cultura occidental, s'associa a la mort, al dol, al misteri i a l'ocult. D'altra banda, és el color que representa l'elegància, el poder. El negre és l'absència de color.
 
; [[Porpra]]:elEl color porpra era el color més caracar d'aconseguir, s'extreia a partir d'uns mol·luscs, i n'era necessària una gran quantitat. Era el color quasi exclusivaexclusiu de la reialesa i les celebracions religioses. L'associem amb el poder, la reialesa. És unaun color que es troba poc en la natura.
 
; [[Color taronja|Taronja]]:És el color de la diversió i del [[budisme]]. Agafa propietats de elsdels colors que lael formen (vermell i groc), però més suavitzades. S'associa amb la festa, la seguretat, l'excitació i la joventut.
 
; [[Verd]]:elEl color verdaverd és el color de la natura. S'associa amb l'equilibri, amb la natura i amb l'esperança. És unaun color que ens calma, relaxa i fa baixar la tensió arterial.
 
; [[roig|Vermell]]:És el color de la sang, del foc i de la vitalitat. Representa la passió, la sexualitat i l'erotisme. És unaun color excitant, dinàmic. Es diu que fa pujar la tensió arterial; com aspecte negatiu, pot conduir a l'agressivitat.
 
== Models de color ==
8.718

modificacions