Diferència entre revisions de la pàgina «Fal·làcia del jugador»

m
cap resum d'edició
m
 
Aquest és el pas fal·laç del raonament, ja que si la moneda està equilibrada, la probabilitat que surti cara o creu és ''sempre'' del 50%. Tot i que la probabilitat d'aconseguir 5 cares seguides és només de 1 entre 32, això és ''abans'' de tirar la moneda per primer cop. Després d'això, els quatre primers resultats ja són coneguts i per tant no compten. La probabilitat d'aconseguir cinc cares consecutives és exactament la mateixa que la d'aconseguir quatre cares i una creu. Cada un dels dos possibles resultats ''sempre'' té la mateixa probabilitat independentment del nombre de cops que la moneda s'hagi llençat abans i dels resultats obtinguts.
 
== Falsos exemples ==
{{ORDENA:Fallacia Del Jugador}} <!--ORDENA generat per bot-->
Hi ha moltes situacions en què la fal·làcia del jugador podria semblar superficialment aplicable, quan de fet no ho és:
 
* Quan la probabilitat de successos diferents és '''no independent''', la probabilitat de successos futurs pot canviar segons els resultats dels passats. Un exemple d'això és l'extracció de cartes de la mateixa baralla (sense reposar les que s'extreuen). Si s'extreu una sota, és menys probable que la següent carta extreta sigui una sota i és més probable que sigui qualsevol altre nombre. Així, les probabilitats d'extreure una sota, suposant que era la primera carta extreta i que no hi ha comodins, s'haurien decrementado de 4/52 (7,69%) a 3/51 (5,88%), mentre les de treure qualsevol altre nombre s'haurien incrementat de 4/52 (7,69%) a 4/51 (7,84%).
 
* Quan la probabilitat de cada resultat no és '''idèntica''', com en el cas d'un donat trucat, un nombre que hagi sortit més vegades en el passat tendeix a continuar així, si és l'afavorit pel pes afegit a el dau. Això pot ser al seu torn una fal·làcia si de fet el dau no està trucat i els jugadors són honestos. Això és un exemple del principi de [[David Hume|Hume]]: vint creus seguides indiquen que és molt més probable que la moneda estigui trucada en lloc que no ho estigui i que el següent llançament tingui un 50% de possibilitats per a cara o creu.
 
* Quan el resultat de successos futurs es pot veure afectat si es permet que factors externs canviïn la probabilitat dels successos (per exemple, canvis en les regles d'un joc afecten el rendiment d'un equip esportiu). A més, l'èxit d'un jugador debutant pot disminuir a mesura que els equips contraris descobreixen les seves debilitats i les exploten. El jugador ha llavors intentar compensar i donar aleatorietat a la seva estratègia, desembocant en la [[Teoria dels jocs|teoria de jocs]].
 
* Molts endevinalles enganyen el lector fent-ho creure que són un exemple de la fal·làcia de l'jugador, com el [[problema de Monty Hall]]. De manera semblant, si llanço dues monedes i dic que ''almenys una va sortir cara'', quin és la probabilitat que les dues siguin cara? Hom podria respondre que 50%, no ?. Això és incorrecte: si dic que un dels dos llançaments va ser cara llavors estic eliminant el resultat creu-creu, deixant els resultats cara-cara, creu-cara i cara-creu. Aquests tres resultats tenen la mateixa probabilitat, per la qual cosa cara-cara succeeix una de cada tres vegades (33%). Si hagués especificat que el primer llançament va ser cara, llavors les probabilitats que el segon fos cara seria de l'50%.
 
* La fal·làcia també afecta als analistes de tendències de borsa i inversions, produït per la validació sistemàtica de prediccions errònies d'anàlisi gràfics, basats en una probabilitat mínima de el 50% de compliment de la predicció. El que dóna significat als mítics anàlisi espatlla cap espatlla amb doble sostre en forma de M.
 
[[Categoria:Fal·làcies lògiques]]
[[Categoria:Jocs d'atzar]]
32

modificacions