Emirat de Trarza: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - protegir als hereus + protegir els hereus |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
==Història==
===Establiments dels Oulad Terrouz===
A l'inici del segle XV, després de l'arribada dels [[hassànides]] a Mauritània, els germans Terrouz i Barkani conduïen un grup dels invasors que operava unit i coordinat també amb un altre grup del mateix origen. Posteriorment els dos germans es van separar a causa de conflictes pel repartiment del botí. Els fills i servidors de Terrouz es van desenvolupar entre els segles XV i XVI i van formar la tribu trarza. El seu germà originara la tribu brakna. A finals del segle XVI aquestes dos tribus van imposar la seva hegemonia sobre la dels Oulad Mbarek, que va emigrar a l'est.▼
▲A l'inici del segle XV, després de l'arribada dels hassànides a Mauritània, els germans Terrouz i Barkani conduïen un grup dels invasors que operava unit i coordinat també amb un altre grup del mateix origen. Posteriorment els dos germans es van separar a causa de conflictes pel repartiment del botí. Els fills i servidors de Terrouz es van desenvolupar entre els segles XV i XVI i van formar la tribu trarza. El seu germà originara la tribu brakna. A finals del segle XVI aquestes dos tribus van imposar la seva hegemonia sobre la dels Oulad Mbarek, que va emigrar a l'est.
La línia successòria fou: Terrouz > Musa > M'Hammed > Messaoud > Azzouz. Els fills d'aquest van originar els Oulad Al Bou Alïa (tres fills: Bella, Ahmed i M'Hammed, que junts van donar origen a aquest grup, que per part de mare eren d'origen Oulad Bou Ali) i els Oulad Nacer (d'origen matern anatra, el fill de nom Daman). Daman va tenir set fills que vivien al començar el segle XVII: Ahmed, Attam, Sassi, Zennoun, Ag Mottar, Abella i M'haïmdat, ancestres epònims de les tribus que formen avui dia el conjunt trarza: Oulad Daman i Oulad Ahmed ben Daman (Ahmed era fill de Daman i la seva tribu hauria de fer part dels Oulad Daman però per la costum maure, la branca major on es reclutaven els caps i era més rica, establia aquesta separació).
Linha 11 ⟶ 10:
===Els aroussis===
En aquest temps Sidi Brahim ould Sidi Ahmed al-Aroussí descendent segons uns d'un caid de la ''mehalla'' [[
▲En aquest temps Sidi Brahim ould Sidi Ahmed al-Aroussí descendent segons uns d'un caid de la ''mehalla'' [[lemtuna]] de [[Yusuf ben Tashfin]], o segons altres dels merafra, dirigia als Aroussiin, que nomaditzaven al nord del Sàhara va recórrer el territori maurità del sud al front de bandes armades i va aixecar tributs entre els berbers Zouaïa els quals estaven dirigits pel marabut In dag Saad l'ancestre dels Tachedbit. El va voler sotmetre amb unes trampes preparades però no se'n va sortir. Llavors els trarza li van demanar cooperació contra els Oulad Rizg, ja que vençuts aquests es podria sotmetre fàcilment als zouaïa; ja hem vist com van participar al costat dels trarzes a la lluita contra els Lektaïbat on va perdre dos fills. Però després els trarzes no el van voler ajudar a sotmetre marabuts i li van dir que només lluitaven contra altres guerrers. Al-Aroussi es va dirigir llavors als campaments del nord on pastorejaven els aroussïin (entre Saguiet al-Hamra i el Draa). Els Zouaïa, que havien donar suport als Oulad Rizg, van estar a punt de fugir, però la marxa d'al-Aroussi els va fer quedar però les tribus es van reclassificar: els tachomcha es van dividir: els Diman (Tachomcha) es van unir als Id ad Hommad; els Béni Id Moussa (Tachomcha) es van unir als Id Abija (Tendra); els Id Atjfagha (Tachomcha) es van unir als Id Agja; els Ida Ou Dam (Tachomcha) es van unir al sultà negre Bon Bakar Diop; els Beni Iddane Abiaj (Tachomcha) es van unir als Dieïdiba. Fou en aquest moment que es situa el sorgiment dels Oulad Biri, originats en Biri, fill de Maham i descendent de Barkani, que va emigrar i es va establir a Tin Douja i la seva descendència es va desenvolupar ràpidament.
Un temps després Sidi Brahim al-Aroussí va enviar al seu fill al-Hiba amb una banda, per demanar tribut als Zouaïa. Aquests van reunir les seves forces a Tin Goufamn, però confiaven més en l'astúcia que la guerra i van demanar consell a Lamin ben Barik Allah que va fer una sèrie de cerimònies que incloïen música que van impressionar als aroussis i es van retirar
=== Guerra de Babbah. Els imans Berbers ===
La guerra de Babbah que es va desenvolupar a la meitat del segle XVII va canviar completament les condicions socials i va establir les condicions que van existir fins al segle XX quan el domini francès i després la independència van tornar a canviar-ho tot. Vers el 1640 les tribus berbers de Trarza ocupaven el triangle Khroufa, Mederdra, Bou Tilimit; tenien al nord als trarzes; a l'est els braknes; au Sud, els negres (que ocupaven encara la [[Chemana]] i feien incursions a territori maure). Políticament els berbers, sense oposar resistència militar, intentaven evitar el tribut als grups hassànides i quan podien creaven divisió als enemics; en canvi contra els negres tenien una política militar més activa. Mohammed ben Diman, ancestre epònim dels Oulad Diman, es alabat per haver defensat a les dones i nens zouaïa contra els sultans de la dinastia de Tenguella ([[regne de Denanke]] o Imperi Gran Ful)
La política activa del gran marabut Naser al-Din seria el senyal de les modificacions a la societat maure; sota la seva direcció els berbers gairebé van poder exterminar als hassànides (apareixen com Oulad Hassan, Awlad Hassan, Hassanes, Hassans, Banu Hassan, Beni Hassan i probablement sota altres formes). Malauradament a la seva mort el seu èxit es va esvair. L'element marabútic de Mauritània volia constituir amb Naser al-Din una comunitat política ortodoxa guiada pels principis religiosos. El cap polític-religiós havia de ser un [[imam]] a la vegada cap temporal i espiritual, elegit lliurement per la comunitat, i sense poders absoluts, ja que comptava amb els seus consells de
*[[Imam Naser al-Din]] 1644-1650
Linha 30 ⟶ 27:
===L'emirat de Trarza===
El final de la guerra de Babbah (1674) va fer desaparèixer als berbers del conflicte i va obrir les rivalitats entre els hassànides. Fins al moment hi havia hagut uns quants caps antecedents immediats dels primers emirs de Trarza que van continuar amb els emirs; la llista de xeics i emirs és la següent, i la història d'aquest període es pot consultar a través de les seves biografies:
*Terrouz
Linha 63 ⟶ 59:
==Domini francès==
Des el 1898 a l'emirat de Trarza es vivia una guerra civil entre l'emir Ahmed Saloum II Ould Ali i el pretendent Sidi Ould Mohammed Fal. Els francesos van optar per una acció més decidida; els territoris de [[Mauritània]] foren segregats de la colònia del Senegal i posat sota l'autoritat especial d'un Comissari del Govern general (estiu de 1902). [[Xavier Coppolani]] fou el primer comissari.
Linha 74 ⟶ 69:
Coppolani, que després d'una estada a França, ja havia tornar, va intentar separar Ahmed Saloum II i Sidi i va optar per aquest darrer que semblava tenir més partidaris i a més els seus Oulad Daman eren aliats de Cheikh Sidïa en les seves lluites contra els Dieïdiba i els Oulad Bou Sba, mentre que Ahmed Salum tenia el suport religiós de Saad Bouh i els Fadelïa. En aquest moment (inicis del 1904) Ahmed Salum II estava retirat a les terres dels Oulad Bou Sba, enemics irreductibles del Cheikh Sidïa, el principal cap marabut del país. Sidi, aconsellat per Cheikh Sidïa va abandonar la cooperació amb Ahmed Salum i es va declarar el 13 de març de 1904 a favor dels francesos, agafant altre cop el títol d'emir i l'estiu del 1904 se'n va anar a Saint Louis. Mentre els francesos havien conquerit de fet els [[emirat de Brakna|emirats de Brakna]] i de [[Emirat de Tagant|Tagant]], però Sidi encara no era conscient del canvi en la relació de forces que suposava la intervenció francesa i pretenia imposar condicions de sobirà independent quan la sort dels emirats ja estava decidida pels francesos. No hi va haver acord i a final d'any Sidi va retornar al seu campament i va reprendre converses amb Ahmad Salum II.
Durant el 1904 no hi va haver combats a Trarza i la tasca dels francesos va consistir a protegir a les tribus zouaïa (marabútiques) que no es podien defensar contra les ràtzies dels guerres; en aquesta tasca es van lliurar dos combats el 12 de març a Taguihilet i el 13 març prop de Souet el-Ma; entre el 17 i el 31 de març el capità Frèrejean va dispersar bandes de trarzes de l'emir i dels Oulad Bou Sba de Sidi Abdallah ould Bou Alïa Kahla i va destruir els seus campaments foragitant-los cap al nord i l'est; i un combat lliurat contra 200 guerrers dels Oulad Bou Sba al nord de Souet el-Ma. En aquest any es va fundar a la primavera la posició militar de [[Boutilimit|Bou Tilimit]], que va esdevenir després la capital de la residència de Trarza Oriental, sent [[Biakh]] la capital de la residència de Trarza Occidental.
El gener de 1905 Ahmed Salum i Sidi van arribar a un acord. Com a demostració van fer un atac conjunt a la posició de Khroufa, que de fet havia estat abandonada pels francesos que s'havien traslladat a Nouakchot per assegurar el control de les bandes fidels de Khayaroum i d'Othman al sud i el camí de la [[Chemama]], i per assegurar al nord la protecció de la missió ictiològica de Grave. La unió dels dos caps va portar el suport dels Oulad Bou Sba del nord que oferien refugi als guerrers després de les ràtzies. Els francesos per la seva banda asseguraven el terreny ocupat i protegien les tribus Zouaïa que els servien d'informadors.
Linha 90 ⟶ 85:
El darrer intent de resistència de Sidi Ould Mohammed Fal i el seu germà Ahmed Ould Deid va comportar l'anomenada batalla de Legweichichy el 28 de novembre de 1908.
Al gener del 1910 Ahmed Ould Deïb, germà de l'emir [[Sidi Ould Mohammed Fal]], aconsellat per Cheikh Sidïa, es va sotmetre formalment i el van seguir els seus dos principals lloctinents, Isselmou i Ahmed Salem Ould Mokhtar Oumou. Al començament de 1910, l'autoritat francesa es proposava reconèixer als caps fidels i va decidir restaurar la dignitat d'emir en la persona d'Ahmed Salum III Ould Brahim. Es tractava de constituir un gran comandament indígena sobre el país Trarza amb un representant hereditari que seria al mateix temps cap honorífic de les tribus marabútiques sense poder intervenir en els seus afers. Al Trarza Occidental (residència de Méderdra) Ahmed Salum III fou aclamat per les tribus i fou reconegut per l'autoritat francesa a Méderdra el mes de maig de 1910; es va signar entre les dues parts una convenció. El límit del comandament del nou emir era la línia Lemleïga a Souet el-Ma, Jerarïa i perllongació amb totes les tribus dins d'aquesta línia. Als Ahmed Ould Deïb, Isselmou i Ahmed Salem Ould Mokhtar Oumou se'ls va confiar el Trarza Oriental dividit en tres parts: les terres dels Oulad Daman i Oulad Ahmed ben Daman establertes a la zona (Oulad Bou Bakar Ciré, Oulad Reguïeg, Ahel Abella, Ahel Ag Mouttar) i algunes fraccions dels Euleb, Oulad El-Lab i els seus haratins Dokhon, foren confiades com a xeic independent a Ahmed Ould Deïb; Ahmed Salem Oumou esdevenia xeic independent de la fracció Ahel Atam dels Oulad Daman; i Isselmou dels Rehahla i d'una part de l'herència del seu oncle Othman ould Khalil, amb la tutela sobre els dos fills d'Othman (cosins d'Isselmou). Aquestes posicions de xeics independents ("independents" de l'emir) era inferior a la d'emir però igual a la d'altres xeics dependents directament del resident francès a [[Boutilimit|Bou Tilimit]]. La gent de l'emir no podia passar a les terres dels tres emirs i la gent d'aquests no podia passar a les de l'emir, a menys d'obtenir el permís del comandant del cercle.
Per la seva subsistència podien cobrar el impost de la ''horma'' (una taxa personal sobre el comerç) pagada pels tributaris zenaga (els Rehalha, els Aroueijat, els Oulad El-Faghi i els Oulad Aïd), i el ''bakh'', un impost pagat pels negres de la Chemama i els zenaga harantins, negres lliures o captius que explotaven terrenys. Aquests impost es van dividir en dues parts, una per l'emir (que el 1910 va tenir un fill de nom Amar Salum) i el seu cosí Mohammed al-Habib, fill d'Ahmed Salum II Ould Ali; i l'altre per Ahmed Ould Deïd. La percepció dels impostos el feien els francesos que després repartien. En aquest temps els Ould Aid foren fets autònoms i es va compensar a l'emir amb 33 peces de Guinea i 35 camells, i a Ould Deïd amb 12 camells.
| |||