Castelló de la Plana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Substitució de Ciudadanos_icono_2017.svg per Logo_oficial_Ciudadanos.svg.
Línia 66:
 
== Història ==
Als [[concilis de Toledo]] de [[IV Concili de Toledo|633]], [[V Concili de Toledo|636]], [[VI Concili de Toledo|638]], [[VII Concili de Toledo|646]], [[VIII Concili de Toledo|653]], [[IX Concili de Toledo|655]] i [[VII Concili de Toledo|656]] apareix mencionada una '''''Castellona''''' com a [[seu episcopal]]. Efectivament, a la vila de Castelló hom hi ha trobat restes romanes.<ref>{{ref-llibre |cognom=Tovar |nom=Antonio |títol=Iberische Landeskunde. Segunda parte. Tomo 3 |pàgines=437 |lloc=Baden-Baden |editorial=Valentin Koerner |any=1989 |isbn=387320813X |enllaçautor=Antonio Tovar |llengua=castellà}}</ref>
 
L'escriptor [[Josep Pasqual Tirado]] (1884-1937), en la seua obra ''[[Tombatossals]]'' (1930), va tractar d'explicar la història de la ciutat abans de l'arribada del rei [[Jaume I]]. La història es basa en antigues llegendes romanes que explicaven l'existència de [[gegant (mitologia)|gegants]] en la comarca de la Plana, que van ser arreplegades l'any [[1489]] en el llibre ''Magnum Innominandum'', que va desaparéixer.<ref>{{ref-web|url=http://www.carlesbellver.com/album/html/tombatossals.html|títol=Història del Tombatossals|obra=|editor=Carles Bellver Torlà|data=2000|consulta=9 d'octubre de 2010}}</ref> Encara que no es tracta exactament de la mateixa història, Pascual Tirado arreplega l'essència dels gegants per a crear Tombatossals, un gegant nascut de l'amor entre ''Penyeta Roja'' i ''Tossal Gros'', que en companyia dels seus amics creen la Plana, la marjal, planten la Pineda del Grau i descobrixen les [[illes Columbretes]] al servei del ''Rei Barbut''.<ref>{{ref-web|editor=Scribd|url=http://www.scribd.com/doc/221301/Tombatossals-Josep-Pascual-Tirado-Castello-de-la-plana-Valencia-Catala-|títol=Tombatossals|consulta=9 d'octubre de 2010}}</ref>
 
La ciutat es[[andalusí]] fundàs'alçava sobre el castell àrab del [[Fadrell]], construït sobre un tossal en els contraforts de la serra del [[Desert de les Palmes]] i, juntament amb les alqueries de [[la Plana]], va ser el primer cau dels fundadors de la ciutat, en la conquesta de [[Jaume I]] el [[1243]], repartint-se a [[Eximén Pérez de Tarazona|Ximén Pérez d'Arenòs]]. Durant el seu mandat, els habitants i repobladors de la zona ocuparen el nucli de l'alqueria de [[Benirabe]], que esdevindria per tant en l'assentament definitiu de la ciutat.
 
A l'[[edat mitjana]], la ciutat es protegia amb [[Fossat|fossats]], muralles i torres, es va construir l'església (que passaria a ser concatedral a mitjan [[segle XV]]). Fou l'any [[1366]] quan la imatge de la [[Mare de Déu del Lledó]], posteriorment patrona de la Vila, fou trobada pel llaurador [[Perot de Granyana]].