Diferència entre revisions de la pàgina «Pròsper d'Aquitània»

retoc i referència
m (neteja i/o estandardització d'infotaules)
(retoc i referència)
|data_canonitzacio =Antiga
}}
'''Pròsper d'Aquitània''' ([[Llemotges]]?, ca. [[390]] - [[Marsella]], [[460]]) o '''Prosperus Tyro''' o '''Aquitanus'' o també ''Aquitanicus'', fou un escriptor eclesiàstic romà que va [[Floruit|florir]] a la primera meitat del [[segle V]]. És venerat com a [[sant]] per diverses confessions cristianes.
 
== Biografia ==
D'origen [[Aquitània|aquità]], probablement de [[Llemotges]], ino probablements'han conservat dades de la seva vida primerenca, però segurament va fer els estudis superiors de l'època. A partir delde poemal'obra ''Poema coniugis ad uxoris'' es pot induir que era casat;. capCap al [[426]], es traslladà a [[Marsella]] i, amb consentiment de la seva muller, entrà a l'[[Abadia de Sant Víctor]], fundada per [[Joan Cassià]], com a [[germà llec]]; de fet, mai no va rebre els ordes sagrats.
 
Va conèixer les obres d'[[Agustí d'Hipona]] i començà a apreciar-ne el pensament, especialment el contrari a l'heretgia dels [[Semipelagianisme|semipelagians]], llavors molt estesa. Amb un altre laic anomenat Hilari (conegut com a ''Hilarius Prosperianus'' o simplement ''Prosperianus'' per evitar confusions), van informar Agustí de l'avenç de l'heretgia a Marsella i el bisbe d'[[Hippo Regius]] els remeté dos escrits: ''De praedestinatione sanctorum'', i ''De dono perseverantiae'', les dues últimes obres que escrigué. Les obres d'Agustí tampoc no van influir en els semipelagians i Pròsper i Hilari van anar a Roma per obtenir el suport de papa [[Celestí I]] qui, el [[431]], va emetre l'''Epistola ad episcopos Gallorum'', on denunciava l'heretgia de [[Joannes Massiliensis|Joan Cassià]] i advertia a tots els dignataris de l'església que prohibissin als seus [[prevere|preveres]] de difondre la nefasta heretgia de Cassià.
D'origen aquità, probablement de [[Llemotges]], i probablement va fer els estudis superiors de l'època. A partir del poema ''Poema coniugis ad uxoris'' es pot induir que era casat; cap al 426, es traslladà a [[Marsella]] i, amb consentiment de la seva muller, entrà a l'[[Abadia de Sant Víctor]], fundada per [[Joan Cassià]], com a germà llec; de fet, mai no va rebre els ordes sagrats.
 
De nou a Marsella, Pròsper va escriure diverses obres de controvèrsia. El [[440]] tornà a Roma, ara amb l'[[ardiaca]] Leó[[Papa Lleó I|Lleó]], que després seria papa, i va fer que Pròsper s'hi quedés per ocupar-se de la cancelleria pontifícia. Mentrestant, Pròsper va difondre i defensar l'obra d'Agustí en nombrosesnombrosos obresllibres exegètiquesde contingut [[exegètic]] i teològiques[[teològic]]. Un temps després deixa de ser esmentat (la darrera obra data de vers el [[455]]). Va morir cap al [[463]], a Marsella.
Va conèixer les obres d'[[Agustí d'Hipona]] i començà a apreciar-ne el pensament, especialment el contrari a l'heretgia dels [[semipelagians]], llavors molt estesa. Amb un altre laic anomenat Hilari (conegut com a ''Hilarius Prosperianus''), van informar Agustí de l'avenç de l'heretgia a Marsella i el bisbe d'[[Hippo Regius]] els remeté dos escrits: ''De praedestinatione sanctorum'', i ''De dono perseverantiae'', les dues últimes obres que escrigué. Les obres d'Agustí tampoc no van influir en els semipelagians i Pròsper i Hilari van anar a Roma per obtenir el suport de papa [[Celestí I]] qui, el [[431]], va emetre l'''Epistola ad episcopos Gallorum'', on denunciava l'heretgia de [[Joannes Massiliensis|Cassià]].
 
De nou a Marsella, Pròsper va escriure diverses obres de controvèrsia. El 440 tornà a Roma, ara amb l'ardiaca Leó, que després seria papa i va fer que Pròsper s'hi quedés per ocupar-se de la cancelleria pontifícia. Mentrestant, Pròsper va difondre i defensar l'obra d'Agustí en nombroses obres exegètiques i teològiques. Un temps després deixa de ser esmentat (la darrera obra data de vers el [[455]]). Va morir cap al 463, a Marsella.
 
== Obres ==
 
Va escriure obre teològiques, històriques i poètiques.
 
De les primeres (les teològiques) els títols són:
** ''Epistola ad Augustinum de Reliquiis Pelagianae Haereseos in Gallia''., escrita entre els anys 427 i 429, de gran importància per a la història del semipelagianisme.
** ''Epistola ad Rufinum de Gratia et Libero Arbitrio''., escrita quan Agustí encara era viu, i per tant no més tard de mitjans del [[430]].
** ''Pro Augustino Responsiones ad Capilula Objectionum Gallorum calummantium'', escrit probablement el 431.
** ''Pro Augustini Doctrina Responsiones ad Capitula Objectionum Vincentianarum'', també del 431.
** ''Pro Augustino Responsiones ad Excerpta quae de Genuensi Civitate sunt missa''., obra actualment perduda.
** ''De Gratia Dei et Libero Arbitrio Liber''., per respondre a les doctrines de Joan Cassià.
** ''Psalmorum a C. usque ad CL. Expositio''., segurament de l'any 435.
** ''Sententiarum ex Operitus S. Augustini delibaturum Liber unus''., recopilat l'any 451.
* Obres teològiques dubtoses són:
** ''Confessiones'', atribuïdes de vegades a Pròsper de Tir, que seria un personatge diferent.
** ''Confessiones''
** ''De Vocatione Gentium Libri duo'', hi ha diversitat d'opinions sobre l'autor real: [[Erasme]] l'atribueix a [[Euqueri de Lió]], altres a [[Lleó el Gran]] i alguns al seu company ''Hilarius Prosperianus''.
** ''De Vocatione Gentium Libri duo''
** ''Ad Sacram Virginem Demetriadem Epistola s. De Humilitate Christiana Tractatus'', se suposa escrit l'any 440.
** ''Praetcritorum Sedis Apostolicae Episcoporum Auctoritates de Gratia Dei et Libero Voluntatis Arbitrio'', escrita cap al 441. Va ser comentada per primera vegada per [[Dionís l'Exigu]].
* Obres atribuïdes erròniament són:
** ''De Vita Contemplativa Libri tres'', redactat amb tota probabilitat per Julià Pomeri, un religiós gal·les del [[segle V]].
** ''De Promissionibus et Praedictionibus Dei'', [[Cassiodor]] li atribueix, però és d'algun autor africà.
* Obres històriques: en elles transmet les idees augustinianes de la universalitat de la voluntat salvífica de Déu i la predestinació, que fa que Déu concedeixi a tothom prou gràcia per salvar-se, negant la predestinació al pecat: qui es perd ho fa per voluntat pròpia.
** ''Chronicum integrum'', crònica universal des dels orígens al regnat de [[Genseric]],
** ''Chronicon Consulare'', del 379, al 455, amb els esdeveniments classificats segons els [[Cònsol romà|cònsols romans]]. Dóna breus notícies dels emperadors romans, els bisbes de Roma i diversos fets referents a l'església, sobretot els relacionats amb l'[[Pelagianisme|heretgia pelagiana]].
** ''Chronicon Imperiale'', o ''Chronicon Pithoeanum'', que cobreix els mateixos anys que l'obra anterior, però la cronologia es basa en els emperadors i no en els cònsols. Alguns erudits consideren que és obra de Pròsper de Tir, però no s'ha pogut demostrar que sigui una persona diferent a Pròsper d'Aquitània.
** ''Chronicon Imperiale'', o ''Chronicon Pithoeanum''
** Un crònica annexa a l'anterior que comença amb [[Adam]], però que probablement no fou escrita per Pròsper
* Obres poètiques:
** ''Exsententis S. A Augustini Epigrammalum Liber unus'', 106 [[epigrames]] en vers elegíac sobre diversos temes relacionats amb la teologia.
** ''Carmen de Ingratis'', en hexàmetres dàctils .
** ''In Obtrectatorem S. Augustini Epigramma'', en versos elegíacs.
** Sis versos elegíacs
** ''Epitaphium Nestorianae et Pelagianae haereseon'', en (11 versos elegíacs), escrits després de la condemna del [[Nestorianisme]].
** ''Uxorem hortatur ut se totam Deo dedicet'', en (53 versos elegíacs).
 
== Veneració ==
 
Va ésser venerat com a sant. L'únic testimoni d'aquest culte, però, és un fresc de la basílica de San Clemente de Roma, on es presenta amb l'aureola, els cabells tallats com un monjo i una túnica. Confós amb sant Pròsper de Reggio Emília, que se celebra el 25 de juny, va ésser inclòs al martirologi de Cesare Baronio en aquesta data.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/556?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image Prosper] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology]]''. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 548-550</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Enllaços externs ==
34.578

modificacions