Calculadora mecànica: diferència entre les revisions

L'any 1624 [[Wilhelm Schickard]] en 1624 ja n'havia realitzat un disseny previ, encara que no hi ha evidències que arribés a construir-se i estava incomplet, ja que hagués necessitat molles i engranatges addicionals per poder funcionar correctament.{{sfn|Williams|1997| p=122}}

EnEl 1642, [[Blaise Pascal|Pascal]] va dissenyar i construir la primera calculadora del món de la qual existeixn'hi ha constància. Era una petita caixa de fusta bastant incòmoda que tenia ena la tapa una filera de discos numerats, amb els forats per introduir els dits i fer-los girar. Cada disc tenia una finestreta, i hi havia tota una filera de finestretes sota la filera de discos: de dreta a esquerra s'alineaven les unitats, desenes, centenes, mil·lèsimesmilers, etc.

Quan una roda feia ununa voltvolta completa, avançava l'altra roda situada a la seva esquerra. No obstant això, la Pascalina tenia diversos inconvenients i no era del tot fiable. EnL'any [[1670]] el filòsof i [[matemàtic]] [[Alemanya|alemany]] [[Gottfried Wilhelm Leibniz]] va perfeccionar aquesta màquina i va inventar una que també podia multiplicar i dividir.

Fins al [[segle XIX]] no es van començar a construir calculadores mecàniques "en sèrie", ja que encara que els conceptes estaven ja establerts, la tecnologia anteriorexistent no podia portar-los a la pràctica. Principalment es van construir màquines seguint o bé el sistema del cilindre de [[Gottfried Wilhelm Leibniz|Leibniz]], o bé el sistema de la roda de Odhner o el sistema enginyat per León Bollée, tots ells sistemes mecànics.

El L'[[Aritmòmetre|aritmómetroaritmòmetre]] de Thomas de Colmarr, era una màquina de calcular portàtil i fàcil d'utilitzar que responia a les necessitats comptables de les empreses i de l'administració pública de l'època. Aquestes característiques i el seu bon funcionament van fer que es convertís en la primera calculadora comercialitzada amb èxit. El primer model va aparèixer enel [[1822]] i es va estar fabricant fins ben entrat el [[segle XX]].

La màquina MADAS va ser la primera d'elles que va evolucionar directament delde l'aritmómetre de Colmar, i va aparèixer enl'any [[1908]], però amb ununa gran avançmillora: era capaç de realitzar les divisions automàticament, és a dir l'usuari sol havia d'encarregar-se únicament de donar voltes a la manovella fins que sentís el timbre que indicava la fi dde l'operació. MADAS són les inicials de "Multiplication, Automatic Division, Addition and Substraction". En successives versions es va aconseguir també la multiplicació automàtica, molt més complexa de realitzar mecànicament que la divisió. Es van estar fabricant fins als [[Dècada del 1950|anys 50]].

La màquina [[Curta]] va ser realitzada per Curt Herzstark en un camp de concentració nazi. És l'última màquina mecànica manual, va ser fabricada enel [[1948]]. En la seva època va ser revolucionària perpel la sevaseu petitapetit grandàriatamany, és gairebé una peça de rellotgeria de precisió amb uns costos de fabricació molt elevats, i per això uns preus de mercat molt alts.

El sistema consisteix en un disc central sobre el qual va una corona giratòria que pot moure's mitjançant una palanca. El disc central disposa de 9 ranures per les quals poden sobresortir o no unes varetes, que seran les indicadores del valor amb el qual operar. Depenent del gir de la manovella es poden realitzar sumes o restes. Per realitzar les multiplicacions i les divisions s'usa el mètode de les sumes successives i restes successives respectivament.

L'original Odhner va ser creada per Willgodt T. Odhner (inventor del sistema de la [[Original Odhner|roda d'Odhner]] enel [[1874]]) i va començar la fabricació a gran escala enel [[1886]], en una fàbrica construïda a [[Sant Petersburg]] ([[Rússia]]), que va ser traslladada a [[Göteborg|Gotemburgo]] ([[Suècia]]) a causa de la revolució russa. EnL'any [[1892]] la signaturafirma Grimme, Natalis and Co. va comprar la patent del sistema Odhner i va començar a fabricar a [[Alemanya]] màquines amb aquest sistema anomenades "Brunsviga", d'aquest sistema, incorporant-hi al seu tornalgunes millores.

Les calculadores Marchant van ser fabricades per Marchant Calculating Machine Co.. Les primeres màquines eren del sistema Odhner puropur, però van evolucionar afegint-los un mecanisme de teclat complet, donant lloc a màquines amb un aspecte "rar" però molt ràpides i efectives en el seu funcionament.

=== Sistema de Bollée ===

Aquest sistema permetia multiplicar dos nombres directament, i no mitjançant sumes consecutives. Encara que es denomini amb el sistemanom de León Bollée no va ser aquest realment, l'inventor d'aquesta tècnica per multiplicar directament, doncs aquesta s'atribueix a l'escriptor espanyol Ramón Verea, qui enel [[1878]] va desenvolupar un cilindre metàl·lic de 10 costats, cadascun dels quals tenia una columna de forats amb 10 diàmetres diferents. Aquest mecanisme era, al seu torn, una versió millorada del desenvolupat per Edmund D. Barbour enel [[1872]] per multiplicar productes parcials mitjançant la lectura de valors d'una taula escrita en relleu, en un sistema similar al [[Braille]].

La màquina "Milionària" va ser dissenyada per Otto Steiger i fabricada per Hans W. Egli. Posseïa una sorprenent velocitat en realitzar multiplicacions i divisions, ja que no les realitza mitjançant sumes successives i restes successives, per la qual cosa amb un sol gir de manovella realitzava l'operació. EsS'en van fabricar menys de 50005.000 exemplarsunitats.

* ''La quimera dedel l'autòmatautómata matemàticmatemàtico.'' ''Del calculador medieval a la màquina analítica de Babbage'', V. Guijarro i L. González, I.S.B.N.: 978-84-376-2653-6 {{es}}

*{{ref-llibre|cognom=Williams|nom=Michael R.|títol=History of Computing Technology|editor=IEEE Computer Society|lloc=Los Alamitos, California|any=1997|isbn=0-8186-7739-2}} {{en}}

* ''La quimera dedel l'autòmatautómata matemàticmatemático.'' ''Del calculador medieval a la màquina analítica de Babbage'', V. Guijarro i L. González, {{ISBN|978-84-376-2653-6}} (Ed. Càtedra, 2010) {{es}}