Llei Helms-Burton: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m ortografia
Línia 4:
La llei porta el nom dels seus promotors inicials, el senador Jesse Helms, republicà de [[Carolina del Nord]] i el congressista Dan Burton, republicà d'[[Indiana]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.elplural.com/opinion/ley-helms-burton-segunda-parte-contra-el-pueblo-de-cuba_219102102|títol=Ley Helms–Burton (segunda parte) contra el pueblo de Cuba|consulta=29 octubre 2019|llengua=castellà|editor=El Plural|data=23 juny 2019|nom=Víctor|cognom=Arrogante}}</ref>
 
La llei va ser aprovada pel 104è Congrés dels Estats Units el 6 de març de 1996 i promulgada pel 42è president dels Estats Units, [[Bill Clinton]], el 12 de març de 1996. El projecte de llei, presentat a finals del 1995 pel senador Helms, no va prosperar degutper alculpa del [[filibusterisme]] dels senadors demòcrates, però va ser reintroduitreintroduït uns mesos després aprofitant que, el 24 de febrer de 1996, els avions de caça cubans van abatre dos avions privats operats per un grup de suport internacional humanitari de cerca i rescat amb base a [[Miami]] anomenat ''Hermanos al Rescate''.<ref>{{Ref-web|url=https://www.radiotelevisionmarti.com/a/ni-la-ley-helms-burton-es-el-lobo-ni-el-gobierno-cubano-es-la-caperucita/234479.html|títol=Ni la ley Helms–Burton es el lobo, ni el gobierno cubano es la caperucita|consulta=29 octubre 2019|llengua=castellà|editor=Radio Televisión Martí|data=7 abril 2019|nom=José Antonio|cognom=Evora}}</ref>
 
El 16 de juliol de 1996 va entrar en vigor el títol III de la llei i, el president Bill Clinton, fent ús de les seves facultats va ordenar la suspensió temporal per un període de sis mesos. Els presidents posteriors dels Estats Units, [[George Walker Bush|George W. Bush]], [[Barack Obama]] i [[Donald Trump]], van decretar successives pròrrogues temporals a l'aplicació del títol III de la llei.<ref>{{Ref-web|url=https://www.radiotelevisionmarti.com/a/trump-suspende-captitulo-ley-helms-burton/160984.html|títol=Trump suspende capítulo III de la Ley Helms–Burton sobre Cuba|consulta=30 octubre 2019|llengua=castellà|editor=Radio Televisión Martí|data=24 gener 2018}}</ref>
Línia 88:
La llei preveia només indemnitzacions per a les reclamacions més importants, principalment de les grans empreses multinacionals (valorades en aproximadament 6.000 milions de dòlars). No preveia les reclamacions d’individus de la comunitat cubanoamericana exiliada, les residències personals de les quals van ser confiscades.
 
La Unió Europea va introduir un Reglament del Consell (llei que obliga tots els estats membres) que declarava que les disposicions extraterritorials de la Llei Helms–Burton no podien ser aplicables a la UE i permetien recuperar els danys que li fossin infringits.<ref>{{Ref-web|url=https://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:31996R2271:EN:HTML|títol=Council Regulation (EC) No 2271/96 of 22 November 1996|consulta=29 octubre 2019|llengua=anglès|editor=eur-lex.europa|data=29 novembre 1996}}</ref> La llei de la UE també aplicava sancions contra les empreses nord-americanes i els seus directius si presentaven denúncies basades en el títoiltítol III.
 
El Regne Unit va introduir modificacions legals a la llei de protecció dels interessos comercials de 1980 i va incloure sancions per a contrarestar les disposicions extraterritorials de la Llei Helms–Burns.<ref>{{Ref-web|url=http://www.legislation.gov.uk/uksi/1992/2449/contents/made|títol=The Protection of Trading Interests (US Cuban Assets Control Regulations) Order 1992|consulta=29 octubre 2019|llengua=anglès|editor=Legislation.gov.uk|data=1992}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.legislation.gov.uk/uksi/1996/3171/contents/made|títol=The Extraterritorial US Legislation (Sanctions against Cuba, Iran and Libya) (Protection of Trading Interests) Order 1996|consulta=29 octubre 2019|llengua=anglès|editor=Legislation.gov.uk|data=1996}}</ref>