Estats Units d'Amèrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Canvis menors, neteja, replaced: de U → d'U AWB |
||
Línia 3:
Els '''Estats Units d'Amèrica''' ([[anglès]]: ''The United States of America'') són una [[república]] [[República federal|federal]] i [[República constitucional|constitucional]] integrada per [[organització territorial dels Estats Units|50 estats i un districte federal]]. La república és situada majoritàriament al centre del subcontinent [[Nord-amèrica|nord-americà]], on es troben els [[Estats Units contigus|48 estats contigus o continentals]] i [[Washington DC]], el districte capital, que limita al nord amb [[Canadà]] i al sud amb [[Mèxic]]. L'estat d'[[Alaska]] es troba al nord-oest del subcontinent, limita amb Canadà a l'est i al sud i amb [[Rússia]] a l'oest, creuant l'[[Estret de Bering]]. L'estat de [[Hawaii]] es troba al centre-nord de l'[[Oceà Pacífic]]. Els Estats Units també administren diversos territoris i àrees insulars del Oceà Pacífic i la [[mar Carib]].<ref>{{GEC|0025184|Estats Units d'Amèrica}}</ref>
Amb una superfície de 9,38 milions de
La nació es va fundar per tretze colònies de [[Gran Bretanya]] localitzades a la costa Atlàntica. Proclamant-se "estats", van fer la [[Declaració d'Independència dels Estats Units|Declaració d'Independència]] el [[4 de juliol]] de [[1776]]. Els estats rebels van derrotar a Gran Bretanya en la guerra, la primera guerra d'independència colonial reeixida d'[[Amèrica]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Dull|nom= Jonathan R. |data =2003Lcapítol=Diplomacy of the Revolution, to 1783|pàgina= 352|títol= A Companion to the American Revolution| editor= Jack P. Greene and J. R. Pole|lloc= Maiden, Mass.| editorial= Blackwell|isbn=1405116749|llengua = anglès}}</ref> La [[Convenció de Filadèlfia]] va adoptar l'actual [[constitució dels Estats Units]] el [[17 de setembre]], [[1787]]; la ratificació d'aquesta l'any següent va fer dels estats parts integrants d'una sola república. La ''[[Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units]]'', que conté deu esmenes sobre els drets i llibertats dels ciutadans, es va ratificar el [[1791]].
Els Estats Units són membre permanent del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]]. En l'actualitat, són la potència militar més gran després de la [[Guerra Freda]], i una força important en l'economia del món.<ref>{{ref-web |url= http://www.foreignaffairs.org/20040701faessay83406/eliot-a-cohen/history-and-the-hyperpower.html|obra = Foreign Affairs|títol= History and the Hyperpower|llengua= anglès|data= 14-07-2006}}</ref>
== Toponímia ==
Hom ha suggerit que el terme "[[Amèrica]]" es va encunyar el [[segle XVI]] en honor a l'explorador i cartògraf italià [[Amerigo Vespucci]]<ref>{{ref-web |url= http://www.usatoday.com/news/nation/2007-04-24-america-turns-500_N.htm?csp=34|títol= Cartographer Put 'America' on the Map 500 years Ago|obra= USA Today|llengua= anglès|data= 24-4-2007| consulta= 30-11-2008}}</ref> per referir-se a totes les terres de l'[[hemisferi occidental]]. El nom del nou Estat federat es va registrar, per primera vegada, en la Declaració d'Independència dels Estats Units, que era la "Declaració unànime dels tretze Estats Units d'Amèrica" adoptada pels "representants dels Estats Units d'Amèrica", el [[4 de juliol]], [[1776]].<ref>{{ref-web |url= http://www.archives.gov/exhibits/charters/charters.html|títol=The Charters of Freedom| editor=National Archives|llengua=anglès| consulta=20-6-2007}}</ref> Les abreviacions més comunes són Estats Units i EUA, i col·loquialment se'n diu "Amèrica".
El gentilici i l'adjectiu més comú dels Estats Units és "nord-americà", seguit d'"americà". L'ús d'aquest terme, tanmateix, és controvertible, sobretot a l'[[Amèrica Llatina]], atès que els ciutadans dels països d'aquesta regió utilitzen el gentilici "americà" per referir-se a tots els individus nascuts al continent [[Amèrica|americà]]. En català, el gentilici més adequat i sense ambigüitat és estatunidenc.<ref name="genti" />
Línia 20:
[[Fitxer:Mississippi delta from space.jpg|miniatura|esquerra|Imatge per satèl·lit del delta del [[Riu Mississipí|Mississipí]] ]]
[[Fitxer:Great Lakes from space.jpg|miniatura|Imatge per satèl·lit dels [[Grans Llacs d'Amèrica del Nord|Grans Llacs]] ]]
Els Estats Units estan situats gairebé en [[hemisferi occidental]]: els quaranta-vuit estats continentals es troben al centre del subcontinent [[Nord-amèrica|nord-americà]] i s'estenen de l'[[oceà Atlàntic]] al [[oceà Pacífic|Pacífic]]. Limiten al nord amb el [[Canadà]], i al sud amb [[Mèxic]] i amb el [[Golf de Mèxic]]. [[Alaska]], l'estat més gran en superfície i separat dels estats continentals pel Canadà, limita amb l'oceà Pacífic al sud i amb l'[[oceà Àrtic]] al nord. [[Hawaii]] és un [[arxipèlag]] del Pacífic central al sud-est de l'[[Amèrica del Nord]]. Els Estats Units és el tercer o quart país més gran del món —depenent de com es consideren les disputes territorials entre la [[República Popular de la Xina|Xina]] i l'[[Índia]].<ref>{{ref-web |url = http://education.yahoo.com/reference/factbook/countrycompare/area/3d.html;_ylt=As1XMsN8|títol=World Factbook: Area Country Comparison Table| editor = Yahoo Education|llengua=anglès|data=20-2-2007}}</ref> Els Estats Units també administren diversos territoris insulars del [[mar Carib]] i de l'oceà Pacífic.
La plana costanera de l'Atlàntic dóna lloc a boscs [[caducifoli]]s i la serralada de Piedmont. La cadena muntanyenca dels [[Apalatxes]] separen el litoral dels [[Grans Llacs d'Amèrica del Nord|Grans Llacs]] i les pastures de l'[[Oest Mitjà]]. El sistema fluvial del [[Mississipí-Missouri]], el quart més gran del món en extensió, flueix de nord a sud del centre del país. Les planes fèrtils, conegudes com les [[Grans Planes]] s'estenen cap a l'oest. Les [[Muntanyes Rocalloses]] s'estenen de nord a sud a l'oest de les Grans Planes. L'àrea que es troba a l'oest d'aquesta cadena muntanyenca és desèrtica (s'hi troben el [[Desert del Mojave]] i la [[Gran Conca]]). La [[Sierra Nevada (Estats Units)|Sierra Nevada]] s'estén de manera paral·lela a les Rocalloses, a prop de la costa del Pacífic. Amb 6.194 msnm, el [[Mont McKinley]] és el pic més alt del país. Hi ha volcans actius a l'[[Arxipèlag Alexander]] i les [[Illes Aleutianes]]; tot l'estat de Hawaii es troba sobre illes volcàniques tropicals.
Línia 28:
{| class="wikitable sortable"
! align="center" style="background:#F0CF9F;"|Nom
! align="center" style="background:#F0CF9F;"|Llargada<br />en
! align="center" style="background:#F0CF9F;"|Conca hidrogràfica<br />en
|-
||[[Mississipí-Missouri|Missouri]] ||4.370||1.376.180
|-
||[[Mississipí-Missouri|Mississipí]] ||3.778||2.981.076
|-
||[[Riu Yukon|Yukon]] ||3.185||847.600
|-
||[[Riu Bravo]] ||3.060||607.965
|-
||[[Riu Arkansas|Arkansas]] ||2.348||505.000
|-
||[[Riu Colorado|Colorado]] ||2.317||629.100
|-
||[[Riu Ohio|Ohio]] ||2.102||490.601
|-
||[[Riu Columbia|Columbia]] ||2.044||668.217
|-
||[[Riu Snake|Snake]] ||1.670||279.719
|-
||[[Riu Kuskokwim|Kuskokwim]] ||1.165|| 120.000
|-
||[[Riu Tennessee|Tennessee]] ||1.049||105.870
|}
Els [[Grans Llacs d'Amèrica del Nord|Grans Llacs]] ([[Llac Superior|Superior]], [[Llac Huron|Huron]], [[Llac Michigan|Michigan]], [[Llac Erie|Erie]] i [[Llac Ontario|Ontario]]) representen en conjunt una superfície d'uns 250.000 km², gairebé la meitat de la [[península Ibèrica]]. Els altres llacs importants són el [[llac Pontchartrain|Pontchartrain]], el [[Gran Llac Salat]] (''Great Salt Lake''), el [[llac Champlain|Champlain]], el [[llac Mead|Mead]], el [[llac Powell|Powell]], l'[[Utah Lake|Utah]] i el [[llac Tahoe|Tahoe]].
Línia 58:
Atesa la grandària superficial dels Estats Units, s'hi troben diversos climes
El clima és temperat en gran part del país, tropical a [[Hawaii]] i la [[Florida]], polar a [[Alaska]], semiàrid a les Grans Planes a l'oest del meridià 100, desèrtic al sud-est, mediterrani a les costes de [[Califòrnia]] i àrid a la Gran Conca. Són comuns els climes extremats; la costa del Golf de Mèxic i Atlàntica rep [[huracà|huracans]], i la gran majoria dels [[tornado]]s del món tenen lloc als Estats Units, sobretot a l'[[Oest Mitjà]].<ref name="Science News 1">{{ref-web |autor=Perkins, Sid| url =http://web.archive.org/web/20070701131631/http://www.sciencenews.org/articles/20020511/bob9.asp|títol = Tornado Alley, USA| consulta = 29-07-2009 |data = 11-05-2002| obra = Science News}}</ref> Al centre de [[Texas]] hi ha el famós Tornado Alley, el "carreró dels tornados", on hi ha forts vents i un gran índex anual de tornados.
En conjunt, a l'oest hi ha un clima assolellat amb moltes precipitacions i algunes tempestes. Al centre, a prop de [[Utah]] i al sud-oest de Texas, hi ha un clima àrid amb poques precipitacions anuals. Al nord, les escarpades muntanyes fan que aquesta sigui una regió de forts vents i tempestes. Al sud-est, a [[Florida]] i [[Nova Orleans]], el clima càlid fa que aquesta sigui una important regió turística; però és molt propensa a huracans; una prova d'això són les destrosses causades per [[Huracà Katrina|Katrina]], [[Huracà Ivan|Ivan]] i [[Huracà Wilma|Wilma]]. A prop de [[Las Vegas]], hi ha la presència de vents forts amb abundants pluges i tempestes.
Línia 70:
El [[govern federal dels Estats Units|govern federal]] està integrat per tres branques:
* el [[poder legislatiu]]: el [[Congrés dels Estats Units]], un congrés bicameral integrat pel [[Senat dels Estats Units|Senat]] i la [[Cambra de Representants dels Estats Units|Cambra de Representants]]; està encarregat de crear lleis federals, declarar la guerra, aprovar tractats, entre d'altres coses;
* el [[poder executiu]]: el [[President dels Estats Units]], comandant en cap de l'exèrcit, amb l'autoritat de vetar les propostes de llei, designa els membres del [[gabinet dels Estats Units|gabinet i altres oficials]] que administren i executen les lleis federals;
* el [[poder judicial]]: la [[Cort Suprema dels Estats Units|Cort Suprema]] i les corts federals menors, els jutges de les quals són designats pel president amb l'aprovació del Senat; interpreten les lleis i poden revocar les lleis que considerin inconstitucionals.
Línia 88:
Els Estats Units tenen una relació especial amb el [[Regne Unit]] i els països angloparlants, així com el [[Japó]], [[Israel]] i els altres membres de l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]], així com els seus veïns i membres de l'[[Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord]]: [[Mèxic]] i el [[Canadà]]. El [[2005]], els Estats Units van enviar 27.000 milions de [[dòlar dels Estats Units|dòlars]] en [[assistència oficial al desenvolupament]], més que no pas cap altre Estat del món. Tanmateix, com a percentatge de la seva [[renda nacional bruta]], aquesta contribució només és del 0,22%, i ocupa llavors la 22a posició en donacions.
El [[president dels Estats Units|president]] és alhora el [[comandant en cap de les forces armades]] de la nació, i en designa els seus líders, el [[Departament de Defensa dels Estats Units|secretari o ministre de defensa]] i l'[[Estat Major Conjunt dels Estats Units|Estat Major Conjunt]]. El Departament de Defensa dels Estats Units administra les [[forces armades dels Estats Units|forces armades]], incloent-hi les [[forces armades dels Estats Units|forces armades]], l'[[armada dels Estats Units|armada]], la [[Marina dels Estats Units d'Amèrica|marina]] i la [[força aèria dels Estats Units|força aèria]]. La [[Guàrdia de Costa dels Estats Units]] es troba sota el comandament del [[Departament de Seguretat Interna dels Estats Units|Departament de Seguretat Interna]] durant temps de pau, i pel [[Departament de l'Armada dels Estats Units|Departament de l'Armada]] en temps de guerra. El 2005 les forces armades tenien un total d'1,38 persones ocupades i en servei actiu,<ref>{{ref-web |url= http://www.globalpolicy.org/empire/tables/2005/1231militarypersonnel.pdf|títol= Department of Defense Active Duty Military Personnel Strengths by Regional Area and by Country (309A)|format= PDF| editor= Global Policy Forum|llengua= anglès|data= 21-6-2007}}</ref> i alguns cents de mil a les reserves i la Guàrdia Nacional, que en total sumen un total de 2,3 milions de tropes. El Departament de Defensa també empra al voltant de 700.000 civils, sense comptar-hi el personal de contractes externs. El servei militar als Estats Units és voluntari, tot i que pot haver-hi un reclutament obligatori en temps de guerra mitjançant el [[Sistema de Servei Selectiu]]. Fora dels Estats Units, les forces armades poden desplegar-se a 770 bases i instal·lacions en cada continent del món llevat de l'[[Antàrtida]].<ref>{{ref-web |url = http://www.globalpolicy.org/empire/intervention/2005/basestructurereport.pdf| títol= Department of Defense Base Structure Report, Fiscal Year 2005 Baseline|format= PDF| editor= Global Policy Forum| llengua= anglès| data= 21-6-2007}}</ref>
Les despeses militars dels Estats Units el 2006, superiors als $528.000 milions, el 46% de totes les despeses militars del món, i superior a la suma de les despeses de les catorze nacions següents. La despesa per capita és de $1.756, deu vegades més que la mitjana global,<ref>{{ref-web |url= http://www.sipri.org/contents/milap/milex/mex_major_spenders.pdf/download| títol= The Fifteen Major Spender Countries in 2006| editor= Stockholm International Peace Research Institute| any= 2007| llengua= anglès| data= 20-6-2007}}</ref> tot i que en representar només el 4,06% del seu PIB, les despeses militars ocupen la 27a posició a escala mundial.<ref>{{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2034rank.html |títol= Rank Order—Military Expenditures—Percent of GDP|obra= The World Factbook| editor= CIA|llengua= anglès|data= 13-6-2007}}</ref>
=== Subdivisió administrativa ===
Línia 184:
|font=Estimacions del [http://www.odci.gov/cia/publications/factbook/index.html CIA Factbook] 2004}}
=== Estadístiques econòmiques ===
Els Estats Units tenen una economia [[capitalisme|capitalista]], una infraestructura molt desenvolupada i una alta productivitat laboral. Segons el [[Fons Monetari Internacional]], el PIB dels Estats Units, de més de 13 bilions de [[dòlar dels Estats Units|dòlars]] representen el 19% del [[producte brut mundial]].<ref name="IMF GDP"/> Tot i que el PIB nord-americà és el més gran de qualsevol país del món, és un poc més petit que el PIB combinat de tots els membres de la [[Unió Europea]] en [[paritat de poder adquisitiu]] (2006).<ref>{{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html| títol= Country Comparison:: GDP (purchasing power parity)| obra= World Factbook| editor= CIA| llengua= anglès| data= 4-12-2007}}</ref> El [[Renda per capita|PIB per capita]] estatunidenc és el vuitè més gran del món.<ref name="IMF GDP">{{ref-web |url= http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2008/02/weodata/index.aspx| editor=International Monetary Fund| títol=World Economic Outlook Database| mes= octubre| any= 2008| consulta= 27-10-2008}}</ref>
Els Estats Units són dels importadors més grans de béns i els segons exportadors més grans del món. El Canadà, la República Popular de la Xina, Mèxic, el Japó i Alemanya són els seus socis comercials principals.<ref>{{ref-web |url= http://www.census.gov/foreign-trade/top/dst/current/balance.html |títol= Top Ten Countries with which the U.S. Trades | editor= US Census Bureau |llengua= anglès| data= 26-03-2007}}</ref> Tradicionalment, els Estats Units promouen el [[comerç lliure]] i ha signat diversos tractats comercials amb diverses nacions, entre els quals, el [[Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord]] és el més extens, i el més important, amb els seus veïns nord-americans, el Canadà i Mèxic. El producte principal d'exportació és la maquinària elèctrica, mentre que els automòbils són la importació més important.<ref>{{ref-web |url= http://www.census.gov/prod/2006pubs/07statab/foreign.pdf |títol= Foreign Commerce and Aid |obra= Statistical Abstract of the United States 2007 | editor= US Census Bureau| llengua= anglès| data= 26-08-2007}}</ref> El deute nacional dels Estats Units és el més gran del món; el 2005 era el 23% del total mundial.<ref>{{ref-web |url= http://useconomy.about.com/od/fiscalpolicy/p/US_Debt.htm| títol=The U.S. National Debt and How It Got So Big | editor= About.com |data= 7-7-2007}}</ref> Com a percentatge del PIB, el deute estatunidenc era el 13è més gran dels 120 Estats reportats.<ref>{{ref-web | url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2186rank.html|títol= Country comparison: Public debt| obra= The World Factbook| editor= CIA |llengua= anglès |data= 7-7-2007}}</ref>
[[Fitxer:Photos NewYork1 032.jpg|miniatura|[[Wall Street]] seu de la Borsa de Nova York (NYSE)]]
El sector privat constitueix la part més extensa de l'economia, mentre que l'activitat del govern representa només el 12,4% del PIB.<ref>{{ref-web |url= http://www.bea.gov/industry/gpotables/gpo_action.cfm?anon=1862&table_id=19019&format_type=0 |títol= Bureau of Economic Analysis |obra= Bureau of Economic Analysis| llengua= anglès| data= 31-05-2007}}</ref> L'economia és postindustrial, i el [[sector terciari]] contribueix amb més del 75% del PIB. El camp empresarial més importat en transaccions brutes és el comerç a l'engròs i al detall; el més gran segons la renda neta és el sector financer i d'assegurances.<ref>{{ref-web |url= http://www.census.gov/prod/2006pubs/07statab/business.pdf |títol= Business Enterprise |obra= Statistical Abstract of the United States 2007 | editor= US Census Bureau |llengua= anglès |data= 26-08-2007}}</ref> Els Estats Units són una potència industrial; el sector dels productes químics n'és el camp més important.<ref>{{ref-web |url= http://www.census.gov/prod/2006pubs/07statab/manufact.pdf|títol= Manufactures|obra= Statistical Abstract of the United States 2007| editor= US Census Bureau|llengua= anglès|data= 26-08-2007}}</ref> El país és el tercer productor més gran de [[petroli]], i el consumidor més gran.<ref>{{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2173rank.html|títol= Country Comparison: Oil-Production|obra= The World Factbook| editor= CIA|llengua= anglès| data = 2007-09-14}}</ref><ref>{{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2174rank.html|títol= Rank Order—Oil (Consumption)| editor=CIA|obra=The World Factbook|data=14-09-2007}}</ref> És el productor més gran d'energia elèctrica i nuclear, així com de gas natural líquid, alumini, sofre, fosfats i sal. L'agricultura només contribueix amb l'1% del PIB, però constitueix el 60% de la producció agrícola mundial.<ref>{{ref-web |url= http://www.fita.org/countries/us.html|títol= The United States| editor = Federation of International Trade Associations|llengua= anglès| data= 17-07-2007}}</ref>
En comparació amb [[Europa]], els imposts a les propietats i la renda de les empreses als Estats Units són generalment més elevats, mentre que els imposts laborals i de consum són inferiors.<ref>{{ref-web |url= http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,662737-2,00.html| títol= Escape From Tax Hell| obra= Time| llengua= anglès| data= 28-06-2007}}</ref> La [[Borsa de Nova York]] és la més gran del món en dòlars.<ref>{{ref-web | url= http://ir.nyse.com/phoenix.zhtml?c=129145&p=irol-newsArticle&ID=1036503&highlight=| títol= News Release| editor= NYSE Euronext| llengua= anglès| data= 3-08-2007}}</ref>
El 2005, 155 milions de persones tenien feina remunerable.<ref>{{ref-web | url= http://pubdb3.census.gov/macro/032006/perinc/new05_001.htm| títol= Work Experience in 2005-People 15 Years Old and Over| editor= US Census Bureau| llengua= anglès| data= 29-05-2007}}</ref> La majoria, el 79%, era empleada del sector dels serveis.<ref name="CIA World Factbook" /> Amb 15,5 milions de persones, l'assistència social i el sector de sanitat és el camp laboral més gran.<ref>{{ref-web | url= http://www.census.gov/prod/2006pubs/07statab/business.pdf| títol= Business Enterprise| obra= Statistical Abstract of the United States 2007| editor= US Census Bureau| llengua= anglès| data= 26-08-2007}}</ref> Només el 12% dels treballadors estatunidencs són membres d'un sindicat; una xifra molt menor al 30% europeu.<ref>{{ref-web |url= http://www.iht.com/articles/2005/06/14/news/europe.php| títol= In the East, many EU work rules don't apply| obra= [[International Herald Tribune]] | llengua= anglès| data= 28-06-2007|arxiuurl= http://web.archive.org/web/20050616015106/http://www.iht.com/articles/2005/06/14/news/europe.php|arxiudata=2005-06-16}}</ref> Els treballadors estatunidencs tenen una de les productivitats per hora treballada més altes del món, després de [[Noruega]], [[França]], [[Bèlgica]] i [[Luxemburg]].<ref>{{ref-web |url= http://kilm.ilo.org/2005/press/download/ExSumEN.pdf| títol= Executive summary|obra= Key Indicators of the Labour Market Programme| editor= [[Organització Internacional del Treball]] | llengua= anglès| data= 20-12-2007}}</ref>
=== Transport i infraestructura ===
Línia 203:
| url = http://www.policy.rutgers.edu/vtc/documents/TOD.Euro-Style_Planning-Renne-Wells.pdf| títol=Emerging European-Style Planning in the United States: Transit-Oriented Development editor = Rutgers, The State University of New Jersey| data = 11-06-2007
}}</ref> La indústria aèria està completament privatitzada, tot i que la majoria dels aeroports són propietat pública. Les cinc aerolínies més grans del món són estatunidenques; ''[[American Airlines]]'' era fins ara la línia aèria més gran del món. Actualment, la fusió de dues de les altres grans aerolínies dels EUA (''Northwest Airlines'' i ''[[Delta Air Lines|Delta Airlines]]'') desmarcarà American de la posició dominant. El transport aeri dels Estats Units és dels més importants del món i trobem grans aerolínies, tant actuals com històriques, entre les quals, ''American Airlines'', ''Delta Airlines'', ''[[Continental Airlines]]'', ''[[United Airlines]]'', la línia aèria de baix cost [[Southwest Airlines]], pionera en aquest àmbit a escala mundial; així com les ja desaparegudes, però no menys importants TWA, (''[[Trans World Airlines]]''), ''[[Pan American Airlines]]'' i ''[[Braniff International]]''.<ref>{{ref-web
| url = http://www.iata.org/ps/publications/wats-passenger-carried.htm| títol=Scheduled Passengers Carried| editor = International Air Transport Association (IATA)| data = 15-08-2007
}}</ref> Dels 30 aeroports amb major ús del món, setze són als Estats Units; l'aeroport amb la major transportació de passatgers és l'Aeroport d'Atlanta,<ref>{{ref-web
| url = http://www.airports.org/cda/aci_common/display/main/aci_content07_c.jsp?zn=aci&cp=1-5-54-55_666_2__| títol=Passenger Traffic 2008 FINAL| editor = Airports Council International| data = 15-08-2007
Línia 214:
{{VT|Llista de ciutats dels Estats Units per població|Llista dels estats dels Estats Units per població}}
[[Fitxer:Downtown Chicago Illinois Nov05 img 2678.jpg|miniatura|Chicago]]
La meitat de la població estatunidenca viu en grans metròpolis, entre les quals es troben:<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pacione |nom=Michael |títol=Urban geography: a global perspective |url= http://books.google.cat/books?id=M3rAuvR-o-gC&pg=PT99&dq=largest+us+metropolitan+areas&hl=ca&sa=X&ei=wX8aT_6eE4GphAf6sqHQDA&ved=0CGYQ6AEwCDgK#v=onepage&q=largest%20us%20metropolitan%20areas&f=false |llengua=anglès | editorial=Michael Pacione |data=2009 |pàgines= |isbn=0415462029 }}</ref>
* [[Àrea metropolitana de Nova York|Nova York-Northern New Jersey]]
Línia 241:
| url = http://www.cnn.com/2006/US/10/17/300.million.over/index.html|títol=U.S. population now 300 million and growing| editor = CNN| data = 13-12-2006
}}</ref> La població estatunidenca incloïa un estimat de 12 milions d'immigrants indocumentats,<ref>{{ref-web
| url = http://pewhispanic.org/files/reports/61.pdf| títol=The Size and Characteristics of the Unauthorized Migrant Population in the U.S. | editor = Pew Hispanic Center| data = 24-06-2007
}}</ref> dels quals 1 milió no van ser comptats per l'Oficina de Censos.<ref>{{ref-web
| url = http://www.msnbc.msn.com/id/15298443/|títol=U.S. population hits 300 million mark| editor = MSNBC.com (Associated Press)| data = 24-06-2007
}}</ref> La [[taxa de creixement poblacional]] és del 0,89%,<ref name="CIA World Factbook">{{ref-web |url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/us.html|títol = United States| editor = CIA|obra=The World Factbook| consulta = 31-05-2007| data = 15-06-2007}}</ref> superior al 0,16% de la Unió Europea.<ref>{{ref-web
| url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ee.html| títol=EUROPE:: EUROPEAN UNION
| obra = The World Factbook| editor = CIA| data = 15-06-2007
Línia 251:
}}</ref> El [[2006]], 1,27 milions d'immigrants van rebre papers de residència legal. [[Mèxic]] ha estat el país principal d'origen dels nou residents estatunidencs des de fa dues dècades; des de 1998, la Xina, l'Índia i les Filipines han crescut significativament en el nombre d'emigrants cap als Estats Units.<ref>{{ref-web
| url = http://www.migrationinformation.org/datahub/countrydata/data.cfm|títol=Country and Comparative Data| editor = Migration Policy Institute| data = 05-07-2007
}}</ref> Els Estats Units és l'únic [[països desenvolupats|país desenvolupat]] per al qual s'han projectat taxes de creixement de la població significatives.<ref name="PRC">{{ref-web |url = http://www.editor.org/summaries/uspopperspec/uspopperspec.html|títol = Executive Summary: A Population Perspective of the United States| editor = Population Resource Center|data = Maig de 2000| consulta = 20-12-2007 |arxiuurl= http://web.archive.org/web/20070604165856/http://www.prcdc.org/summaries/uspopperspec/uspopperspec.html|arxiudata=04-06-2007}}</ref>
=== Etnografia ===
Els Estats Units tenen una població multicultural i diversa: trenta-u grups d'ascendència tenen més d'un milió de membres.<ref name="Ancestry 2000">{{ref-web |url = http://www.census.gov/prod/2004pubs/c2kbr-35.pdf|títol = Ancestry 2000| editor = U.S. Census Bureau|data = Juny de 2004| consulta = 13-06-2007}}</ref> Els caucàsics o blancs són el grup ètnic més nombrós; els afroamericans són el grup racial minoritari més gran, mentre que els hispànics –procedents de Llatinoamèrica o Espanya– són el grup ètnic minoritari més nombrós.
[[Fitxer:Ascendència més habitual per comtat nord-americà (2000).png|miniatura|Comtats dels Estats Units segons l'ascendència de la majoria de la població.]]
Segons el darrer cens, al país hi havia 31 grups ètnics amb més d'un milió de membres. Segons la categorització del govern federal basant-se en raça, la majoria dels nord-americans (80,4%) són blancs. La majoria d'aquests són d'ascendència europea encara que s'hi inclouen alguns no-europeus que es consideren blancs segons la nomenclatura governamental (com ara alguns dels pobles originals de l'[[Orient Pròxim]] i el nord de l'[[Àfrica]]). En excloure, però, els blancs d'origen hispànic (és a dir, de qualsevol dels estats castellanoparlants del món), aquesta xifra disminueix al 67,4%. La població no-hispana dels Estats Units està disminuint proporcionalment atesa la immigració i la taxa més alta de reproducció de les altres minories racials. Si aquesta tendència continua, la xifra de blancs no-hispans dels Estats Units es reduirà i només seran majoria relativa el 2040 o 2050.
Línia 268:
<div style="font-size: 90%">
{| class="wikitable" table style="border:1px #000000;" cellspacing="0" align="right" style="margin-left: 1em"
! style="background:#FF9999;" colspan="2"|Llengües (2003)<ref name="USCB Lang">{{ref-web |url= http://www.census.gov/prod/2005pubs/06statab/pop.pdf| editor=U.S. Census Bureau|obra=Statistical Abstract of the United States 2006| títol=Table 47—Languages Spoken at Home by Language: 2003|data = 17-06-2007}}</ref>
|-
|[[Anglès]] (''només'')||214,8 milions
|-
|[[Castellà]] ||29,7 milions
|-
|[[Xinès]] ||2,2 milions
|-
|[[Francès]] ||1,9 milions
|-
|[[Tagalog]] ||1,3 milions
|-
|[[Vietnamita]] ||1,1 milions
|-
|[[Alemany]] ||1,1 milions
|-
|}</div>
Línia 301:
| url = http://www.ed.gov/about/offices/list/oii/nonpublic/statistics.html| títol=Office of Non-Public Education (ONPE)| editor = U.S. Dept. of Education, Office of Non-Public Education| data = 05-06-2007
}}</ref> De tots els estatunidencs amb més de 25 anys, el 84,6% s'ha graduat de l'escola secundària (és a dir, ha completat 12 anys d'educació), el 52,6% va estudiar en alguna universitat, el 27,2% va aconseguir un títol de llicenciatura o similar, i el 9,6% té algun postgrau, màsters o doctorat.<ref>{{ref-web
| url = http://www.census.gov/prod/2004pubs/p20-550.pdf| títol=Educational Attainment in the United States: 2003| editor = U.S. Census Bureau| data = 01-08-2006
}}</ref> La [[taxa d'alfabetisme]] és del 99%.<ref name="CIA World Factbook" />
Els Estats Units han estat un líder en la recerca científica i la innovació tecnològica des de la fi del [[segle XIX]]. El [[1876]], [[Alexander Graham Bell]] va rebre la primera patent estatunidenca per al [[telèfon]].<ref name="WDL">{{ref-web|url = http://www.wdl.org/en/item/11375/ |títol= Alexander Graham Bell Laboratory Notebook, 1875-1876 |website = [[World Digital Library]] |data= 1875-1876 | consulta= 2013-07-23 }}</ref> El laboratori de [[Thomas Edison]] va desenvolupar el primer [[fonògraf]], la primera [[bombeta]] incandescent, i el primer [[cinetoscopi]] viable. A principis del [[segle XX]], les companyies d'automòbils de [[Oldsmobile|Ramson E. Olds]] i [[Henry Ford]] van dissenyar les primeres línies de [[producció en cadena]] en la manufactura. Els [[germans Wright]], el [[1903]], van realitzar el primer vol a màquina.<ref>{{ref-web
| url = http://www.fai.org/news_archives/fai/000295.asp| títol=FAI NEWS: 100 Years Ago, the Dream of Icarus Became Reality| editor = Fédération Aéronautique Internationale (FAI)| data = 15-08-2007
}}</ref> Amb el creixement del [[nazisme]] a Europa, milers de científics prominents europeus en van emigrar, incloent-hi [[Albert Einstein]] i [[Enrico Fermi]]. Durant la Segona Guerra Mundial, el [[Projecte Manhattan]] va desenvolupar les primeres bombes nuclears. La carrera espacial va produir avanços importants en la tecnologia aeronàutica, en els ordinadors i altres àrees. Els Estats Units van desenvolupar [[ARPANET]] i el seu successor [[Internet]]. En l'actualitat, el 64% del finançament per la [[recerca i desenvolupament]] prové del sector privat.<ref>{{ref-web
| url = http://www.census.gov/compendia/statab/tables/08s0775.xls| títol=Compendia| editor = U.S. Census Bureau| data = 19-06-2007
}}</ref>
Línia 328:
{{Article principal|Història dels Estats Units}}
=== Nadius americans i els colonitzadors europeus ===
Els [[amerindi nord-americà|pobles indígenes del territori continental dels Estats Units]] incloent-hi [[Alaska]] arribaren des de l'Àsia, segons la hipòtesi més acceptada del poblament del continent. Començaren a arribar fa 12.000 o 40.000
| url = http://anthropology.si.edu/HumanOrigins/faq/americas.htm| títol=What is the earliest evidence of the peopling of North and South America?| editor = Smithsonian Institution, National Museum of Natural History| data = 19-06-2007
}}</ref> Diverses comunitats indígenes de l'[[civilitzacions precolombines|era precolombina]] desenvoluparen tècniques [[agricultura|agrícoles]] avançades, complexos [[arquitectura|arquitectònics]] i societats de ciutat-estat. El 1492, l'explorador [[Cristòfor Colom]], sota el contracte de la [[Regne de Castella|corona espanyola]] arribà a les illes del [[Carib]], el primer contacte europeu amb els pobles nadius. Durant els anys següents, la majoria dels pobles nord-americans foren morts a causa de les epidèmies europees desconegudes al [[Nou Món]].<ref>Mann, Charles C. (2005). ''1491: New Revelations of the Americas Before Columbus''. New York: Knopf. {{ISBN|140004006X}}</ref>
Línia 342:
[[Fitxer:Declaration independence.jpg|miniatura|La ''Declaració de la Independència'' de [[John Trumbull]], 1817–18]]
Amb l'agreujament de les tensions entre els colons nord-americans i els britànics, esclatà la [[Guerra d'Independència dels Estats Units]] entre el 1775 i el 1781. El [[14 de juny]], [[1775]], el [[Congrés Continental|Segon Congrés Continental]], reunit a [[Filadèlfia]], establí l'[[Exèrcit Continental]], sota el comandament de [[George Washington]]. En proclamant que "tots els homes són creats iguals" i dotats de "drets inalienables", el Congrés adoptà la [[Declaració d'Independència dels Estats Units|Declaració de la Independència]] el [[4 de juliol]], [[1776]]. La declaració, escrita gairebé tota per [[Thomas Jefferson]], manifestava que les colònies nord-americanes eren estats sobirans. El [[1777]], els [[Articles de la Confederació]] foren adoptats, unint els estats sota un govern central feble que operà fins al 1788. A prop de 80.000 lleials a la corona britànica fugiren dels estats rebels cap al Canadà i a la [[Nova Escòcia]].<ref>{{ref-web
| url = http://www.learnquebec.ca/export/sites/learn/en/content/curriculum/social_sciences/documents/loyalistoverview.pdf| títol=The United Empire Loyalists – An Overview| editor = Learn Quebec| data = 29-06-2007
}}</ref> Els nadius nord-americans s'aliaren a ambdues bandes del conflicte.
Línia 352:
{{Article principal|Guerra Civil dels Estats Units}}
[[Fitxer:Battle of Gettysburg, by Currier and Ives.png|miniatura|esquerra|La [[Batalla de Gettysburg]], litògraf de Currier & Ives, ca. 1863]]
Les tensions entre els estats que protegien l'esclavatge —coneguts com els "estats esclaus"— i els estats lliures s'agreujaren amb l'annexió de nous estats a la federació, i la possibilitat de prohibir-hi l'esclavatge. [[Abraham Lincoln]], candidat del [[Partit Republicà dels Estats Units|Partit Republicà]], que s'oposava a l'esclavatge, fou elegit com a president el 1860. Abans de prendre el poder, set estats esclaus declararen llur secessió dels Estats Units i formaren els [[Estats Confederats d'Amèrica]]. Per al govern federal, la secessió era il·legal, i amb la [[Batalla de Fort Sumter]], esclatà la [[Guerra Civil dels Estats Units|Guerra Civil]], i quatre estats més s'afegiren a la Confederació. La [[Unió (Guerra Civil dels Estats Units)|Unió]] —els estats que havien romàs en la federació— declarava la llibertat dels esclaus en avançar el seu exèrcit cap al sud. Després de la victòria de la Unió el 1865, tres esmenes a la constitució nord-americana asseguraren la llibertat per gairebé quatre milions d'afroamericans que havien patit l'esclavatge.<ref>{{ref-web |url = http://www2.census.gov/prod2/decennial/documents/1860a-02.pdf|títol = 1860 Census| editor = U.S. Census Bureau|data = 10 de juny de 2006 }} La pàgina set parla d'una població de 3.953.760 esclaus.</ref> La catorzena esmena els declarà ciutadans, i la quinzena esmena els atorgà el dret de vot. La guerra tingué com a resultat indirecte un augment del poder central.<ref>De Rosa, Marshall L. (1997). ''The Politics of Dissolution: The Quest for a National Identity and the American Civil War''. Edison, NJ: Transaction, pàg. 266. {{ISBN|1560003499}}</ref>
[[Fitxer:Ellis island 1902.jpg|miniatura|Immigrants arribant a l'[[Ellis Island]], [[Nova York]], 1902]]
Després de la guerra, l'assassinat del president Lincoln radicalitzà les polítiques de reconstrucció amb la intenció de reintegrar i reconstruir els estats vençuts del sud i alhora assegurar-hi la llibertat dels esclaus. La resolució de l'elecció presidencial de 1876 marcà la fi de la Reconstrucció i l'aprovació de les [[Lleis Jim Crow]]. A poc a poc, els estats del sud aprovaren lleis que de manera indirecta però efectiva, impedien que els negres poguessin votar. Al nord, la urbanització i una onada massiva d'immigrants sense precedent acceleraren la industrialització del país. Aquesta onada d'immigració, que continuà fins al 1929, proveí de [[mà d'obra]] per les empreses noves i transformà la cultura americana. Els Estats Units compraren Alaska a [[Rússia]] el 1867, finalitzant així l'expansió continental. La [[Massacre de Wounded Knee]] el 1890 fou l'últim conflicte de les guerres amb els amerindis. El 1893, l'antiga monarquia nadiua del [[regne de Hawaii]] fou deposada en [[cop d'Estat]] encapçalat pels residents nord-americans, i l'arxipèlag fou annexat als Estats Units el 1898. Amb la victòria dels Estats Units en la [[Guerra hispanoamericana]] sobre Espanya, els Estats Units es consolidaren com a potència mundial, i annexaren [[Puerto Rico]] i les [[Filipines]].<ref>Spielvogel, Jackson J. (2005). ''Western Civilization: Volume II: Since 1500''. Belmont, CA: Wadsworth, pàg. 708. {{ISBN|0534646042}}</ref> Les Filipines s'independitzaren el segle següent; Puerto Rico en l'actualitat és un Estat lliure associat als Estats Units.
| |||