Primera Croada: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Komnenos-Isaac-Arms.svg|15px|border|BizantinsRomans d'Orient]] [[Imperi Romà d'Orient]]<br />

general1= [[Fitxer:Milano-Stemma_2.svg|15px|República de Gènova]] [[Guillem Embriaco]] <br />[[Fitxer:Blason Lorraine.svg|15px|Lorena]] [[Godofreu de Bouillon]]<br />[[Fitxer:Blason Languedoc.svg|15px|Llenguadoc]] [[Ramon IV de Tolosa]] <br />[[Fitxer:Blason Blois Ancien.svg|15px|Casa de Blois]] [[Esteve II de Blois]] <br />[[Fitxer:Blason Courtenay.svg|15px|Comtes de Boulogne]] [[Balduí I de Jerusalem]] <br />[[Fitxer:Blason Courtenay.svg|15px|Comtes de Boulogne]] [[Eustaqui III de Boulogne]] <br />[[Fitxer:Blason Nord-Pas-De-Calais.svg|15px|Nord-Pas-de-Calais]] [[Robert II de Flandes]] <br />[[Fitxer:Blason ville fr PuyVelay (HauteLoire).svg|15px|Lo Puèi de Velai]] [[Ademar de Monteil]] <br />[[Fitxer:Armoiries Vermandois.svg|15px|Vermandois]] [[Hug de Vermandois]] <br />[[Fitxer:Blason duche fr Normandie.svg|15px|Normandia]] [[Robert II de Normandia]] <br />[[Fitxer:Coat of Arms of the House of Hauteville (according to Agostino Inveges).svg|15px|Tàrent]] [[Bohemond I d'Antioquia|Bohemond de Tàrent]], <br />[[Fitxer:Coat of Arms of the House of Hauteville (according to Agostino Inveges).svg|15px|Tàrent]] [[Tancred de Galilea|Tancred d'Hauteville]] <br />[[Fitxer:Komnenos-Isaac-Arms.svg|15px|border|BizantinsRomans d'Orient]] [[Aleix I Comnè]] <br />[[Fitxer:Komnenos-Isaac-Arms.svg|15px|border|BizantinsRomans d'Orient]] [[Tatikios]] <br />[[Fitxer:Armoiries Héthoumides.svg|15px|Regne de Cilicia]] [[Constantí I d'Armènia Menor|Constantí I]] |

BizantinsRomans d'Orient:<br />~ 2.000 homes{{sfn|Nicolle|2003|p=21,32}}|

A l'est d'Europa hi havia l'[[Imperi Romà d'Orient]], habitat per cristians que havien seguit durant molt de temps un [[ritu bizantí|ritu]] [[ortodox]] separat, fins que el [[1054]] es produí l'anomenat [[Cisma d'Orient]]. S'ha sostingut que el desig d'imposar l'autoritat de l'Església Romana a l'est pot haver estat un dels objectius de la croada,{{sfn|Asbridge|2004|p=17}} encara que Urbà II, que impulsava la primera croada, mai no es refereix a tal objectiu a les seves cartes durant la campanya croada. Els turcs [[seljúcides]] havien pres gairebé tota [[Anatòlia]] després de la derrota romana d'Orient a la [[batalla de Manazkert]] el [[1071]], amb el resultat que, en vigílies del [[concili de Clermont]], el territori controlat per l'Imperi Romà d'Orient s'havia reduït a menys de la meitat.{{sfn|Treadgold|1997|p=8, gràfica 1}} En el temps de l'emperador Aleix, l'Imperi Romà d'Orient es limitava en gran part a l'Europa balcànica i el serrell nord-occidental d'Anatòlia, i feia front a enemics normands per l'oest i als turcs a l'est. En resposta a la derrota de Manazkert i subsegüents pèrdues romanes d'Orient en Anatòlia el [[1074]], el papa Gregori VII havia demanat als ''milites Christi'' ("soldats de Crist") que anessin a ajudar Bizancil'Imperi Romà d'Orient. Aquesta crida, llargament ignorada (fins i tot va aixecar oposició), ara despertava un gran entusiasme a l'oest d'Europa.{{sfn|Asbridge|2004|p=15–20}}

Fins a l'arribada dels croats, els bizantinsromans d'Orient havien estat lluitant contínuament contra els seljúcides i altres dinasties turques pel control d'[[Anatòlia]] i [[Síria]]. Els seljúcides, que eren musulmans ortodoxos [[Sunnisme|sunnites]], havien governat anteriorment el gran [[Imperi Seljúcida]], però en el temps de la primera croada, estaven dividits en diversos petits estats, després de la mort [[Màlik-Xah I]], el [[1092]]. Màlik-Xah I fou succeït en el [[Sultanat del Rûm]] per [[Kilidj Arslan I]], i a Síria pel seu germà [[Tutush I]], que va morir el [[1095]]. Els fills de Tutush, [[Ridwan|Fakhr al-Mulk Radwan]] i [[Duqaq]] heretaren [[Alep]] i [[Damasc]] respectivament, dividint posteriorment Síria entre emirs antagònics l'un amb l'altre, i també enfrontats amb [[Kerbogha]], l'[[atabeg]] de [[Mosul]].{{sfn|Holt|1989|p=11, 14–15}}

Els prínceps arribaven a Constantinoble amb poc menjar i esperaven rebre queviures i ajut per part d'[[Aleix I Comnè]], l'emperador deromà Bizancid'Orient. Aquest, comprensiblement, no se'n refiava, després de les seves experiències amb la croada popular, i també perquè els cavallers incloïen a les seves files el seu antic enemic normand, en Bohemond, que havia envaït territori bizantíromà d'Orient en nombroses ocasions amb el seu pare, [[Robert Guiscard]], i podia fins i tot intentar organitzar un atac contra Constantinoble mentre eren acampats a fora de la ciutat.{{sfn|Asbridge|2004|p=106}}

La primavera del [[1097]] els croats van marxar cap a la guerra. La seva primera victòria, lluitant al costat dels soldats bizantinsromans d'Orient, va ser a la ciutat de [[Nicea]], que havia estat presa pels turcs [[seljúcida|seljúcides]] uns anys abans. Godofreu i els seus cavallers hi van tenir una petita participació, amb Bohemond comandant el setge.

El setge continuà, però els croats tenien poc èxit, perquè es trobaren que no podien blocar [[İzniq|el llac]] que hi havia al sud-oest de la ciutat, i per on aquesta podia ser aprovisionada. A fi i efecte de vèncer la resistència de la ciutat, Aleix envià als croats barques que féu rodolar per terra al damunt de troncs, a part de fer venir màquines de setge. Finalment, la ciutat es rendí el [[18 de juny]].{{sfn|Asbridge|2004|p=126–130}} Tanmateix, la ciutat fou presa per les tropes romanes d'Orient; els estendards bizantinsromans onejaven a les muralles, mentre als croats se'ls prohibí saquejar la ciutat o fins i tot entrar-hi si no era en petits grups (màxim deu persones).

Després de deixar la ciutat en mans dels bizantinsromans d'Orient, els croats reprengueren la seva marxa envers Jerusalem. Esteve de Blois, en una carta a la seva dona, [[Adela de Blois]], va escriure que pensava que la marxa duraria unes cinc setmanes,{{sfn|Tyerman|2006|p=122}} tot i que en realitat van ser dos anys.

A la darrera setmana de juny, els croats marxaren a través d'Anatòlia. Els acompanyaven algunes tropes romanes d'Orient sota el comandament de Takitios, i encara tenien l'esperança que Aleix els enviés un exèrcit bizantí complet desprésromà d'ellsOrient al darrere. Havien dividit també l'exèrcit en dos grups, per fer-lo més fàcil de dirigir. Un grup estava format per normands, l'altre pels francesos.{{sfn|Asbridge|2004|p=132–34}}

L'exèrcit croat, mentrestant, marxà cap a [[Antioquia de l'Orontes]], que es trobava a mig camí entre Constantinoble i Jerusalem. Fou descrita per Esteve de Blois com «''una ciutat gran més enllà de tota creença, molt forta i inassaltable''». La idea de prendre la ciutat per assalt era una cosa desencoratjadora pels croats.{{sfn|Hindley|2004|p=38}} Esperant més aviat forçar una capitulació o trobar un traïdor a dins de la ciutat —una tàctica que ja s'havia vist prèviament a Antioquia, amb el canvi de control dels bizantinsromans d'Orient i els turcs seljúcides— l'exèrcit croat sotmeté Antioquia a setge el 20 d'octubre del [[1097]].{{sfn|Hindley|2004|p=39}}

Bohemond, després de la retirada dels exèrcits bizantinsromans d'Orient que els havien acompanyat en l'expedició, al·legà que Aleix havia desertat de la croada, la qual cosa invalidava tots els seus juraments envers ell. Mentre que Bohemond afirmava les seves pretensions envers Antioquia, no tothom hi estava d'acord (entre d'altres, Ramon de Tolosa), per la qual cosa la croada es retardà durant la resta de l'any, mentre els nobles discutien entre ells.