Revisió del 23:05, 30 ago 2019 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m bot: - reactivitat o el que és el mateix són + reactivitat o, cosa que és el mateix, són ← Edició anterior		Revisió del 13:07, 16 des 2019 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.124 edits mCap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: La '''mal·leabilitat''' és la propietat [[física]], que juntament amb la [[ductilitat]], indica la capacitat ~~d'un [[cos (física)\|cos]] o~~ d'un [[material]] (especialment [[metall]]s) de ser fàcilment deformable. Essense ~~diferencia d'aquella en què~~trencar-se. ~~mentre~~Mentre la ductilitat es refereix a l'obtenció de fils en estirar el lingot, la mal·leabilitat permet l'obtenció de ~~fines~~ làmines de material.<ref ~~sense~~name="gec">{{GEC\|0121267}}</ref> ~~trencar-se.~~El Nograu hide hamal·leabilitat ~~cap~~depèn ~~mètode~~del ~~per~~material, ala ~~quantificar~~temperatura ~~cap~~i dela ~~les~~corba ~~dues propietats~~esforç-deformació.<ref ~~El terme prové del [[llatí]]~~ name="~~''malleum''~~gec" ~~que significa martell.~~/> El mot prové del [[llatí]] ''malleum'' que va donar el català [[mall]] o martell gros. Fins al desenvolupament del [[laminador]] industrial per fer [[xapa\|xapes]], utilitzables en premses d'embotiment, el martelleig en calent principalment de l'[[aram]] era la única tècnica. Fins a la revolucó industrial, era l'ofici manual del [[calderer]], de vegades amb l'ajuda d'un [[Martinet (farga)\|martinet]], actuat per un molí hidràulic.<ref>{{Ref-publicació\|cognom=Corominas i Camp\|nom=Ramon\|article=L’antic i desaparegut ofici de calderer, documentat a Berga des del segle XVI\|publicació=L'Erol\|url=https://core.ac.uk/download/pdf/39118967.pdf\|data=\|pàgines=42-45\|format=pdg}}</ref> Aquesta propietat es tradueix en una escassa reactivitat o, cosa que és el mateix, són poc susceptibles de corroir-se i rovellar-se el que els dóna un aspecte de docibilitat. Un clar exemple són l'[[Estany (element)\|estany]] i el [[coure]], es troben entre els elements 24 i 35 de la [[taula periòdica]]. == Metalls i aliatges mal·leables ==▼ L'[[element químic\|element]] que es considera més mal·leable és l'[[or]], que es pot estendre fins a làmines d'un gruix d'una deumil·lèsima de [[mil·límetre]]. L'[[alumini]] també presenta, en menor mesura, aquesta característica, havent-se popularitzat el [[paper d'alumini]] com embolcall conservant per a [[aliment]]s així com per a la fabricació de [[bric]]s. L'[[Estany (element)\|estany]] i el [[coure]] eren els materials tradicionals. L'[[element químic\|element]] que es considera més mal·leable és l'[[or]], que es pot estendre fins a làmines d'un gruix d'una deumil·lèsima de [[mil·límetre]]. Aixó el fa molt apte per [[dauradura\|daurar]] objectes per a raons decoratius, tot utilitzant molt poc de [[primera matèria]] cara. L'[[alumini]] també presenta una mal·leabilitat alta, tot i menor que l'or i permet fabricar «[[paper d'alumini]]» amb multiples aplicacions en l'indústria de l'embalatge. ▲== Metalls mal·leables == Els '''metalls mal·leables''' són els [[metall]]s caracteritzats per ser molt dòcils al tacte, és a dir, que poden ser doblegats o tallats exercint-los certa pressió, el que els dóna una gran utilitat per a moltes fins tecnològics especialment per a [[soldadura\|soldadures]]. Altres metalls amb una mal·leabilitat considerable són la [[plata]], el [[coure]], l'[[iterbi]], el [[cadmi]], el [[platí]], l'[[Estany (element)\|estany]], l'[[Indi (element)\|indi]], el [[Pal·ladi (element)\|pal·ladi]], el [[magnesi]], el [[calci]], el [[níquel]], l'[[estronci]], el [[ferro]] i l'[[or]]. Metalls amb una mal·leabilitat considerable són l'[[argent]], el [[coure]], l'[[iterbi]], el [[cadmi]], el [[platí]], l'[[Estany (element)\|estany]], l'[[Indi (element)\|indi]], el [[Pal·ladi (element)\|pal·ladi]], el [[magnesi]], el [[calci]], el [[níquel]], l'[[estronci]], el [[ferro]] i l'[[or]]. A més dels metals purs, rarament uilitzats en aplicacions industrials, s'han desenvolupat [[aliatge]]s que augmenten la mal·leabilitat, com ara els diferents [[acer]]s, on el ferro és l'element majoritari. == Referències == {{referències}} == Bibliografia == Linha 14 ⟶ 18: {{esborrany de física}} {{autoritat}} {{ORDENA:Malleabilitat}} ~~<!--ORDENA generat per bot-->~~

Mal·leabilitat: diferència entre les revisions