Sistema d'escriptura: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
Canvis menors, neteja, replaced: de mitjans del → de mitjan , L’ → L' AWB |
||
Línia 1:
[[Fitxer:WritingSystemsoftheWorld.png|450px|miniatura|Sistemes de escriptura al món. {{legend|#99cccc|[[Alfabet llatí|Llatí]] ([[Alfabet|alfabètic]])}} {{legend|#ccccff|[[Ciríl·lic]] (alfabètic)}} {{legend|#9a06fe|[[Hangul]]}} {{legend|#3166ce|Altres alfabets}} {{legend|#99ff99|[[Alfabet aràbic|Aràbic]] ([[abjad]])}} {{legend|#389738|Altres abjads}} {{legend|#ee940a|[[Devanagari]] ([[abugida]])}} {{legend|#ffcc01|Altres abugides}} {{legend|#ff4e4d|[[Sil·labari
Un '''sistema d'escriptura''' és un mètode simbòlic regular que es fa servir per representar elements o declaracions expressables en el [[llenguatge]].
Els sistemes d'escriptura es diferencien d'altres possibles sistemes de comunicació basats en símbols en què normalment cal comprendre almenys part de la llengua parlada en qüestió per poder llegir i entendre el text. Contrasten amb altres possibles sistemes simbòlics com els [[Senyal de trànsit|senyal]]s de trànsit, la [[pintura]], els [[plànol|mapes]] i les [[matemàtiques]], que no necessàriament depenen d'un coneixement previ d'una llengua parlada per extreure'n el significat associat.
Tota comunitat humana té una llengua parlada, ja sia oralment, ja sia per signes. És un tret considerat per alguns com una condició innata i definidora de la condició humana. No obstant això, el desenvolupament i adopció dels sistemes d'escriptura només ha passat unes poques vegades. Una vegada establerts, els sistemes d'escriptura en general es modifiquen molt més lentament que la pròpia llengua, i sovint conserven trets i expressions que ja no són corrents en la llengua parlada de la comunitat. El gran avantatge conferit pels sistemes d'escriptura és la seva capacitat de mantenir un registre persistent d'informació expressable en alguna llengua, que es pot recuperar independentment de l'acte inicial de formulació.
Tots els sistemes d'escriptura requereixen un conjunt d'elements base o [[símbol]]s definits (anomenats caràcters o [[grafema|grafemes]]); un conjunt de regles i convencions entès i compartit per una comunitat, que assigna arbitràriament [[significat]], ordenació i interrelacions als elements base; una llengua representada (generalment una llengua parlada); la interpretació dels elements i regles del sistema d'escriptura permeten reproduir les construccions d'aquesta llengua; i algun mitjà físic per a representar clarament els símbols d'una manera permanent o semipermanent sobre algun suport, per tal que puguin ser interpretats (en general visualment, encara que també s'han inventat sistemes tàctils).
Línia 10:
==Terminologia bàsica==
[[Fitxer:A Specimen by William Caslon.jpg|miniatura|Mostres de tipus de [[lletra]] d'una composició [[tipografia|tipogràfica]] i [[llenguatge]], per [[William Caslon]], fundador, tret de la ''[[Cyclopaedia]]'' de [[1728]] ]]
L'estudi sobre els sistemes d'escriptura ha seguit línies més o menys independents en l'examen de
El terme genèric ''[[text]]'' es pot fer servir per a referir-se a qualsevol producte concret de l'ús d'un sistema d'escriptura. L'acte de compondre un text pot anomenar-se «escriure», i l'acte d'interpretar el text pot anomenar-se «llegir». En l'estudi de sistemes d'escriptura, l'[[ortografia]] es refereix al mètode i les regles d'estructura de l'escriptura considerada "correcta".
Un «[[grafema]]» és el terme tècnic [[neologisme|creat]] per a referir-se a les unitats mínimes o indivisibles d'un sistema d'escriptura concret. Els grafemes són els elements «mínimament significatius», que en conjunt comprenen el joc de ''components bàsics'', a partir dels quals es poden construir els textos d'un sistema d'escriptura concret, amb les seves regles de correspondència i ús. És un concepte similar al de [[fonema]], usat en l'estudi de les llengües parlades. Per exemple, al sistema d'escriptura del català [[Llengua estàndard
Cal notar que un grafema particular es pot representar amb diferents variacions, on cada variació és visualment diferent de l'altra, però totes són interpretades com a representants del ''mateix'' significant o grafema. Aquestes variacions concretes són conegudes com a ''[[al·lògraf]]s'' d'un grafema (vegeu el paral·lelisme amb el terme [[al·lòfon]] utilitzat en l'estudi de les llengües parlades). Per exemple, la lletra minúscula ''a'' té al·lògrafs diferents quan està escrita de forma [[lletra cursiva|cursiva]], [[lletra grotesca|grotesca]] o [[mecanografia]]da. La selecció entre al·lògrafs diferents pot estar influenciada pel tipus de mitjà utilitzat per a escriure, l'opció estilística de l'escriptor, o fins i tot per trets en gran part inconscients d'un ús particular.
Línia 26:
[[Fitxer:Ritmal-Cuneiform tablet - Kirkor Minassian collection - Library of Congress.jpg|miniatura|Peça d'escriptura cuneïforme]]
[[Fitxer:Jiahu writing.svg|miniatura|Marques similars a l'escriptura a una [[tortuga]], closques descobertes a la moderna [[Jiahu]] ([[Xina]]), datats cap al 6000 aC ]]
Generalment es creu que el primer sistema va ser l'escriptura [[Sumer|sumèria]] que va originar l'[[escriptura cuneïforme]]. Els [[jeroglífics egipcis]] són aproximadament de la mateixa època. Altres sistemes d'escriptura primerencs, probablement influïts per aquestes innovacions, i que encara no s'han pogut desxifrar, són el [[escriptura proto-elamita|proto-elamita]] i el de la [[escriptura de la vall de l'Indus|vall de l'Indus]] (tot i que la condició de sistema d'escriptura d'aquest últim no està gens clara). De manera semblant, no està clar si l'anomenada escriptura vinča de finals del neolític hauria de considerar-se una mena de proto-escriptura o si era purament ornamental. El primer [[alfabet]] apareix al voltant del [[2000 aC]]. A Amèrica els sistemes d'escriptura precolombins, que inclouen almenys el [[maia]] i l'[[asteca]], es considera també que van evolucionar independentment.
Línia 37:
*alfabètic (o segmental)
Tanmateix, els tres poden estar fundats en qualsevol sistema d'escriptura en diverses proporcions, sovint fent-los difícils de catalogar en un únic sistema. El terme sistema complex és de vegades usat per descriure allà on el mestissatge fa problemàtica la classificació.
{| class="prettytable"
Línia 91:
Tots els abjads coneguts (excepte potser el [[Tifinagh]]) són de la família d'escriptures semítiques, i deriven de l'original [[Alfabet ugarític|alfabet semític septentrional]]. Això és així perquè les [[llengües semítiques]] i les relacionades [[berber|llengües berbers]] tenen una [[morfologia (lingüística)|estructura morfològica]] que fa que la denotació de les vocals sigui redundant en molts casos.
Alguns abjads (com l'àrab i l'hebreu) tenen notacions per a les vocals, però només les usen en contextos especials, com ara l'ensenyament. Moltes escriptures que deriven d'abjads es van ampliar amb símbols vocàlics per convertir-les en alfabets complets, el cas més conegut és la derivació de l'[[alfabet grec]] de l'abjad fenici. Aquesta ampliació només va passar quan l'escriptura va ser adaptada a un llenguatge no semític.
El nom abjad ve de l'antic ordre de les consonants de l'[[alfabet àrab]] Alif, Bá, Jim, Dál, encara que la paraula pot tenir arrels antigues al fenici o [[ugarític]].
Abjad és encara la paraula per a alfabet a l'àrab, malai, i indonesi.
Línia 99:
'''Abugida'''
Un abugida és un sistema d'escriptura alfabètic, els signes bàsics del qual denoten consonants amb una vocal inherent i on una modificació coherent del signe bàsic indica d'altres vocals següents.
Així, en un abugida pot o no haver-hi un signe per a la "k" sense vocal, però un també per "ka" (si "a" és la vocal inherent), i "ke" és escrita modificant el signe de "ka" en una manera que és coherent amb com un pot modificar "la" perquè sigui "el". A molts abugides la modificació és l'addició d'un signe vocal, però d'altres possibilitats són imaginables (i usades), com ara la rotació del signe bàsic, addició del signe diacrític, etc.
Línia 106:
=== Sistemes composicionals ===
Una escriptura composicional presenta detalls més fins que un alfabet. Aquí els símbols no representen pas fonemes sencers, sinó trets fonètics que caracteritzen els fonemes, com ara [[sonoritat]], [[punt d'articulació]] o [[mode d'articulació]]. Teòricament, cada tret es podria escriure pròpiament com una sola lletra. Els abjads, abugides o síl·labaris poden ser composicionals, però l'únic sistema general d'aquest tipus és el [[coreà|hangul coreà]]. Al hangul, els traços de cada tret fonètic es combinen per formar lletres alfabètiques, i aquestes lletres es combinen en blocs sil·làbics, així que el sistema combina tres nivells de representació fonològica.
=== Sistemes ambigus ===
Molts sistemes d'escriptura no són sols d'un sol tipus. El sistema d'escriptura llatí, per exemple, inclou nombres i d'altres logogrifs com #, $, i &, i les lletres fonètiques són una pobra igualació de so. Com ja s'ha mencionat anteriorment, tots els sistemes logogràfics tenen components fonètics, i també es troben al llarg de les línies dels síl·labaris, com el xinès ("logotip-sil·làbic"), o un abjad, com l'egipci («logo-consonant»).
Unes certes escriptures, tanmateix, són realment ambigües. Els [[semisil·labari|semi sil·labari]]s de l'antiga Espanya són sil·làbics per a les consonants oclusives com p, t, k, però alfabètics per a altres lletres. En algunes versions, les vocals són escrites redundantment després de lletres sil·làbiques, de conformitat amb una [[ortografia]] alfabètica. L'antic cuneïforme persa és similar. De 23 consonants, set són totes sil·làbiques, tretze són sols alfabètiques, i per a les altres tres, només n'hi ha una lletra per a /Cu/ i les altres /Ca/ i /Ci/. Tanmateix, totes les vocals són escrites clarament malgrat tot; com a les abugides Brahàmiques, la lletra /Ca/ va ser usada per a una simple consonant.
== Classificació gràfica dels sistemes d'escriptura ==
Potser la distinció gràfica primària a les classificacions és la ''linealitat''. Els sistemes d'escriptura lineals són aquells en els quals els caràcters estan compostos de línies, com és el cas en l'[[alfabet llatí]] i l'[[escriptura xinesa]]. Els caràcters xinesos són considerats lineals si són escrits amb un bolígraf o amb un raspall ligràfic, o modelats en bronze. De manera similar, els [[jeroglífics egipcis]] i els [[escriptura maia|glifs maies]] són sovint pintats en un perfil amb forma lineal, però en situacions formals són tallats en [[baix relleu|relleu]]. Els sistemes no lineals, d'altra banda, com el [[Braille]], no estan compostos de línies. Els més antics exemples d'escriptura són lineals: l'[[Escriptura cuneïforme
La cuneïforme va ser probablement la més antiga escriptura. Els seus glifs van ser formats prement el final d'una agulla amb llengüeta en massilla humida, no traçant les línies en la massilla amb l'agulla com es va dir prèviament. El resultat va ser una radical transformació de l'aparença de l'escriptura.
El Braille és una adaptació no lineal de l'alfabet llatí que va abandonar per complet les formes llatines. Les lletres estan compostes de punts en relleu en el substrat de l'escriptura, que pot ser de cuir (el material original de [[Louis Braille]]), paper rígid, plàstic o metall.
També hi ha altres adaptacions no lineals de l'alfabet llatí, incloent-hi el [[codi Morse]], l'[[alfabet dactilològic]] de diversos [[Llenguatge de signes
Si l'[[escriptura Edo]] és certament un sistema d'escriptura complet, pot ser l'únic exemple natural d'una escriptura en la qual el color dels grafemes es posa en contrast.
=== Direcció ===
Les diferents escriptures s'escriuen en direccions diferents. El primer alfabet es podia escriure en qualsevol direcció: tant horitzontal (d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra) o vertical (cap amunt o cap avall). També es podia escriure «bustrofèdicament» (tal com fa el bou amb l'arada en un camp): començant horitzontalment en una direcció i llavors girant al final de la ratlla i invertint la direcció. El [[jeroglífic egipci]] feia servir aquesta disposició, l'inici d'una ratlla horitzontal ve indicat per cap a quina direcció miren els ideogrames amb figures animals o humanes.
L'[[alfabet grec]] i els seus successors, i entre aquests l'alfabet llatí que, modificat, fem servir per al català, van fixar una disposició en ratlles horitzontals d'esquerra a dreta, de dalt cap avall de la pàgina. Altres escriptures, com ara l'[[alfabet àrab|àrab]] i l'[[alfabet hebreu|hebrea]], s'escriuen de dreta a esquerra. Moltes escriptures de l'Àsia oriental, com el [[llengua xinesa|xinès]] o el [[llengua japonesa|japonès]], s'escriuen tradicionalment en ratlles verticals de dalt cap avall, des de la dreta de la pàgina cap a l'esquerra. També hi ha escriptures que s'escriuen de baix cap a dalt de la pàgina, com les que es feien servir antigament a les [[illes Filipines]] i altres illes del Pacífic occidental.
Línia 133:
== Suport ==
[[Fitxer:LibreOffice Writer 5.1 Breeze.png|miniatura|[[LibreOffice Writer]] és un exemple de [[processador de text]]]]
Els materials que han servit de suport a l'escriptura han estat molt variats al llarg de la història. Han aparegut escrits sobre [[tauletes d'argila]], [[pedra]], [[papir]], [[pergamí]], taules de fusta cobertes de [[cera]] i paper, entre altres. Des de
== Sistemes d'escriptura i informàtica ==
En ordinadors i sistemes de telecomunicacions, els grafemes i altres unitats similars necessàries per al processament de text es representen amb «[[caràcter (informàtica)|caràcters]]» que típicament es manifesten en una forma [[codificació|codificada]].
Diferents estàndards [[Organització Internacional per a l'Estandardització|ISO]] / [[Comissió Electrotècnica Internacional|IEC]] són definits per acordar amb cada sistema d'escriptura individual per implementar-los als seus ordinadors o en forma electrònica. Avui molts d'aquests estàndards són tornats a definir en un millor estàndard col·lectiu, l'[[ISO 10646]], també conegut com a [[Unicode]]. A Unicode, cada caràcter, en cada sistema d'escriptura de cada llengua –simplificant una mica– té un únic número d'identificació, conegut com a «code point». El software de l'ordinador utilitza el ''code point'' per col·locar el caràcter corresponent a l'arxiu de [[tipus de lletra|font]], aleshores els caràcters poden ser reproduïts a la pantalla o escena.
Un [[teclat d'ordinador]] és l'aparell més conegut per a escriure a l'ordinador. Cada tecla és associada amb un codi estàndard que el teclat envia l'ordinador quan és pressionada. Fent servir una combinació de tecles alfabètiques amb tecles modificadores com ara [[Control (tecla)|Ctrl]], [[Alt (tecla)|
== Sociolingüística ==
Línia 156:
* [[Llenguatge formal]]
== Referències ==
{{referències}}
| |||