Berenguer I d'Itàlia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m Antroponímia |
||
Línia 71:
Com a emperador, Berenguer va voler intervenir en els assumptes de fora del [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|regne d'Itàlia]]. Fins i tot va participar en un elecció episcopal de la [[bisbat de Lieja|diòcesi de Lieja]]. Després de la mort del bisbe Esteve l'any [[920]], Herman I, [[arquebisbe de Colònia]], representant els interessos germànics al [[Ducat de Lotaríngia]], va tractar d'imposar el seu candidat, Hildui, com a successor. Se li va oposar [[Carles III de França]], que va convèncer el Papa [[Joan X]] perquè excomuniques Hildui. Aleshores, Richer, un altre monjo, va ser escollit amb el suport del Papa i l'emperador.
En els seus últims anys de regnat, la seva esposa va ser acusada d'infidelitat, un càrrec força comú en aquells temps contra les dones dels reis que es trobaven en declivi. Va ser enverinada i Berenguer es va tornar a casar amb Anna, filla de [[Lluís III el Cec|Lluís el Cec]] i possiblement néta de [[Lleó
El [[915]], Berta, la filla gran de Berenguer, es va convertir en abadessa de [[San Salvatore]] de Brescia. L'any [[917]], Berenguer va donar al monestir el privilegi de construir fortificacions. Adalbert d'Ivrea, que havia estat casat amb Gisela, filla de Berenguer, fins a la mort d'aquesta, havia estat un dels principals rivals interns després del fracassat intent de Lluís de Provença d'apoderar-se del regne. Entre els anys [[917]] i [[920]], va demanar ajut a [[Hug d'Arle]] per deposar Berenguer, oferint-li el tron. Hug va envair Itàlia junt amb el seu germà Bosso, avançant fins a Pavia, on Berenguer els va derrotar i sotmetre. Malgrat tot, els va permetre marxar lliurement d'Itàlia.
| |||