Diferència entre revisions de la pàgina «Quarta Croada»

2.981 octets eliminats ,  fa 1 any
[[Fitxer:Gustave dore crusades entry of the crusaders into constantinople.jpg|miniatura|Entrada dels croats a Constantinoble, pintura de Gustave Doré.]]
[[Fitxer:Eugène Ferdinand Victor Delacroix 012.jpg|miniatura|Entrada dels croats a Constantinoble, pintat per Delacroix.]]
VIVA ESPAÑA
Seguint l'antic dret militar, que emparava el saqueig d'una ciutat si aquesta s'havia negat a rendir-se quan se li havia donat l'oportunitat i els atacants es veien obligats a prendre-la per la força, els croats sotmeteren Constantiboble a un brutal saqueig de tres dies.
 
<br />
L'historiador Speros Vryonis descriu el saqueig de Constantinoble en el seu llibre "''Byzantium and Europe''" amb les següents grandiloqüents paraules i buscant en el saqueig de Constantinoble del 1204 la justificació de la [[Caiguda de Constantinoble]] el 1453:
 
{{cita|''Els soldats llatins sotmeteren la ciutat més gran d'Europa a un saqueig indescriptible. Durant tres dies assassinaren, violaren, saquejaren i destruïren en una escala que fins i tot els vàndals antics i els gots haurien trobat increïble. Constantinoble s'havia convertit en un autèntic museu de l'art antic i bizantí, un empori amb un patrimoni que els llatins quedaren astorats davant les riqueses que trobaren.
 
Encara que els venecians tenien un cert gust per l'art que descobrien (eren semibizantins), i en preservaren molt, el francesos i els altres ho destruïren tot indistintament, mentre bevien vi, violaven monges i assassinaven els clergues ortodoxos. Els croats descarregaren la seva animadversió vers els grecs en la més espectacular profanació d'una església; la més gran que existia a la cristiandat (Santa Sofia). Trencaren les iconòstasis d'argent, les icones i els llibres sagrats de Hagia Sophia, assegueren al tron patriarcal una puta que cantava cançons tosques mentre bevien vi des dels llocs sagrats de l'església.
 
L'allunyament d'Occident i l'Orient, que havia continuat durant segles, culminava en l'horrible massacre que acompanyà la conquesta de Constantinoble. Els grecs es convenceren aleshores que fins i tot si els turcs haguessin capturat la ciutat, no haurien estat tan cruels com els cristians llatins. La derrota de Bizanci, ja en estat de decadència, accelerà la degeneració política, de manera que Bizanci fou a la llarga una presa fàcil dels turcs. La croada resultà, doncs, a la llarga, un victòria de l'islam, un resultat totalment al contrari de la seva intenció original.''}}
 
Els croats robaren i destruïren moltes obres de l'antiguitat clàssica grega, de l'[[Imperi Romà]] i de l'[[Imperi Romà d'Orient]] medieval. La magnífica Biblioteca de Constantinoble fou completament arrasada. Malgrat els seus juraments i l'amenaça d'excomunicació, els croats profanaren i saquejaren sistemàticament els santuaris sagrats dels cristians ortodoxos. Es deia que la quantitat total saquejada girava al voltant de 900.000 marques d'argent. Oficialment els venecians reberen finalment 150.000 marcs d'argent, que era el seu deute; els croats en reberen 50.000 marcs d'argent, i 100.000 marcs d'argent es repartiren entre els cabdills venecians i croats. Si la xifra de 900.000 marcs d'argent és correcta, les altres 600.000 marcs d'argent foren guardades secretament per cavallers croats.
 
== Conseqüències: ''Partitio terrarum imperii Romaniae'' ==
Usuari anònim