Diferència entre revisions de la pàgina «Llei Helms-Burton»

m
ortografia
m (bot: - les les empreses que + les empreses que)
m (ortografia)
* Exclusió de determinats estrangers dels Estats Units, principalment alts funcionaris o grans propietaris d’accions, i les seves famílies, d’empreses que fan negocis a Cuba amb propietats expropiades a ciutadans nord-americans. Fins ara, s'han exclòs executius d'Itàlia, Mèxic, Canadà, Israel i el Regne Unit.<ref name=":1" />
 
* Dóna atribucions al poder legislatiu per anul·lar les cancel·lacions d'embargaments del poder executiu, tot i que un veto legislatiu havia estat dictaminat inconstitucional pel [[Tribunal Suprem dels Estats Units|Tribunal Suprem]] 13tretze anys abans.
 
* Prohibeix la finalització de la central nuclear del Juragua.
'''Títol III:''' '''Protecció dels drets de propietat dels ciutadans dels Estats Units.'''
 
Crea una causa d’acció privada i autoritza els nacionals nord-americansaestatunidencs a reclamar les propietats confiscades per Cuba i presentar demandes als tribunals nord-americans contra persones que puguin "traficar" amb aquestes propietats. Les taxes de les demandes del títol III estan fixades pels tribunals nord-americans a 6.458 dòlars (a partir del desembre de 2016), un nivell que desaconsellaria totes les reclamacions serioses. La llei atorga al president l’autoritat de suspendre les disposicions de les demandes judicials per períodes de fins a 6sis mesos si és necessari per a l'interès nacional dels Estats Units i per agilitar una transició democràtica a Cuba.<ref name=":0" /><ref>{{Ref-web|url=https://ib3.org/la-llei-helms-burton-permetra-que-qualsevol-ciutada-nord-america-denuncii-les-les-empreses-que-es-beneficiin-dexpropiacions|títol=La llei Helms–Burton permetrà que qualsevol ciutadà nord-americà denuncïi les empreses que es beneficiïn d’expropiacions|consulta=30 octubre 2019|editor=IB3|data=17 abril 2019|llengua=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.efe.com/efe/usa/portada/que-es-el-titulo-iii-y-cuales-seran-sus-consecuencias-para-pais-cuba-ue/50000064-3954474|títol=Qué es el Título III y cuáles serán sus consecuencias para el país, Cuba y UE|consulta=30 octubre 2019|llengua=castellà|editor=EFE|data=16 abril 2019}}</ref>
 
'''Títol IV:''' '''Exclusió d'estrangers.'''
 
Exigeix la denegació dels visats i l'exclusió dels Estats Units a les persones que, després del 12 de març de 1996, van confiscar o "traficar" amb béns confiscats a Cuba reclamats per nacionals nord-americans. L’objectiu d’aquesta disposició és protegir l'estatus de les propietatatspropietats confiscades i donar suport a les sancions existents contra el règim actual. El Departament d'Estat revisa una àmplia gamma d'activitats econòmiques a Cuba per determinar l'aplicabilitat del títol IV. Els resultats d’aquest esforç apareixen no només en les determinacions reals del "tràfic", sinó també en ella dissuasió per invertir en propietats confiscades dels Estats Units i en l’agudització de la incertesa d’invertir a Cuba.<ref name=":0" />
 
== Historial legislatiu ==
Després d’una denúncia de la Unió Europea davant l’[[Organització Mundial del Comerç]], es va constituir un grup especial de solució de conflictes. Posteriorment, es va suspendre la tasca del grup per trobar una solució mitjançant negociacions. Després d'un any, el tribunal va perdre la jurisdicció sobre aquesta qüestió i la UE no va continuar amb la qüestió davant l'OMC.<ref>{{Ref-web|url=https://www.wto.org/spanish/tratop_s/dispu_s/cases_s/ds38_s.htm|títol=Estados Unidos — Ley para la Libertad y la Solidaridad Democrática Cubana|consulta=30 octubre 2019|llengua=castellà|editor=Organización Mundial del Comercio|data=24 abril 1998}}</ref>
 
La llei també va ser condemnada per grups humanitaris contraris a les sancions, ja que consideraven que les sancions contra un país sencer només perjudicaven a la població innocent.
 
La llei preveia només indemnitzacions per a les reclamacions més importants, principalment de les grans empreses multinacionals (valorades en aproximadament 6.000 milions de dòlars). No preveia les reclamacions d’individus de la comunitat cubanoamericana exiliada, les residències personals de les quals van ser confiscades.
La Unió Europea va introduir un Reglament del Consell (llei que obliga tots els estats membres) que declarava que les disposicions extraterritorials de la Llei Helms–Burton no podien ser aplicables a la UE i permetien recuperar els danys que li fossin infringits.<ref>{{Ref-web|url=https://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:31996R2271:EN:HTML|títol=Council Regulation (EC) No 2271/96 of 22 November 1996|consulta=29 octubre 2019|llengua=anglès|editor=eur-lex.europa|data=29 novembre 1996}}</ref> La llei de la UE també aplicava sancions contra les empreses nord-americanes i els seus directius si presentaven denúncies basades en el títoil III.
 
El Regne Unit va introduir modificacions legals a la llei de protecció dels interssosinteressos comercials de 1980 i va incloure sancions per a contrarestar les disposicions extraterritorials de la Llei Helms–Burns.<ref>{{Ref-web|url=http://www.legislation.gov.uk/uksi/1992/2449/contents/made|títol=The Protection of Trading Interests (US Cuban Assets Control Regulations) Order 1992|consulta=29 octubre 2019|llengua=anglès|editor=Legislation.gov.uk|data=1992}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.legislation.gov.uk/uksi/1996/3171/contents/made|títol=The Extraterritorial US Legislation (Sanctions against Cuba, Iran and Libya) (Protection of Trading Interests) Order 1996|consulta=29 octubre 2019|llengua=anglès|editor=Legislation.gov.uk|data=1996}}</ref>
 
Mèxic va aprovar, l'octubre de 1996, la Llei de protecció del comerç i les inversions de polítiques estrangeres que contravenien la llei internacional amb l'objectiu de neutralitzar la Llei Helms–Burton. La llei preveia una multa de 2,2 milions de pesos, o 280.254 dòlars, contra qualsevol que, mentre estésiestigués en territori mexicà, obeís les lleis d’un altre país destinades a reduir el comerç mexicà o la inversió estrangera en un tercer país. Aquesta llei es va utilitzar contra els Sheraton Maria Isabel Hotel i les torres de la ciutat de Mèxic, per pressions del govern dels Estats Units, a l'haver expulsat un grup d’oficials cubans i confiscat els seus fons.<ref>{{Ref-web|url=https://www.jornada.com.mx/2006/03/01/index.php?section=politica&article=007n1pol|títol=La expulsión de los 16 cubanos por parte del Sheraton detonó el conflicto|consulta=30 octubre 2019|llengua=castellà|editor=La Jornada (Mèxic)|data=1 març 2006|nom=Patricia|cognom=Muñoz Rios}}</ref>
 
De la mateixa manera, Canadà va aprovar la "Llei per modificar la Llei de mesures extraterritorials estrangeres", una llei per contrarestar l'efecte de la Llei Helms–Burton.<ref>{{Ref-web|url=https://www.hispantv.com/noticias/canada/427628/cuba-eeuu-ley-helms-burton|títol=Canadá no aplicará sentencias bajo ley Helms–Burton de EEUU|consulta=30 octubre 2019|llengua=castellà|editor=Hispantv|data=4 maig 2019}}</ref> A més, es va proposar (però no es va aprovar) el projecte de llei de Godfrey – Milliken que s'inspirava en la Llei Helms–Burton, substituint la revolució cubana per la revolució nord-americana. Un dels seus patrocinadors, el diputat Peter Milliken, va passar a exercir de president de la Cambra Canadenca dels Comuns.
8.673

modificacions