Gulag: diferència entre les revisions

Encara que literalment "Gulag"''gulag'' és un acrònim per a denominar a la Direcció generalGeneral de Camps de Treball, amb el temps, i segons explica l'escriptora [[Anne Applebaum]] en el seu llibre: ''Gulag: Unauna història'', "la paraula ''Gulaggulag'' ha vingut a denominar a més no només l'administració dels camps de concentració sinó també al sistema soviètic de treballs forçats en si mateix, en totes les seves formes i varietats: camps de treball, de càstig, de criminals i polítics, de dones, de nens o de trànsit. O finsFins i tot més, s'ha anomenat "Gulag"''gulag'' alel sistema soviètic de repressió, alel conjunt de procediments que els presoners en alguna ocasió van anomenar ''triturador de carn'': les detencions, els interrogatoris, el transport en vehicles de bestiar, el treball forçós, la destrucció de famílies, els anys perduts ena l'exili, les morts prematures i innecessàries."<ref>{{ref-web |url=http://www.anneapplebaum.com/gulag/intro.html|títol=Gulag: A History Intro|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20070703013025/http://www.anneapplebaum.com/gulag/intro.html|arxiudata= 3 de juliol de 2007}}</ref>

Va ser la branca del servei de seguretat i la policia soviètica que dirigiria el sistema penal de [[Camp de treball|camps de treballs forçosos]], de presoners i de trànsit. Mentre aquests camps albergaven a criminals de tota classe, el sistema Gulaggulag s'ha conegut principalment com un lloc per a presoners polítics i com un mecanisme de repressió a l'oposició política a l'estatEstat Sovièticsoviètic. Encara que va empresonar a milions de persones, el nom es va fer conegut ena l'occident únicament després de la publicació en [[1973]] d{{'}}''[[Arxipèlag Gulag]]'', d'[[Aleksandr Soljenitsin]], que va comparar els dispersos camps com una sèrie d'illes.

Alguns autors es refereixen a totes les presons i camps de concentració de la història Sovièticasoviètica ([[1917]]-[[1991]]) com lesels ''Gulagsgulags''. A més, últimament el terme s'utilitza amb freqüència d'una manera no relacionada amb l'[[URSS]]; Per exemple, en expressions com ''Lael Gulaggulag de [[Corea del Nord]]'' o fins i tot ''Lael Gulaggulag privadaprivat dels [[Estats Units]]''. Cal tenir en compte també que l'acrònim rus, mai en plural, no descriu un camp particular sinó a la institució governamental encarregada de tot el sistema de camps.

El terme "camp de treball correctiu" va ser suggerit per a ús oficial pel [[politburóPolitburó]] del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]] el [[27 de juliol]] de [[1929]], com a reemplaçament del terme "[[camp de concentració]]", comunament usat fins llavors.

El terme col·loquial per a un pres dedel lagulag Gulag sovièticasoviètic era "'''zeka'''", "'''zek'''". En [[rus]], "pres", "empresonat" és "заключённый", ''zakliutxionni'', normalment abreujat a 'з/к' en escrits, pronunciat com 'зэка' (ze-CA), i gradualment transformat en 'зэк' (zek) i 'зек' (ziek). La paraula encara s'utilitza en la parla col·loquial, irrellevant per als camps de treball. En principi 'з/к' va ser un acrònim per ade "заключенный каналостроитель", "zakliutxionni kanalostroïtel'" (pres constructor de canals), denominació donada als membres de la mà d'obra esclava que construïa el [[Canalcanal Volga-Don]]. Més tard el terme va ser reescrit per a significar únicament "zakliutxionni" (pres).

A més de les categories més comunes de camps que practicaven un dur treball físic i presons de diversos tipus, també en van existir altres formes.

* ''[[Psikhuixka]]'' (психушка, ''la casa dura''), el tractament mèdic forçós d'empresonament psiquiàtric va ser usat, en lloc dels camps, per a aïllar i enfonsar a [[presoner polític|presoners polítics]]. La pràctica es va fer molt més comuna després del desmantellament oficial del sistema del gulag.

* Camps especials o ''zones'' per a nens (en l'[[argot]] del gulag: малолетки, ''maloletki'', "menors d'edat"), per a minusvàlidsdiscapacitats (en [[Spassk]]), i per a mares (мамки, ''mamki'') amb bebès. Aquestes categories es considerava que no produïen resultats d'utilitat i amb freqüència van ser objecte de més abusos.

* Camps per a "Esposesesposes de Traïdorstraïdors a la Pàtriapàtria" (va haver-hi una categoria especial de repressió: "[[membre de família traïdora de la Pàtria|membre de família traïdora de la pàtria]]" (ЧСИР, член семьи изменника Родины, ''TxSIR, txlen sem'í izménnika Ródiny'').

* Sota la supervisió de [[Lavrenti Béria]], que liderava l'[[NKVD]] i el programa soviètic de [[Arma nuclear|bomba atòmica]] fins a la seva defunció en [[1953]], milers de ''zeks'' van ser usadesusats per a extreure [[urani]] i preparar instal·lacions per a les proves ena [[Nova Terra]], [[Illa Vaigatx]], i[[Semipalàtinsk]], a més d'altres llocs. Els informes ens diuen a més que els presoners del gulag van ser utilitzats en els primeres [[prova nuclear|proves nuclears]] (la primera va ser desenvolupada ena Semipalàtinsk en [[1949]]) en àrees de descontaminació [[radioactivitat|radioactiva]] i [[submarí nuclear|submarins nuclears]].

Les instal·lacions dels diferents tipus de camps de detenció van ser aixecades a partir de 1918, com una extensió reformada dels antics [[Camp de treball|camps de treball]] de l'[[imperi Rus|Imperi rus]] ([[kàtorga]], kàtorgues), que van estar operatius a [[Sibèria]] i altres llocs. Els dos tipus principals van ser els "Campscamps especials de [[Ve-Txe-Ka]]" ("особые лагеря ВЧК") i els [[Camp de treball|camps de treball forçós]] (лагеря принудительных работ). Van ser instal·lats per a diverses categories de persones considerades perilloses per a l'Estat: per a delinqüents comuns, per a presoners de la [[Guerra Civil Russa]], per a oficials acusats de corrupció, sabotatge i malversació, diversos enemics polítics i dissidents, així com antics aristòcrates, homes de negocis i terratinents.

La base legal i l'orientació per a la creació del sistema de "camps de treball correctius" (Enen rus: "исправительно-трудовые лагеря", ''Ispravítiel'no-trudovyie lagierià''), la columna vertebral del que es denomina comunament com lael "Gulag"gulag, va ser el decret secret del [[Sovnarkom]] de l'[[11 de juliol]] del [[1929]] sobre la utilització de les presons de treball, repetit en l'apèndix equivalent de la reunió del [[Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica|Politburó]] del [[27 de juny]] de [[1929]].

LaEl GULAGgulag va ser establertaestablert oficialment com una institució de tota la [[Unió Soviètica|unióUnió]] i com una administració principal de l'[[OGPU]], la policia secreta soviètica, el [[25 d'abril]] de [[1930]] com el "ULAG" per l'ordre 130/63 de l'[[OGPU]] d'acord amb l'ordre de [[Sovnarkom]] 22, p. 248, datada el [[7 d'abril]] de [[1930]] i va ser rebatejat com a GULAGgulag el novembre.

A principisprincipi dels anys 1930, un dràstic increment de la política penal soviètica va produir un increment significatiu de la població dels camps de presoners. Durant el període del [[Gran Purga|Gran Terror]] ([[1937]]-[[1938]]), la majoria de les detencions arbitràries en massa provocavenprovocaren un altre increment en el nombre de reclusos. Durant aquests anys, centenars o milers d'individus van ser detinguts i sentenciats a llargs períodes de presó d'acord amb algun dels múltiples passatges del conegut [[Articlearticle 58]] dels Codis Criminals de la Unió de Repúbliques, que sancionava diverses formes d'"activitats contrarevolucionàries".

Les hipòtesis que consideracions econòmiques van ser responsables de les detencions en massa durant el període de l'[[estalinisme]] han estat refutades d'acord amb els antics arxius Sovièticssoviètics que van ser accessibles des dels anys 1990. No obstant això, el desenvolupament del sistema de camps va seguir línies econòmiques. El creixement del sistema de camps va coincidir amb el cim de la campanya d'[[industrialització]] Sovièticasoviètica. Per aquest motiu, a la majoria dels camps establerts per a allotjar a les masses de presoners que anaven arribant, els van ser assignades diferents tasques econòmiques. Aquestes incloïen l'explotació dels recursos naturals i la colonització d'àrees remotes així com la realització d'enormes instal·lacions d'infraestructures i la construcció de projectes industrials.

En 1931-1932, el Gulaggulag tenia aproximadament 200.000 presoners en els camps; Enen [[1935]] aproximadament 800.000 en camps i 300.000 en colònies (mitjana anual), i en [[1939]] prop d'1,3 milions en camps i 350.000 en colònies.

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], la població del Gulaggulag va descendir bruscament, a causa de l'alliberament de centenars de milers de presoners que van ser reclutats i enviats directament a les línies del front (amb freqüència en batallons de presos, que van ser enviats a les batalles més perilloses i van experimentar unes tremendes taxes de baixes) i a un excessiu increment de la mortalitat en [[1942]]-[[1943]]. Després de la Segona Guerra Mundial, el nombre de presos en els camps de presoners i colònies va tornar a créixer bruscament, arribant a aproximadament 2,5 milions de persones a principisprincipi dels anys 1950 (sobre 1,7 milions d'ells en camps). Mentre alguns d'ells eren desertors i criminals de guerra, també havia [[presoner de guerra|presoners de guerra]] russos repatriats i "treballadors de l'est", que van ser universalment acusats de traïció i "cooperació amb l'enemic" (formalment, van fer treballs per als [[Nazisme|nazis]]). També van ser enviats allí gran nombre de civils de territoris russos que van caure sota l'ocupació estrangera, i de territoris que es va annexionar la Unió Soviètica després de la guerra. No era infreqüent per als supervivents dels [[camps de concentració]] nazis ser traslladats directament als camps de treball soviètics.

Oficialment, el GULAGgulag va ser liquidat per l'ordre 20 de l'[[MVD]] de [[25 de gener]] de [[1960]].

Les morts totals documentades en el sistema de camps de treball correctius i colònies des de [[1930]] a [[1956]] ascendeixen a 1.606.748, incloent presoners comuns i polítics. Cal tenir en compte que aquesta dada no inclou més de 800.000 execucions de "contrarevolucionaris" durant el període del "Gran Terror", ja que van ser duts fora del sistema de camps i ajusticiats per separat. Des de 1932 a 1940, almenys 390.000 camperols van morir en llocs d'assentament forçós de treball. El nombre de persones que van ser presonerspresoneres en un lloc o un altre és molt major i molts dels supervivents hanvan sofertsofrir danys físics o psicològics permanents. Les morts en alguns camps estan documentades més minuciosament que en d'altres.