Desamortitzacions espanyoles: diferència entre les revisions

La '''desamortització''' va ser un llarg procés historieconòmic iniciat a [[Espanya|l'estat espanyol]] el [[1798]] per [[Manuel Godoy]] i tancat ja molt entrat el [[segle XX]] ([[16 de desembre]] del [[1924]]).<ref>{{ref-llibre|títol =La desamortización en España: un balance, 1766-1924|autor =Germán Rueda Hernánz |editor =Arco Libros|data= 1997 |isbn =9788476352700}}</ref> Va consistir a posar al mercat, mitjançant subastasubhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades [[Terra amortitzada|mans mortes]] que no les conreaven, gairebé sempre l'[[Església Catòlica|Església catòlica]] o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una [[burgesia]] i classe mitjana de llauradors propietaris. A més, l'erari obtenia uns ingressos extraordinaris amb els quals es pretenien amortitzar els títols de [[deute públic]]. La desamortització es va convertir en la principal arma política amb què els [[Liberalisme|liberals]] van modificar el règim de propietat de l'[[Antic règim|Antic Règim]], per implantar el nou estat burgès durant la primera meitat del [[segle XIX]].{{sfn|Friera Alvarez|2007|p=202}}