Diferència entre revisions de la pàgina «Castell de Montpalau»

(→‎Descripció: Suprimeixo text duplicat)
 
== Descripció ==
Actualment, el castell de Montpalau es troba molt malmès i en estat ruïnós. <ref name="ipac"/> Hi ha vestigis que testimonien ocupació humana en època ibèrica. Els murs que resten de la fortalesa medieval defineixen un recinte de planta quadrada, que no sobrepassa els 28 m, ni de llargada ni d’amplada; aquests murs són fets amb un aparell de [[carreus]] poc treballats disposats en filades horitzontals, no gaire regulars, però, i lligats amb morter de calç i sorra. Els angles són de carreus ben tallats, de pedra més groguenca que la utilitzada en els murs, que és grisa, i disposats al llarg i de través. En el mur de la banda S trobem una finestra de doble esqueixada, amb [[arc de mig punt]] a l’exterior i [[llinda]] plana a l’interior. L’arc és tallat en un sol bloc, i n’hi ha tres més, d’idèntiques característiques, però successivament més petits a mesura que ens apropem a l’interior. La llinda també és treballada en un sol bloc, on són tallades les arrencades dels [[Brancal|muntants]], fets amb carreus ben tallats. Tota laLa finestra és feta amb el mateix tipus de material que els angles. Dels murs que devien tancar aquest recinte per l’E i pel N només en queda l'arrencada i part del fonament. Manca tot l’angle NE, on trobem un altre mur de característiques i orientació completament diferents.<ref name="catrom"/>Hi ha restes de murs interiors, de muralla dels segles X i XIV,<ref name="ipac"/> però el segon recinte ha de tenir relació, més aviat, amb una remodelació d'època avançada, potser ja del segle XV. <ref name="catrom"/>
 
Gairebé al centre del recinte, s’alçava una torre circular, avui completament enrunada. En coneixem elEl diàmetre exterior, que era d’uns 6,5 m, i el gruix de les parets, que era d’1,45 m. Fou alçada amb un aparell molt semblant al dels primers murs descrits, la qual cosa fa pensar en un mateix moment constructiu.<ref name="catrom"/>
 
El mur situat on hi hauria d’haver l’angle NE, inclinat gairebé 45° respecte dels anteriors, fa poc més de 13 m. Als extrems es veu l’arrencada de sengles murs, dels quals el que es troba a llevant —gairebé només se’n conserva el fonament— s’uneix amb el mur E del recinte del segle XV. En el punt on s’uneixen aquests murs i l’esmentat primerament, hi ha les restes de la [[capella (arquitectura)|capella]], situada en un nivell inferior al del mur del segle XV, que sembla inutilitzar-la, i mostra clarament que és posterior. Aquests altres murs són fets de carreus desbastats, disposats en filades força horitzontals, lligades amb morter de calç i sorra, no tan abundant com en els murs del segle XV. Les mides dels carreus, però, són molt desiguals. Trobem també en certs llocs unes filades horitzontals de pedres planes, sense que pugui precisar-se si tenen o no alguna funció estructural concreta. Queden també, dalt d’aquest mur, les restes de la part baixa d’una [[espitllera]] rectangular, d’esqueixada simple, no adaptada a l’ús d’armes de foc, i per tant, anterior a la difusió d’aquestes.<ref name="catrom"/>
Es creu que la major part de la pedra que formava part del poblat ibèric i iberoromà, desenvolupat en aquest indret entre el 200 i 50 a.C., es féu servir per a la construcció del castell.<ref name="ipac"/>