Diferència entre revisions de la pàgina «Itala Film»

1.438 bytes afegits ,  fa 1 any
Ampliació de l'article introduint l'apartat Itala Flm a Catalunya. I altres edicions menors.
(Creació de l'article.)
 
(Ampliació de l'article introduint l'apartat Itala Flm a Catalunya. I altres edicions menors.)
Itala Film va ser una [[Producció cinematogràfica|productora]] italiana de cinema fundada a principis del segle XX per Carlo Rossi i Guglielmo Remmert.<ref>{{Ref-publicació|article=Storia del contributo italiano alla viticoltura sudafricana dalle origini alla contemporaneità|url=http://dx.doi.org/10.4000/diacronie.5590|publicació=Diacronie|data=2017-07-29|issn=2038-0925|exemplar=N° 30, 2|doi=10.4000/diacronie.5590|nom=Claudio|cognom=Sessa}}</ref>
 
<br />
 
== Inicis ==
L’any 1905 els industrials Carlo Rossi i William[[Guglielmo Remmert]] van fundar Itala Film, establint l’empresa a [[Torí]] i contractant cineastes de la [[Pathé|productora francesa Pathé]]. Dos anys més tard, se'ls va unir [[Giovanni Pastrone]], que va reorganitzar la companyia fent que durant la dècada següent, la productora gaudís d’un creixement enorme dins el món del [[cinema mut]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Moliterno|nom=Gino|títol=The A to Z of Italian Cinema|data=2009|editorial=Scarecrow Press}}</ref>
 
El gran desenvolupament es va produir amb la producció de pel·lícules èpiques històriques (conegut com a gènere [[Pèplum (cinema)|pèplum]]), la qual cosa va permetre obrir una oficina de [[Nova York]] per vendre les pel·lícules al mercat americà.
 
=== Itala Film a Catalunya ===
El gran desenvolupament es va produir amb la producció de pel·lícules èpiques històriques (conegut com a gènere pèplum), la qual cosa va permetre obrir una oficina de Nova York per vendre les pel·lícules al mercat americà.
Durant els inicis del cinema a [[Catalunya]], perídoe en que aquesta es va anar convertint en un punt de referència per a la cinematografia europea, Itala Film va establir una sucursal a [[Barcelona]] que va permerte el desenvolupament del [[cinema català]].<ref>{{Ref-web|títol=Història del cinema a Catalunya {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-cinema-1125.xml|consulta=2019-12-20}}</ref>
<br />
 
== Crisi ==
Fins a l’any 1914 la productora va comptar de grans èxits internacionals, però en els anys següents les produccions van caure per l’arribada de la [[Primera Guerra Mundial]].<ref>{{Ref-llibre|títol=3. Il cinema di genere, Hollywood e «Hollywood»|url=http://dx.doi.org/10.4000/books.edizionikaplan.252|editorial=Edizioni Kaplan|isbn=978-88-89908-62-4|pàgines=64–110|nom=Paolo|cognom=Noto}}</ref>
 
La guerra continuada va condicionar les activitats de la companyia de Torí que va haver de reduir la seva capacitat de producció. Això va ser degut principalment a l'eliminació d'artistes i treballadors, cridats a les armes, i a l'escassa disponibilitat de matèries primeres per a la producció de pel·lícules.
 
L’any 1919, Pastrone va abandonar l'activitat cinematogràfica i Itala Film, afectada per la crisi del cinema italià del primer període de postguerra. L’última producció de la casa de Torí va ser l’any 1923 i va suposar un enorme fracàs comercial, determinant el tancament de la productora.
<br />
 
== Rellançament i Tancament ==
A principis dels anys trenta, l'italià [[Alberto Giacalone]] va fundar una nova empresa amb el mateix nom a [[Berlín]], produint pel·lícules tant per a cinema alemany com italià.<ref>{{Ref-llibre|títol=4. Kritik als Kunst der Orientierung oder die Entfaltung des Wissens im kritischen Gespräch Kritik und Hermeneutik|url=http://dx.doi.org/10.1515/9783110918274.205|editorial=DE GRUYTER|lloc=Berlin, Boston|isbn=978-3-11-091827-4}}</ref>
 
Itala Film va gaudir durant uns anys la cooperació cinematogràfica alemanya-italiana fins que es va produir l’alçament del [[nazisme]] a [[Alemanya]] i del [[Feixisme italià|règim feixista italià]].
 
Al final del conflicte, Giacalone va traslladar la seu a [[Roma]], però la producció de llargmetratges va experimentar una crisi progressiva. Causada pel renaixement del [[cinema italià]] basat en altres dialèctiques, però sobretot per la falta de coordinació interna, la crisi va portar la productora a deixar les seves activitats l’any 1955.
<br />
29

modificacions